Els veïns de Sant Jordi han denunciat aquest dimecres la destrucció de diversos elements patrimonials de la zona per a la construcció d'una nova promoció de més d'un centenar d'habitatges. Segons han explicat, una excavadora ha enderrocat dos talaiots, un dels quals correspondria a una barraca de roter.

Una nova carretera –el primer tram del segon cinturó– és la recepta del Consell de Mallorca per pal·liar el col·lapse circulatori que pateixen els accessos a Palma. Es tracta d'una actuació “d'un gran consens social”, segons la institució insular, amb un cost previst de 350 milions d'euros que ha de continuar el desdoblament de la Ma-30 entre la carretera de Manacor i l’autopista de Llucmajor. El projecte ha guanyat en ambició, pressupost i termini d'execució respecte del que presentà el mateix Galmés l'any 2024.

Sara del Mar (Las Cabezas de San Juan, Sevilla, 1970) surt d’una reunió a la seu de la UGT a Palma amb una camiseta vermella en defensa dels drets a l’hoteleria. Se la lleva amb un gest enèrgic que fa onejar la cabellera. No li importa la calor aferradissa. Demana, resolutiva, on s’ha de posar per a les fotografies mentre es recol·loca els cabells. L’esquena al descobert deixa veure tatuatges per tota la pell. Al braç esquerre hi destaquen la plana d’un paleta i un cabdell de llana amb dues agulles. “Els meus pares sempre varen ser molt feiners, tota la vida al camp. Eren analfabets i, de grans, varen anar a escoles d’adults per treure’s els estudis bàsics. Ma mare deia que no volia haver de signar amb una creu. Mon pare va fer de paleta i a ella sempre li ha encantat cosir. Fa uns vestidets de bebè preciosos. Té unes mans increïbles”.

L'Aemet ha elevat el nivell dels avisos per a aquest dijous i preveu una jornada amb una intensitat més gran de les precipitacions, especialment a Eivissa i Formentera, que estaran en avís taronja per plogudes i tempestes durant tota la jornada, amb acumulacions que podrien arribar als 50 litres per metre quadrat en una hora. Aquestes precipitacions podrien anar acompanyades de ratxes de vent de fins a 50 quilòmetres per hora.

Mentre una part de la societat illenca reclama la cogestió dels aeroports com a mesura per reduir l'entrada massiva de turistes, les dades confirmen una inèrcia que sembla impossible de canviar: els aeroports de Palma i d'Eivissa han tornat a batre els rècords històrics en el mes de més trànsit. Son Sant Joan va veure passar 4.808.295 passatgers, el registre mensual més elevat de la història de l’aeroport illenc i un 2,3% més que el mateix mes del 2025. El Codolar va moure 1.519.201 passatgers, un 2,5% més que l’agost del 2025, i amb l’acumulat gener-agost que arriba als 6.778.163 passatgers, un 3% més interanual.

Manuel Pavón va ser nomenat director general d’Immigració i Desenvolupament el 15 de juliol del 2025, un càrrec amb una paradoxa a sobre, perquè és l’Estat qui decideix sobre fronteres, expulsions, permisos de residència i regularitzacions. L’àmbit d’actuació de Pavón se centra a gestionar què passa després: integració, acollida, serveis i coordinació amb les entitats. Així: què ha fet aquesta Direcció General del Govern durant gairebé un any i tres mesos? Fonts de la Conselleria de Presidència, de qui depèn Pavón, en redueixen el temps d’acció: durant el segon semestre del 2025 no es poden detallar iniciatives concretes perquè Pavón hi va entrar el juliol i va començar a reunir-se amb entitats del tercer sector, consolats i fundacions. És a dir, els primers mesos al càrrec es podrien considerar de presa de contacte. Les mateixes fonts recorden que l’estiu passat hi va haver “l’onada més gran de pasteres fins aleshores”. Però la gestió de les fronteres i de les arribades irregulars no és competència d’aquesta Direcció General.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA III), que marcarà les inversions, la capacitat i les tarifes dels aeroports d’Aena entre el 2027 i el 2031. Per a les Balears, l’aprovació consolida un nou increment del trànsit aeri i situa els tres grans aeroports de les Illes a les portes dels 50 milions de passatgers anuals al final del període.

Un home ha mort aquest dimecres després de precipitar-se des d'un pont de la via de cintura als voltants de Son Dureta. L'incident ha provocat retencions de més de 13 quilòmetres, han informat fons oculars.

El candidat del PSOE de Palma a la Batlia, Iago Negueruela, ha anunciat aquest dimecres que, si els socialistes governen Cort a partir del 2027, els residents amb targeta tindran prioritat per pujar als busos de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), davant els turistes. La proposta s'ha presentat coincidint amb la Setmana de la Mobilitat i té com a objectiu garantir l'accés al transport públic als ciutadans que l'utilitzen habitualment per anar a fer feina, al metge o a altres obligacions.

La literatura en català tornarà a prendre els jardins de la Misericòrdia de Palma del 24 al 27 de setembre amb la 37a edició de la Setmana del Llibre en Català. La cita reunirà una trentena de participants i una vintena d’activitats, amb noms com Dolors Miquel, Biel Mesquida, Empar Moliner i Laura Gost.

La UIB oferirà a partir del novembre una nova edició de l’Especialista Universitari en Coeducació, un títol propi de 30 crèdits adreçat principalment a professionals de l’educació i de la intervenció socioeducativa. El curs, que arriba a la sisena edició, té la col·laboració de l’Institut Balear de la Dona (IB-Dona) i té un cost de 300 euros. La formació començarà el 23 de novembre i s’allargarà fins al 7 de maig de 2027. Inclou 155 hores presencials i es farà a l’edifici Sa Riera, tot i que també s’oferirà la possibilitat de seguir les classes mitjançant presencialitat virtual síncrona. La matrícula està oberta fins al 12 de novembre.

La plaça de Mallorca d’Inca es convertirà aquest dissabte, 19 de setembre, en un punt de trobada de diverses generacions de músics per retre homenatge a Cucorba, un dels grups de música infantil més vinculats a la cultura popular en català de Mallorca. El concert, organitzat per l’Obra Cultural Balear (OCB), començarà a les 19.30 h.

El final de la temporada turística ha començat amb un degoteig de sancions laborals a les Pitiüses que, segons CCOO, s’estan utilitzant per reduir les plantilles. El sindicat assegura que des de mitjan agost està comptabilitzant una mitjana de dues o tres sancions diàries, especialment al sector de l’hostaleria.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha descartat aquest dimarts la possibilitat de limitar la compra de segones residències si afecta els ciutadans balears. Aquest posicionament suposa de facto tancar la porta a una de les principals mesures que ha proposat la Comissió Europea per afrontar la crisi d'habitatge.

El PSOE i MÉS per Mallorca han censurat que el programa de salut mental Flip Up. Dona la volta a les teves emocions no continuarà aquest curs per "una errada en la tramitació administrativa" del Consell de Mallorca. La cancel·lació deixa sense aquest recurs més de 4.000 alumnes de Formació Professional i també fa perillar la feina dels professionals de l'entitat 3 Salut Mental que desenvolupen el programa.

La Conselleria d’Educació va donar per bones les instal·lacions de l'escola Sagrat Cor per posar en marxa el nou cicle 0-3, tot i que el centre ha començat el curs amb les aules que han d’acollir els més petits encara sense acabar. De manera provisional, els infants han estat ubicats en un espai dividit amb mobles. Pel que fa al pati habilitat per als menuts, les educadores han decidit no utilitzar-lo a causa de l’estat en què es troba. "És apte per guardar-hi animals, no infants", asseguren fonts coneixedores de l'estat del pati.

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha resolt formular la declaració d'impacte ambiental desfavorable per al projecte de la planta fotovoltaica PFV Sencelles Hive. La resolució, signada per la directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, frena de manera definitiva la instal·lació d'un gran complex solar que pretenia ocupar, a tocar de la carretera Palma- Sineu, vint-i-una hectàrees de sòl rústic general forestal al terme municipal de Sencelles.

Rosalía suma set nominacions a la pròxima edició dels Grammy Llatins. La cantant està nominada en la categoria reina de millor àlbum pel seu últim disc, Lux, que també està nominat com a millor àlbum de música alternativa, i el senzill La perla aplega tres nominacions més com a gravació de l'any, cançó de l'any i millor cançó pop. A més, Rosalía està nominada en la categoria de millor cançó en portuguès per Memória i en la de millor vídeo musical per Sauvignon Blanc.

Ningú va al Festival de Cinema de Canes per quedar-se indiferent. Tanmateix, l’edició d’aquest any s’havia viscut amb una calma poc habitual fins al penúltim dia de competició, quan els directors espanyols Javier Calvo i Javier Ambrossi van irrompre al sud de França amb La bola negra, disposats a sacsejar el somnolent festival i despertar-lo de la seva letargia.

L'escriptor Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) ha estat guardonat amb el Premio Nacional de poesia, que atorga el ministeri de Cultura i està dotat amb 30.000 euros. El jurat ha escollit la seva obra Sala Augusta seguit de Llengua materna (Proa, 2025) per "la seva capacitat de transitar, amb idèntica genialitat, des del llenguatge arrabassat de la denúncia històrica fins a la delicadesa de l'espai domèstic". També destaquen que en aquest poemari, que és una evocació de la memòria d'Alzamora, l'autor "trena amb mestratge la història col·lectiva i la intimitat familiar". "M'han trucat poc abans de dinar, mentre treballava en la meva nova novel·la des de casa, a Llucmajor –comenta per telèfon l'autor mallorquí i columnista de l'ARA–. He despenjat perquè creia que seria per un tema de feina, però no em podia esperar que fos María José Gálvez, la directora general del Llibre del ministeri de Cultura. Ella m'ha comunicat les deliberacions del jurat, que s'acabava de reunir".

Mentre preparava Sense sostre, la pel·lícula amb què debutaria el 2019 com a director, Pep Garrido (Barcelona, 1979) va ser pare d’una nena, la Tanit, i una amiga va regalar-li el llibre Tanit, de Núria Albó, que el 1984 va guanyar la primera edició del Premi El Vaixell de Vapor de literatura infantil. Per a Garrido va ser una descoberta emocionant: “No és com els llibres infantils d’avui dia, tant la història com els personatges són brutals”. De poc més de 100 pàgines, Tanit gira al voltant de la inesperada amistat entre una nena decidida i una dona gran i misteriosa que viu al bosc, la Perona. “Tocava molts temes de Sense sostre, però era el seu revers lluminós, i jo tenia moltes ganes de fer una pel·lícula que poguessin veure els meus fills”, diu Garrido.

La gira nord-americana d'Ed Sheeran (Halifax, 35 anys), Loop Tour, ha perdut en molt poc temps bona part dels seus integrants. La decisió de la promotora Messina Touring Group d'expulsar el raper Macklemore (Seattle, 43 anys) del cartell –després de les seves declaracions a favor d'una "Palestina lliure" durant dues actuacions al MetLife Stadium de Nova Jersey– ha provocat una reacció en cadena: els tres teloners restants (FINNEAS, Lukas Graham i Aaron Rowe) i la mateixa banda d'acompanyament de Sheeran, el grup tradicional irlandès Beoga, han renunciat en bloc a continuar a la gira.

L’altre dia tornava per l’ombra i em vaig trobar un jove barbut i despentinat estirat a terra, just davall el meu portal. No sabia si respirava, i no reaccionava a les meves paraules i estímuls.

El PSOE Palma ha criticat aquest dilluns la retirada d'elements del parc infantil de Bellver, una actuació que els socialistes consideren un desmantellament de l'espai de joc. Cort, però, ha negat que s'estigui eliminant el parc i han explicat que s'estan retirant, tal com es va consensuar amb els veïns, els elements que es varen instal·lar durant la legislatura anterior, amb el Pacte de Progrés.

El Consell de Mallorca traslladarà a la Fiscalia expedients d'oferta turística il·legal que, davant l'ordre del cessament de l'activitat, han desobeït de manera reincident. El departament de Turisme que dirigeix Guillem Ginard està enllestint les denúncies i preveu presentar-les davant la Fiscalia "durant aquesta tardor". "A la Fiscalia hi durem la multireincidència i el reiterat incompliment del cessament de l'activitat" ha explicat el conseller insular.

El Centre Universitari Beato Luis Belda, adscrit al CEU San Pablo, ha començat aquest curs la seva activitat a Mallorca amb la mirada posada a convertir-se en un referent en la formació sanitària a les Illes. El centre, que ha arrencat amb els graus de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia, aspira a créixer en els pròxims anys amb nous estudis i a retenir part dels alumnes que cada curs han de sortir de les Balears per cursar una carrera. El seu director comercial, Alfonso Díaz, explica en aquesta entrevista els objectius del projecte, el perfil dels primers estudiants i les perspectives de creixement del centre.

El diputat per Formentera del Parlament, Llorenç Córdoba, ha exigit aquest dimarts en el ple la dimissió del conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, per la seva gestió de la direcció general de Costes. El parlamentari ha donat suport al PP en gairebé totes les qüestions excepte la derogació de la llei de memòria aquesta legislatura, però amb els canvis de criteri en la concessió de gandules a Formentera ha marcat una línia vermella. Després que es destituís la directora general per establir un requisit que anava en la línia dels criteris tècnics, Córdoba s'ha demanat "qui ha fixat realment" els criteris que finalment s'han aplicat als expedients de Costes durant aquesta legislatura: "Els tècnics i funcionaris o els responsables polítics?".

La lluna de mel entre el nou president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), Kevin Warsh, i el president estatunidenc, Donald Trump, s'ha acabat. L'organisme ha anunciat aquest dimecres que apuja els tipus d'interès fins a la franja entre el 3,75% i el 4%, cosa que suposa un increment de 0,25 punts percentuals respecte al 3,5% previ, malgrat les demandes de Trump que els retallés.

Els Estats Units preparen l'enviament a Israel d'un dels paquets de munició més importants dels últims anys per millorar les capacitats militars israelianes. L'administració del president Donald Trump té previst lliurar 40.000 bombes de 900 quilos a canvi de 2.800 milions de dòlars. La partida inclou algunes de les bombes més destructives dels arsenals occidentals: unes 20.000 bombes MK-84 i BLU-117 i 20.000 més d'I-2000, segons informació avançada pel Washington Post.

“Van cosir el cotxe a trets. Vaig dir als nens que s’amaguessin sota els seients": així recorda Zeinab Molaierad la mort del seu fill Kian Pirfalak, de 9 anys, el setembre del 2022. La família tornava a casa, a la ciutat iraniana d'Izeh, quan agents de paisà van obrir foc contra el vehicle. Les autoritats van atribuir les morts d’aquell vespre a un atac terrorista. És un dels centenars de casos que recull l'informe d’Amnistia Internacional Arquitectes de les atrocitats, una investigació de mil pàgines que s'ha publicat aquest dimecres, coincidint amb el quart aniversari de l'assassinat de la jove Mahsa Gina Amini, detinguda per la policia de la moral per no portar el vel posat d'acord amb les seves estrictes normes. Una mort que va desencadenar un històric moviment de protesta ofegat en sang pel règim dels aiatol·làs.

El documental Última Parada: Son Roca s’ha estrenat aquest vespre a CineCiutat. La peça, de 43 minuts, és el resultat d’un any de feina dels joves del barri de Son Roca integrants del taller audiovisual d’ISTMO, una iniciativa de la Fundació Othman Ktiri desenvolupada amb la col·laboració de Fundació Naüm Projecte Socioeducatiu i de Quindrop Producciones Audiovisuales. Abans d’arribar a la sala, el documental es va projectar al mateix barri, a l’aire lliure, en un passi per als veïns i les famílies que hi apareixen. 

A Santa Margalida hi ha un carrer que es diu Sa Placeta perquè són tres caps de cantons i fa una mica de plaça. Als anys vuitanta, entre les cases d’aquell redol hi vivien bastants d’al·lots, devers desset o devuit. No eren de la mateixa edat, però només hi havia una franja de cinc anys de diferència entre ells. El temps passà, cadascú feu la seva vida, però cada estiu tallen el carrer i fan un sopar per retrobar-se. Entre parelles i fills, s’ajunten unes 60 persones. Un dels convidats és el glosador Mateu Matas Ordinas Xurí (Santa Margalida, 1982). Ens ho conta el germà gran, Joan, que li treu cinc anys.

A principi del segle XX les Balears tenien prop de 370.000 habitants. D’aquests, uns 300.000 vivien a Mallorca i uns 100.000 s’aplegaven a Palma. Eren una de les comunitats amb la taxa d’analfabetisme més elevada. El 77% de la població no sabia ni llegir ni escriure –en el cas de les dones la xifra era superior. Va ser a partir del 1926, amb la dictadura de Primo de Rivera, quan s’ideà un pla de construcció d’infraestructures educatives per revertir la situació. La majoria de les que hi havia aleshores ocupaven construccions antigues reutilitzades com a escoles i tenien unes penoses condicions de llum i de salubritat.

MÉS per Mallorca rebutja les previsions del nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA), que preveu incrementar el nombre de passatgers dels tres principals aeroports de les Balears fins als gairebé 50 milions anuals el 2031. El diputat ecosobiranista al Congrés, Vicenç Vidal, considera que les Illes ja no poden assumir més creixement aeroportuari i qüestiona que els 1.030 milions d’euros d’inversió previstos serveixin per ampliar la capacitat de les instal·lacions.

Joan Simonet no ha canviat de número de telèfon: gairebé tot el sector agrari en té el contacte personal. El conseller d’Agricultura i Pesca té un perfil propi que en els darrers mesos el Govern ha intentat explotar publicant vídeos on apareix caçant serps, en remull al Trenc i passejant pel port. “Ha nascut una estrella”, asseguren fonts de l’Executiu, que consideren complit l’objectiu que Vox no fes forat en el camp, una de les fixacions de l’extrema dreta. Però malgrat la popularitat del conseller, la crisi del sector primari no remet. Després del tancament d’empreses emblemàtiques com Agama, Piema, S’Esplet i Carob, ara també està en dubte que la llei agrària tiri endavant, una norma en la qual Simonet ha treballat tota la legislatura.

La saturació turística és un dels temes estrella de la legislatura i més quan hauran passat quatre anys sense que s’hagin aplicat mesures estructurals per pal·liar-ne els efectes. “La transformació del model econòmic de les Balears és el primer repte que té davant aquesta comunitat autònoma”. Aquestes paraules formen part del discurs que la presidenta del Govern, Marga Prohens, va fer en el Debat de Política General de l’1 d’octubre del 2024. Encara sort que era el primer repte fa dos anys, perquè si arriba a ser el tercer o el quart els residents potser ja ens hauríem d’haver exiliat a l’Espanya buidada per poder respirar. “Tenint clar que som una terra hospitalària on els turistes són benvinguts, tots coincidim que ja no podem continuar creixent en volum, i que és inajornable la transformació del nostre model”. Em sap greu, però aquí hem de contradir Prohens: el temps ha demostrat que la transformació del model és del tot ajornable. Dos anys després i a punt d’acabar la legislatura, els fets recorden aquella cançó de Julio Iglesias que deia “la vida sigue igual”.

El ple de l'Ajuntament de Manacor ha aprovat per unanimitat reclamar al Govern que els pressupostos autonòmics del 2027 incorporin "una partida específica i suficient, d'un mínim de 9.031.095 euros, per garantir l'execució del nou centre de salut i SUAP i assegurar que les obres puguin començar durant el 2027". El batle de Manacor, Miquel Oliver, la delegada d'Urbanisme, Núria Hinojosa i la delegada de Sanitat i Consum, Paula Asegurado, han traslladat aquest dimarts des del solar municipal situat devora el molí d'en Beió, que l'administració autonòmica no deixi de banda el municipi "com ho ha fet durant tota la legislatura. Hem rebut zero euros en inversions de l'impost de turisme sostenible, quan altres municipis veïns com Sant Llorenç n'han rebut; el que fa Marga Prohens amb Manacor és un insult a la intel·ligència humana", ha dit Oliver.

La Policia Nacional ha detingut un menor d’edat com a presumpte autor de l’apunyalament que diumenge vespre va posar fi a la vida d’un jove de 19 anys a Son Gotleu, a Palma. La víctima va morir hores després a l’hospital a causa de la gravetat de les ferides. Hores després de la seva detenció, els jutjat de menors ha ordenat l'ingrés del detingut en un centre d'internament de menors on estarà fins que arribi el judici.

Palma és una de les 200 millors ciutats del món per viure, segons l’Índex Global de Ciutats 2026 d’Oxford Economics. La capital balear ocupa el lloc 200 d’un total de 1.000 ciutats analitzades a partir de cinc grans criteris: economia, capital humà, qualitat de vida, medi ambient i governança.

L'inici de curs a les Balears torna a estar marcat per les deficiències en la climatització dels centres educatius. Aquest dimarts, a les 13 h, el termòmetre de l'aula del CEIP Es Puig de Lloseta s'ha enfilat fins als 30,4 °C, amb un 32% d'humitat relativa. La situació dins el col·legi ha arribat al límit de la indignació, fins al punt que el mateix director del centre, Miquel Bujosa, ha definit la situació de manera contundent: "Fa una calorada".

L’escola Sagrat Cor de Palma estrena aquest curs un nou cicle educatiu: per primera vegada, el centre acull infants de 0 a 3 anys. Però l’inici del nou cicle ha arribat abans que les instal·lacions estiguin acabades. Les aules que han d’acollir els més petits encara es troben en obres i el pati que els correspon tampoc no està, segons les famílies, en condicions d’emprar-se, amb molts infants que encara comencen a caminar. Així ho han explicat famílies del centre a l’ARA Balears, que ha pogut veure fotografies que constaten l'estat inadequat dels espais.

L’STEI ha iniciat la via judicial per reclamar que el personal docent no universitari de les Illes Balears cobri íntegrament les pagues extraordinàries i ha sol·licitat que la reclamació tingui una retroactivitat de quatre anys, amb l’abonament de les quantitats que s’haurien deixat de percebre i els interessos legals corresponents. La reclamació se centra en la composició de les dues pagues extraordinàries que rep anualment el personal docent. El sindicat considera que actualment no s’hi inclouen íntegrament determinats complements retributius que, d’acord amb la seva interpretació de la normativa vigent, n'haurien de formar part.

Omplir el dipòsit torna a empènyer el cost de la vida. L’encariment dels carburants ha fet pujar la inflació a les Balears fins al 4,4% a l’agost, cinc dècimes més que el juliol i la taxa més elevada des de l’abril del 2023. Les Illes queden així lleugerament per damunt de la mitjana estatal, situada en el 4,3%, segons les dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

La tecnològica mallorquina Robot, una de les empreses industrials de base tecnològica més consolidades de les Balears, és a punt de passar a mans sueques. La multinacional HMS Networks ha llançat una oferta per adquirir el 100% de les accions de l’empresa fundada a Mallorca i especialitzada en sistemes d’automatització d’edificis, especialment d’hotels. L’operació valora Robot en 21 milions d’euros i, si es completa, comportarà també la seva exclusió de BME Growth.

La propietat immobiliària s’està concentrant en menys mans a les Balears. Les dades oficials confirmen que els titulars d’una sola casa o pis cada vegada són menys i, com a purs vasos comunicants, augmenta el grup dels multipropietaris. En menys de dues dècades, la proporció de titulars cadastrals amb un únic bé urbà ha passat del 64,78% el 2007 al 54,61% el 2026. Mentrestant, creixen totes les franges de multipropietaris fins als 25 immobles per cap i el salt és especialment pronunciat entre els petits i mitjans tenidors.

Cada vegada que agaf la barca pens: “Ai padrí, si em veiessis”.

Sorprèn que, després de derogar la llei de memòria i reconeixement democràtics, el Govern de les Illes Balears promogui ara la instal·lació del que ha anomenat ‘murs de la dignitat’, uns espais que han de contenir els noms de les víctimes dels bombardejos durant la Guerra Civil a les Balears.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha expressat l'enhorabona a l'escriptor Sebastià Alzamora, que ha estat guardonat amb el Premio Nacional de p

Hi ha paisatges que, un dia, deixaren de ser només paisatge. Una història hi va fer niu i uns actors seguits per una càmera donaren vida a un relat que transformà l’entorn i la percepció que en teníem. Ara, aquell espai està condicionat i vinculat a la nostra memòria cinematogràfica. És ver que abans que hi arribàs el cinema ja hi havia el paisatge: la llum sobre la mar, el vent entre les mates, el perfil de les muntanyes, el silenci d’una cala. Però un dia hi arribà i ho transformà tot, se’l va fer seu, i fins i tot li posà nom: la platja del Mago, a l’interior de la cala de Portals Vells, al terme municipal de Calvià.

Va néixer a Barcelona, d’origen francès i cubà, es va criar a les Filipines, va emigrar a Suècia, va adquirir la nacionalitat sueca i, per desig propi, va ser enterrat a Mallorca. Ernest Dethorey fou, a les Illes Balears de fa un segle, el cronista de la cultura i també del turisme llavors incipient. El recordam quan es compleixen 125 anys del seu naixement, el 13 de setembre del 1901.

És conegut com a ‘savi i bon rei’ i, periòdicament, responsables polítics actuals li reten homenatge al seu sepulcre a la Seu de Mallorca, en commemorar-se el 12 de setembre (data instaurada com a nova Diada de Mallorca) la seva jura de les llibertats i franqueses illenques. Era tan bo, el bon rei Jaume II? Aquesta és la pregunta que ens feim quan es compleixen 750 anys de la seva coronació, cap al setembre del 1276.

A 82 anys, el pobler Joan Pons Gost es mira els calls de les mans i repassa les seves cinc dècades fent de picapedrer. “Vaig aprendre l’ofici el 1957, a 13 anys. Havia perdut mon pare de ben petit i, per ajudar a l’economia familiar, vaig començar de manobre en diferents reformes que es feien dins el mateix municipi de sa Pobla. Amb un carret, m’enviaven per amunt i per avall a cercar material. Després ja m’ensenyaren a fer ciment i a posar blocs”.

Expectació? Gent que ve de l’exterior per contemplar un fenomen molt poc freqüent? Res de nou. Un altre mes d’agost, però aquest de fa 121 anys, Mallorca es va convertir en focus d’atracció internacional per un eclipsi total de Sol, amb la presència de sis col·lectius científics de quatre països i de tres-cents turistes italians que es desplaçaren expressament a l’illa per assistir a aquest fenomen excepcional. Va ser el 30 d’agost del 1905, a migdia.

La plaça de Pere Garau acollirà els pròxims 26 i 27 de setembre la segona edició de la Fira del Variat, una cita que enguany creix i incorpora canvis per evitar els problemes logístics de la primera edició. La principal novetat serà la possibilitat de comprar els tiquets per avançat a través de la web de la fira, un sistema que permetrà adquirir les consumicions abans o durant l’esdeveniment i bescanviar-les a qualsevol de les casetes participants.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Començaré el dol causat per la separació dels Zoo escoltant Malifeta, el projecte del guitarrista dels valencians, Arnau Giménez, i Mireia Matoses (de Pupil·les). Després d'un temps publicant cançons creades durant la pandèmia, en què tots dos convivien i componien, acaba de sortir el seu primer disc, Mitologia, una recopilació de temes que han anat fent els últims tres anys i que ara veuen la llum. Ideal per trobar menys a faltar la banda de Panxo i companyia, perquè aquí també hi ha rap i amor als beats.

]]>

L’estiu s’allarga com una ombra pesada. No hi ha conversa que no s’enceti amb la feixuguesa d’aquests mesos, de la dificultat de suportar la temperatura alta i de com la humitat s’ha enganxat a la pell com una tela pesada. Diuen que l’any que ve encara seran més altes i respiram profund mentre pensam com ho podrem suportar. Però ens hi adaptarem, per supervivència, com ens hem adaptat al que ens donava la terra, als canvis del paisatge, a la pèrdua.

]]>

En aquest itinerari exploram els contorns de Santa Eugènia per recórrer una part de la seva xarxa viària més antiga i conèixer alguns dels llogarets més representatius del municipi, les Coves i les Olleries, per la seva història i pel seu patrimoni. Racons gairebé inèdits que només es poden viure i percebre a peu, amb els cinc sentits. Si fa unes setmanes ens situàvem a la part de gregal del poble per visitar les Alqueries, avui ens traslladam a la part gairebé oposada, amb la intenció de transitar els camins i paisatges que configuren una part del paisatge cultural taujà més significatiu. Ens situam a la comarca del Pla de Mallorca, entre els municipis de Sencelles, Algaida, Palma, Santa Maria del Camí i Consell.

]]>

La següent ruta és una caminada llarga però tranquil·la entre la vila d’Artà i l’ermita de Betlem. Un itinerari lineal que transita per un dels paisatges culturals més intensos del gregal de l’illa de Mallorca: camins i possessions amb història, com Son Sureda i Can Canals, que en època musulmana constituïen l’alqueria de Benimira; comellars estrets i allargassats amb un interessant i molt fràgil patrimoni natural; una bella i interessant toponímia que revela usos, costums i llegendes estretament vinculades al territori, com la penya de l’ermità Macari i l’observatori militar de la Coassa. Com sempre, recomenam l’ús del transport públic per als nostres desplaçaments. Per arribar a Artà disposam de les següents línies: L-325 Alcúdia-Cala Ratjada; L-411 Cala Rajada-Manacor; L-411e Cala Rajada-Palma; i L-421 Colònia de Sant Pere-Artà. Al web ‘tib.org’ trobareu tota la informació sobre horaris i disponibilitat de cada línia.

]]>

Joan Castelló Guasch recollí a Rondaies de Formentera (1976) la història de dues germanes que “si una era envejosa, l’altra encara ho era més; i malparlades, que no és per dir.” El drama s’inicià quan, morta la mare, en lloc de fer hereva la gran, com era de costum, i deixar ‘sa llegítima’ a la petita, ho repartí tot –hisenda i cases– a parts iguals entre les dues. Cada dos per tres les tenien amb porfídies i qüestions, de cada vegada més inflamades. “Idò veureu que un dia que sa porfèdia era més encesa que mai, sa petita es descabdellà de mala manera. I acabà per dir a sa gran: ‘Mala fi puguis tu fer, i sa hisenda també’. ‘Lo que desitges, tenguis!’, respongué aquesta”. Al final, un cop de mar, gros i fort, s’ho endugué tot. Va negar la hisenda de cap a cap, sepultant sota l’aigua cases i germanes i tot.

]]>

Enric Mas no va haver d’esperar a tornar a Mallorca per sentir l’estima del seu poble. Família, amics i nombrosos veïns d’Artà es varen desplaçar aquest diumenge fins a Granada per acompanyar el ciclista en la darrera etapa de la Vuelta i celebrar amb ell la primera gran volta de la seva carrera.

]]>

En aquest itinerari exploram l’inici de la ruta Artà-Lluc, el GR 222. Un sender de llarg recorregut –un dels quatre existents a les Illes Balears– que proposa enllaçar les serres de Llevant i el parc natural amb la zona central de la serra de Tramuntana, declarada patrimoni mundial per la Unesco en la categoria de paisatge cultural. Al llarg del camí trobam una gran varietat d’entorns, alguns de gran singularitat, com el litoral gairebé verge de la península de Llevant, les zones dunars de la badia d’Alcúdia i els costers marjats de les muntanyes de Caimari.

]]>

En aquesta ruta ens desplaçam a l’extrem sud de l’illa de Mallorca, que és també la zona més seca de la geografia mallorquina. La idea és fer una passejada pel litoral llombarder de Sa Vallet, antiga segregació de la Vall, propietat del marquès del Palmer que el 1919 el banquer Joan March comprà, entre el far del cap de ses Salines i Cala en Tugores, sobre el límit del terme municipal de Santanyí amb ses Salines. Un indret on es respira l’ambient contrabandista, els usos tradicionals de pesca a la zona i l’empremta passada de la lluita contra la pirateria, també els búnquers de la Guerra Civil i, al fons, Cabrera (un arxipèlag d’històries relatives a la dura vida de la Mediterrània). Hi trobam una nombrosa toponímia, recollida majoritàriament pel filòleg Cosme Aguiló Adrover (Santanyí, 1950) a la seva tesi doctoral publicada l’any 2007. Noms de lloc arreplegats esquinçant soles de sabata, perquè només és caminant en companyia de les fonts orals que es descobreix aquest tresor, que és un valuosíssim patrimoni immaterial de la nostra terra. Tota la informació vessada en aquest article prové de la immensa tasca de l’amic i mestre santanyiner. Iniciam la caminada des del far del cap de ses Salines, al qual s’arriba per la carretera Ma-6110, derivació de la carretera que uneix ses Salines i els Llombards (Santanyí).

]]>

En la versió original de la pel·lícula (1998), Nicole Kidman i Sandra Bullock –abans de coronar-se als Oscars– van donar vida a la Gillian i la Sally Owens, dues germanes d'esperit lliure marcades per una maledicció familiar generacional: qualsevol home de qui s'enamoren està condemnat a morir. Tot i que aquesta proposta tan híbrida de gèneres va ser bastant massacrada per la crítica de l'època –el diari The Times la va tancar en un calaix titllant-la de "Barbie unint-se a un aquelarre" i de "pel·lícula mogudeta i sense gens de cervell"–, amb el pas de les dècades ha anat construint un culte intergeneracional de fans incondicionals.

]]>

Laura Freixas acaba de publicar Mi madre en el espejo (Tres Hermanas, 2026), un retrat familiar i personal. A l'esfera íntima es va forjar el seu amor per la cultura i una rebel·lia que no accepta la passivitat: una es fa feminista quan veu la injustícia i vol canviar-la. Les seves posicions fermes en el moviment li han portat maldecaps, i d'això parlem en aquesta xerrada per conèixer l'escriptora i els seus anhels.

]]>

Darrerament, els amants de la literatura anem de sorpresa en sorpresa. Així, vaig quedar astorada quan, l’any 2020, Panza de burro, l’òpera prima de la jove autora canària Andrea Abreu (Icod de los Vinos, Tenerife, 1995), va assolir un gran èxit de crítica i públic, amb gairebé 100.000 exemplars venuts en espanyol. De debò tenia tant d'interès, aquella història de dues nenes de poble assilvestrades que recuperava la parla oral d’una zona concreta de l’illa natal de l’autora? Que els editors vagin a la recerca de primeres novel·les i de tinta jove és fàcil d’entendre. Però i els lectors, fins a quin punt decideixen el que llegeixen en aquesta societat del consum tan altament dirigida?

]]>

Sandra Bruna (Barcelona, 1973) va prendre la decisió de tirar endavant la seva pròpia agència literària quan només tenia 28 anys, tot i que ja acumulava una dècada d'experiència en el sector. Un quart de segle després, l'agència representa un centenar d'autors –entre els quals hi ha Maria Barbal, Francesc Miralles, Alejandro Palomas i Care Santos– i compta amb una desena de treballadors. El primer que es veu quan s'accedeix a l'oficina situada al carrer Còrsega de l'Eixample barceloní és una gran finestra des de la qual despunten les torres, ja en una fase avançada de construcció, de la Sagrada Família. La imatge és una bona metàfora de la mateixa agència catalana, que tot i ser una de les més importants encara té l'ambició de desplegar-se una mica més.

]]>

El novembre del 1974, el cineasta Werner Herzog (Múnic, 1942) va rebre la notícia que la crítica i historiadora del cinema Lotte Eisner estava molt malalta. Contradient el tòpic que diu que els creadors temen i menyspreen els crítics i estudiosos, Herzog va reaccionar amb una mescla de desesperació filial i d’agraïment fervorós de devot.

]]>

Entrevisto Diego Alías (Sant Joan de Vilatorrada, 1977) un dia d’estiu en què necessito posar-me una jaqueta. Són les primeres hores del matí, que a Josa de Cadí es viuen amb temperatures suaus i que deixen un paisatge verd, net de núvols. A la cuina de Ca l’Amador, com es diu el restaurant del Diego, ja fa estona que han engegat els focs. Tenen totes les taules plenes, com és habitual en temporada alta. Ca l’Amador s’ha convertit en un restaurant desitjat, i per això omplen cada dia. Tothom sap que a Josa del Cadí hi ha una formatgeria boníssima, el Serrat Gros, i el Diego, que és alegre, acollidor i enèrgic. El dia que parlem amb el Diego està ben enfeinat entre els menús del dia i la pianatada que prepara, un concert de piano a l'era del restaurant. Li falten hores. Comencem la nostra conversa per l’escola on es va formar, la Joviat de Manresa.

]]>

Els cacauets mereixen tota una reverència i també quatre aclariments. El primer: botànicament són un llegum, però ens els mengem com si fossin fruita seca. El segon: no generen colesterol, com probablement s’ha dit i s’ha cregut. De fet, de les bosses de barreges de la fruita seca, s’ha acostumat a creure que els cacauets eren el pitjor. “Cap aliment d’origen vegetal conté colesterol, el qual només està present en els aliments d’origen animal, perquè és una molècula que forma part de les membranes de les seves cèl·lules”, explica la dietista-nutricionista Anna Grífols. I el tercer: els cacauets no només no generen colesterol, sinó que ajuden a regular-lo, com ha demostrat un dels assajos clínics més important sobre alimentació i salut cardiovascular, fet a l’Estat amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili, entre d’altres.

]]>

Diu Blai Bonet en el pròleg de La llampuga: un mite de la tardor, d’Enric Massutí i Sebastià Vidal (Documenta Balear, 1997), que la llampuga és un ésser esperat. No arriba fins que el temps assenyala el seu temps i se’n va quan el temps anuncia la fi de la seva presència, a les acaballes de la tardor. Poques paraules descriuen tan bé la relació entre aquest peix i el calendari de la mar.

]]>

“L’alta restauració és morta. Tanco el Table. El 22 desembre faré l’últim servei”, anunciava per sorpresa el cuiner francès Bruno Verjus aquest dimarts a Instagram. El motiu que esgrimia era igual de contundent: “No em sento còmode amb el fet d’excloure gent de la meva taula. Perquè la idea de l’alta restauració és portar la gent a descobrir un menjar i un servei extraordinaris. Però cada cop sentia més que feia coses que pertanyien al passat. Necessito moure’m cap a una altra banda. Vull alimentar la gent, però no només uns pocs”. El seu restaurant parisenc té catorze anys de vida i dues estrelles Michelin i el 2024 va arribar a la tercera posició del World’s 50 Best Restaurants.

]]>