Publicitat
Publicitat

BENESTAR ANIMAL

Augmenta l’adopció d’animals, però se’n manté l’abandó

Voluntaris i professionals de Son Reus creuen que creix la conscienciació per acollir-ne i no comprar-ne

Aquesta setmana el centre sanitari de protecció animal de Son Reus celebrava que les adopcions de cans i moixos eren un 60% més elevades que la mitjana anual. En dues setmanes, 29 cans i 11 moixos van sortir de les instal·lacions. Es tracta d’una notícia molt bona per als treballadors del centre i per a les persones que voluntàriament hi van per fer companyia als animals, però que, adverteixen, té matisos.

Rafa de Juan és veterinari a Son Reus i explica que enguany, tot i trobar-se en període de vacances -i històricament de major nombre d’abandonaments-, el centre no està “tan saturat com altres anys” i que, de fet, de les 40 gàbies que hi ha a la nau dels animals petits i mitjans, n’hi ha deu de buides, mentre que altres anys estaven totes ocupades.

No obstant això, aquest fet “no vol dir necessàriament que la gent estigui més conscienciada de les adopcions”, ja que “hi ha moltes associacions que s’enduen els animals per intentar col·locar-los a les famílies”. Així, si un centre d’acollida té espai per a cinc individus, per exemple, els agafa tots de cop i després els cerca una llar. D’aquesta manera, “molts d’animals figuren com a adoptats a les llistes, però no han estat col·locats”.

Tot i això, considera que “la societat ha canviat molt” i que, si bé continuen entrant cans i moixos a Son Reus, “durant els darrers anys han augmentat les adopcions”.

“No podem lluitar contra l’abandó, però a poc a poc va baixant”, explica Miquel Elvira, membre de Peluditos, una de les associacions que s’encarreguen d’acollir animals. En tenen, a cases d’acollida, 18 i considera que l’augment que hi ha hagut aquest juliol és fruit de la casualitat. “Tot i que em sàpiga greu dir-ho, crec que ha estat una qüestió de sort”, afirma. “Continues veient gent que arriba a presentar renúncies del seu animal per motius molt absurds... Però tant de bo m’equivoqui”, comenta.

De Juan explica que, en qualsevol cas, durant els darrers anys les adopcions han canviat molt i no només per la major o menor conscienciació social. El fet de fer fotos als animals tan bon punt com arriben i fer-les circular per les xarxes amb el seu nom fa que s’adopti més perquè el missatge arriba a més gent. Per això, el veterinari assegura que no recorda “un estiu amb gàbies tan buides com enguany”.

Tanmateix, pensa que continua havent-hi molta feina per fer, “sobretot veterinària” (d’esterilització) i, per a la de cures, considera imprescindible la tasca de voluntariat que cada dia fan 20 persones al centre. Són, en general, més dones que homes i, per norma, més joves que persones de mitjana edat o grans. Junts s’esforcen per mostrar estima als animals que cerquen una família i que poden arribar a passar fins a 150 dies dins una gàbia esperant-la.