Aubrey de Grey: “Hi ha possibilitats d’acabar amb l’envelliment d’aquí 20 anys”

BarcelonaSembla més aviat un músic indie que un científic. Una llarga barba pèl-roja el rejoveneix. Per un milió d’euros, però, es deixaria tallar la barba. Aubrey de Grey (Londres, 1963) és llicenciat en ciències de la computació, doctor en biologia per Cambridge i cofundador i director de ciència de SENS, una fundació que investiga teràpies mèdiques regeneratives. De Grey, autor d’ El fin del envejecimiento i referent antiaging, ha passat per Barcelona per participar en les jornades Tecnologies que allarguen la vida, organitzades pel centre Eurecat i la Singularity University.

Veurem el final de l’envelliment? Hi podem posar una data?

Fins i tot quan la tecnologia és a prop, dir quan serà una realitat és especular. Però dit això, crec que tinc la responsabilitat de fer certes prediccions. Hi ha almenys un 50% de possibilitats d’acabar amb l’envelliment d’aquí vint anys, aproximadament . El que pot fer minvar les probabilitats és la falta de diners. Podríem anar més ràpid si hi hagués més finançament.

Com es pot aturar l’envelliment?

Ho farem amb noves tecnologies dissenyades per reparar un teixit concret danyat del cos. El cos està dissenyat per viure amb una certa quantitat de dany però a partir d’una determinada quantitat apareixen les malalties. Hem de reparar aquests teixits i no cal que els reparem perfectament sinó raonablement bé per viure més temps. Més o menys com es fa amb el manteniment d’un cotxe o d’un avió. ¿Per què un cotxe dissenyat per durar 10 o 15 anys dura tant? Pel manteniment. L’envelliment és una conseqüència física, no biològica. L’envelliment és el problema mèdic número 1, el que més patiment provoca. No treballem per ser més longeus sinó que treballem per millorar la salut, i la longevitat és un efecte col·lateral.

¿Podem aprendre de com funcionen les cèl·lules canceroses i aplicar-ho per frenar l’envelliment?

No és tan simple. El primer problema és que l’envelliment passa dins de cèl·lules no divisibles. La divisió de les cèl·lules canceroses és una divisió que no hauria de passar i passa. Aquest és un dels danys que hem de reparar.

¿La medicina passarà de curar a prevenir?

Aquestes teràpies per reparar el dany que provoca l’envelliment faran les persones biològicament joves una altra vegada. El millor moment per aplicar-les és quan la persona se situa en la mitjana edat, és a dir, quan ha acumulat prou dany cel·lular, però no suficient per estar malalta.

Diu que falta finançament. ¿S’hi han d’invertir diners públics?

No importa d’on vinguin els diners, el que hem de fer és que sigui un camp d’estudi atractiu per obtenir com més fonts d’ingressos millor. Al principi no podíem esperar a rebre diners dels governs perquè només inverteixen quan és popular fer-ho. I aquest és encara un tema molt controvertit. L’altra possibilitat és dirigir-se a empreses privades, però fa vint anys la investigació encara estava en una fase molt inicial i no hi veien un retorn econòmic a curt termini. I per això vam anar a una tercera font: la filantropia. I hem funcionat raonablement bé amb aquests ingressos, però no prou bé. En necessitem més. Però la bona notícia és que la gent ja comença a familiaritzar-se amb el fet que l’envelliment és un problema mèdic i que s’ha d’abordar. I els diners públics seran més fàcils d’aconseguir. I pel que fa al sector privat, alguns d’aquests estudis han evolucionat ràpid perquè companyies privades s’hi han interessat i volen invertir-hi.

Aturar l’envelliment ha d’anar acompanyat d’un debat ètic.

Tot gira al voltant de la salut. Tots els que afirmen que tenen problemes ètics el que volen dir és que la medicina per a la gent gran només és una cosa bona si no funciona gaire bé. Si tens medicines que funcionen bé, tindràs més gent i gent més jove.

¿Fins on pot arribar la tecnologia?

Ja hem progressat molt més ràpid del que tothom es podia esperar. La tecnologia ens dona més oportunitats per fer les coses que volem fer. I fer el que volem és el que per definició ens fa humans. En termes pràctics, per a mi, vol dir eliminar totes les coses en les quals hem de gastar temps i que no volem fer, és a dir, qualsevol cosa que fem i que no faríem si no ens paguessin per fer-ho. Com ara treballar. Tindrem més temps per fer coses que ens enriqueixen o temps per fer feliços els altres. I això ens fa humans.