Més de 10.000 barques sortiran a la costa de les Illes Balears per viure l'eclipsi del pròxim 12 d'agost, un esdeveniment meteorològic que tindrà unes conseqüències mediambientals "inassumibles i desastroses". Així ho explica la biòloga de la Fundació Marilles Raquel Vaquer, qui assegura que "la destrucció de la flora i fauna marina que es produirà per veure un eclipsi d'1 minut i mig necessitarà moltes dècades per recuperar-se".

La massificació per viure l'eclipsi del pròxim 12 d'agost no només es viurà a la serra de Tramuntana, la mar Balear també serà un altre punt calent. Segons les estimacions del sector i de les autoritats s'espera que més de 10.000 embarcacions naveguin simultàniament per la costa de l'Arxipèlag durant l'horabaixa per viure el fenomen meteorològic. Tot i que és impossible tenir un càlcul real del nombre d'embarcacions que sortiran a la mar aquell dia (ja que no s'ha de demanar permís per navegar), tant Ports IB com l'Associació d'Empreses Nàutiques de les Illes Balears (AENIB) i l'Associació de Navegants (ADN) coincideixen que "si fa bon temps sortirà més del 40% de la flota actual de les Balears, que és de 31.000 embarcacions".

Es fa difícil no parlar del tema de l’estiu. Per molt que les porrades i la manca de coneixement dels responsables de la Policia Nacional ens hagin entretingut uns dies, aquí el que ha quedat clar és que hi ha un descontentament enorme entre la ciutadania per la saturació que patim.

Dos membres de la família dels prínceps de Mònaco varen ser aliats de Jaume III en el seu intent frustrat de recuperar la Mallorca perduda. I un altre es va convertir en senyor de Carlat, enclavament que havia format part del ‘regne enmig de la mar’. Uns quants Grimaldi, que aquest és el seu llinatge, han visitat l’illa fins a temps recents. Repassam els vincles entre aquests dos racons de la Mediterrània; Mònaco i Mallorca, agafant com a motiu que el Club de Mar de Palma acull, fins al 6 agost, una exposició sobre els nexes entre aquell territori i la monarquia hispànica. 

Quan demanes a la IA que elabori un dibuix sobre la Mallorca de d’aquí a 50 anys, el resultat és una illa contaminada i plena d’edificis, talment Hong Kong. El 1978, quan només existia la intel·ligència natural, aquest mateix escenari ja fou descrit pel dibuixant palmesà Pere Joan Riera, més conegut com a Pere Joan. “Jo–rememora avui a la setantena– tenia 22 anys i encara estudiava a Barcelona. Un dia em va venir a veure Basilio Baltasar. Era un dels líders de la formació anarcoecologista Terra i Llibertat que l’estiu anterior, el juliol del 1977, havia ocupat l’illot andritxol de la Dragonera per evitar-ne la urbanització. Em demanà un cartell que reflectís la deriva que prendria Mallorca si no s’aturava la febre constructora iniciada amb el boom turístic”.

Cada estiu, abans que comenci la Patrona, Pollença viu una altra cita marcada al calendari: l’elecció dels càrrecs del Simulacre de Moros i Cristians. Més de 4.300 persones han participat enguany en una votació que decideix qui donarà vida als personatges més emblemàtics de la festa i que, amb els anys, s’ha convertit en molt més que un simple recompte de paperetes. És el moment en què el poble tria qui assumirà la responsabilitat de representar una de les seves tradicions més estimades.

La Policia Nacional ha detingut un jove com a presumpte autor d'una agressió amb una clau anglesa contra un altre conductor, que va resultar ferit amb un traumatisme cranioencefàlic i una ferida al cap que va requerir punts de sutura. Els fets varen tenir lloc a mitjan maig al carrer de Manacor de Palma.

Els Bombers de Mallorca han controlat aquest diumenge un incendi declarat a la planta de tractament de residus de Mac Insular, situada al municipi de Porreres.

El Govern ha aclarit que les restriccions de trànsit previstes per al pròxim 12 d'agost, amb motiu de l'eclipsi, s'aplicaran a tots els vehicles de motor, incloses les motocicletes i els ciclomotors. La mesura forma part del dispositiu Eclipbal, el pla especial de seguretat pública i emergència dissenyat per gestionar un dels esdeveniments astronòmics més importants dels darrers anys.

La Marxa del Güell a Lluc a Peu celebrarà aquest dissabte, 1 d’agost, la 52a edició, consolidada com una de les cites més multitudinàries de l’estiu a Mallorca. La caminada mantindrà el recorregut tradicional de 48 quilòmetres entre la plaça del Güell de Palma i el monestir de Lluc, amb sortida oficial a les 23 hores.

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha iniciat els tràmits per modificar la denominació oficial de l'actual Aeropuerto de Palma de Mallorca, que passarà a anomenar-se Aeroport de Palma-Mallorca. L'Obra Cultural Balear (OCB) ha mostrat la seva satisfacció per la decisió, perquè considera que adapta finalment el nom de la infraestructura a la toponímia oficial i posa fi a una denominació que qualifica d'alegal.

El Govern, mitjançant la Conselleria d’Empresa, Autònoms i Energia, ha resolt denegar la continuació dels procediments i l’autorització administrativa prèvia per als projectes de parcs fotovoltaics Alten Mallorca III, situat al terme municipal de Maria de la Salut, i Alten Mallorca IV, ubicat a Ariany. Tots dos projectes, coneguts per les finques de Montblanc, a Maria, i Son Boscà, a Ariany, preveien la instal·lació de dues plantes de reconeguda potència amb les corresponents línies d’evacuació d’energia sobre sòl rústic.

Un professor de ball de 25 anys ha estat detingut a Mallorca acusat d'agressions sexuals continuades a cinc alumnes d'entre 8 i 12 anys. Així ho ha explicat la Guàrdia Civil, que no ha facilitat més detalls, ja que la investigació continua oberta per establir si hi ha més víctimes.

Centenars de persones s'han concentrat aquest divendres a Palma per participar en una cadena humana convocada per Marxes per Palestina amb l'objectiu de denunciar que "el genocidi a Palestina no ha acabat" i advertir del que consideren el "fracàs" del pla de pau.

La pesca de la llagosta és una de les activitats pesqueres artesanals més tradicionals i valuoses de les Illes Balears. Aquest crustaci viu en fons rocosos i es captura principalment amb nanses, un art de pesca selectiu que permet preservar-ne els exemplars joves i les femelles ovades. La seva explotació està sotmesa a una normativa molt estricta, amb períodes de veda, limitacions en el nombre de nanses i una talla mínima de captura, mesures que han contribuït a mantenir unes poblacions entre les més ben conservades de la Mediterrània. Tot i que les captures són limitades, el seu elevat valor comercial fa que sigui una de les pesqueres més rendibles per a la flota artesanal balear. Més enllà del seu interès econòmic, la llagosta ocupa un lloc destacat en el patrimoni gastronòmic de les Illes, especialment a Menorca.

Fa anys que Antonio Turiel (Lleó, 1970), físic, matemàtic i investigador del CSIC, alerta que el model econòmic global s’acosta als límits energètics del planeta. La guerra entre Israel i l’Iran i la tensió a l’estret d’Ormuz, assegura, no han fet altra cosa que accelerar una crisi que considera inevitable. Convidat a Mallorca pel moviment No Normal, defensa que les Balears s’han de preparar per a un futur amb menys petroli, menys turisme i més vulnerabilitat social. “El pitjor seria continuar pensant que tot tornarà a ser com abans”, adverteix.

La següent proposta d’itinerari és una caminada llarga pel migjorn del municipi de Maó, per vells camins, estrets, entre la pedra seca i la història. Tirades de sinuosa frescor, bellesa i genuïnitat. Partim de l’ermita de Gràcia, patrona de la ciutat que és, des del segle XVIII i per imposició britànica, la capital de Menorca. La intenció no és altra que voltar el llogaret maonès de Llucmaçanes, un petit nucli urbà de 179 habitants, encapçalat per la moderna església de Sant Gaietà, de finals del segle XIX, i un seguit de cases petites i ordenades. “Les primeres notícies de l’existència d’un poblament a Llucmaçanes són dels segles XVI i XVII, quan es parla de la concentració de petites propietats on es cultivava la vinya i es fabricava vi. El nom del nucli és anterior i tindria l’origen en l’època romana, en una elocució que ens presenta un lloc amb abundància d’arbres fruiters, principalment pomeres. El 1860, el cens urbà ens mostra l’existència de 43 cases i un centenar d’habitants. El primer plànol urbà és del 1889 i hi són projectats quatre carrers i la plaça de Sant Gaietà.” (Maó, “Guia de municipis de Menorca”, Josep Portella Coll. Hora Nova, 2007).

Resulta que la influencer Mercè Molinas va arribar a l’aeroport d’Eivissa un dia de juliol i es va trobar amb un DJ punxant en ple duty free. Com que és influencer i es dedica a això, a influenciar, l’al·lota va fer un vídeo que s’ha fet viral i acumula més de 210.000 visionats només al seu compte d’Instagram (@mercemolinas). La publicació és del 13 de juliol passat. Això del DJ ha aixecat certa polseguera. L’aeroport d’Eivissa ja fa dies que està venut a les discoteques en forma de publicitat –si pensau que exager, visitau l’àrea d’arribades o de recollida d’equipatges–, però que a damunt hi posin un DJ!... Vull suposar que el fet haurà provocat certa perplexitat, incomoditat si més no, entre els polítics i prohoms eivissencs que, només un parell de dies abans, rebien les explicacions d’Aena sobre l’ampliació del Codolar; un projecte que, virtualment, podria quasi doblar la capacitat de l’aeroport.

“Conta’m, Musa, les accions d’aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d’haver destruït la sagrada ciutadella de Troia”. El Cant I de l’Odissea comença així. Conta’m, Musa, un conte, el relat d’un viatge, un retorn? Una penitència? Per ventura, una vida sencera? Miquel Morey defensa que més important que els fets és com ens els contam, com ens construïm (o ens construeixen) el relat d’allò que ens passa.

Un dels èxits de les neofestes per mantenir la vitalitat rau en la capacitat de reinvenció i l'esperit d'irreverència. Així és, un any més, el cas de Sa Revolta de Vilafranca de Bonany. Enguany, el col·lectiu ha tornat a sacsejar les xarxes socials i el poble amb el llançament d'un videoclip de promoció que parodia directament la figura i l'estil de la superestrella urbana Bad Bunny.

La multitudinària manifestació contra la massificació turística feta diumenge passat a Palma va transcórrer sense incidents durant tot el trajecte. Desenes de milers de persones varen recórrer el centre de la ciutat per reclamar un canvi de model turístic i denunciar la crisi de l'habitatge, en una mobilització que es va desenvolupar sense enfrontaments amb els centenars de turistes que passejaven pels mateixos carrers, ni tampoc amb desperfectes, pintades o incidents davant hotels, comerços, terrasses o immobiliàries.

Desenes de persones es varen concentrar aquest dijous horabaixa davant la plaça de toros de Palma per denunciar el maltractament animal i reclamar la fi de les corregudes de toros. La protesta, convocada per Satya Animal amb el suport d'altres col·lectius animalistes, es va fer poques hores abans d'una nova correguda protagonitzada pels toreros Diego Ventura, Morante de la Puebla i Sebastián Castella.

Prop de 100.000 residents de les Illes Balears varen viure durant el 2025 en zones on l'aigua de consum va ser declarada no apta almenys en algun moment de l'any. En concret, es tracta de 98.452 habitants, una xifra que s'eleva fins als 145.027 si s'hi afegeixen les persones que resideixen en les 22 zones considerades "en risc", és a dir, amb incompliments recurrents que poden acabar derivant en la declaració de no aptitud.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit la matinada de divendres que la seva Junta de Pau ha arribat a un acord "per al desarmament complet de Hamàs". La milícia ha confirmat que han signat l'acord, però el vinculen al fet que Tel-Aviv compleixi la seva part de l'acord de pau de 20 punts, és a dir, que retiri les tropes de la Franja. El negociador de Hamàs, Ghazi Hamad, ha assenyalat en declaracions a mitjans àrabs que el pacte inclou aquesta "obligació" d'Israel". L'executiu de Benjamin Netanyahu, en canvi, manté el silenci. Així, a efectes pràctics, la situació és idèntica a la que ja hi havia abans de l'anunci. Encara és aviat per poder dir que es tracta del "monumental avenç" que Trump pregona.

El president de l'Argentina, Javier Milei, ha prohibit, per decret, l'entrada d'estrangers al país que hagin ofès els argentins, així com l'expulsió d'aquells que ja viuen en el país. Aquesta decisió arriba enmig de denúncies del mateix govern argentí sobre una suposada campanya "anti-Argentina" després de les crítiques difoses per xarxes socials arran de la final del Mundial de futbol, en el qual l'Argentina va perdre contra Espanya.

Un gran incendi forestal manté mobilitzats aquest dijous desenes de bombers a Suffolk, un comtat rural de l'est d'Anglaterra (East Anglia), al nord-est de Londres i amb costa al mar del Nord. La zona afectada, Dunwich Heath, és a prop de Leiston, a uns 130 quilòmetres de la capital britànica, i es troba només a uns sis quilòmetres de la central nuclear de Sizewell B, una de les principals instal·lacions energètiques del Regne Unit, que genera el 3% de l'electricitat del país.

Després de cinc anys d'aturada, el festival de poesia PoésArt tornarà aquest octubre a Artà amb una nova etapa impulsada per la recent constituïda associació PoésArt. El projecte reprèn l'activitat amb la voluntat de consolidar-se com un espai de referència per a la poesia contemporània i, en aquesta desena edició, posarà el focus en els poetes mallorquins.

L’Atlàntida Film Fest arriba a la setzena edició amb una trajectòria intensa, que l’ha duit de ser una experiència pionera i insòlita, una mostra cinematogràfica en línia, a convertir-se en una de les trobades de referència a l’Estat: primera posició entre els festivals que es duen a terme a l’estiu, segon més ben puntuat entre tots els certàmens, segons dades del Ministeri de Cultura. Com tot festival de cinema rellevant, un bon grapat d’estrelles s’han passejat per les seves inauguracions i cloendes: Liv Ullmann, Michael Douglas, Judi Dench, Vanessa Redgrave, Isabelle Huppert, Joseph Fiennes, Britt Ekland… Enguany, Gael García Bernal, Javier i Carlos Bardem, Fernando Trueba, Jaime Chávarri, Rodrigo Sorogoyen i l’actriu mallorquina Victoria Luengo, entre d’altres.

La 16a Atlàntida Mallorca Film Fest (AMFF) té lloc a Palma del 24 de juliol al 2 d’agost, amb més de cent estrenes, concerts i presències internacionals com Gael García Bernal i Alexandre Desplat. En canvi, l’edició en línia a la plataforma Filmin s’estén fins al 24 d’agost. Seguidament, apuntam algunes de les propostes més destacades d’aquesta edició de l’AMFF.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat aquest dimecres a Palma que manté la seva "absoluta confiança" en el delegat de l'executiu estatal a les Balears, Alfonso Rodríguez, després de la polèmica entorn de la violència policial contra manifestants antituristització el 26 de juliol. Sánchez ha mostrat el suport a Rodríguez després d'una reunió de més de dues hores amb el rei espanyol, Felip VI, en què els incendis a Madrid, Àvila i Zamora han centrat bona part de la trobada. "Vull manifestar la meva empatia absoluta amb la ciutadania", ha remarcat. Sánchez ha reconegut que encara no ha parlat dels incidents amb Rodríguez i ha assenyalat que espera que la investigació que ha encarregat el delegat serveixi per "dirimir responsabilitats".

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha aprofitat la reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per situar el debat sobre els límits del model turístic en el centre de l’agenda balear. La trobada arriba després de la manifestació històrica contra la massificació turística feta a Palma, una mobilització que els organitzadors varen xifrar en 70.000 persones, i que ha reforçat la discussió sobre la capacitat de les Balears per assumir el volum actual de visitats. Després de la reunió, Prohens ha defensat que les polítiques impulsades pel seu Executiu responen a les demandes expressades als carrers. “Les polítiques que està impulsant aquest Govern van precisament en la línia del que s’està demanant", ha afirmat.

El monòlit de Maó, aixecat el 1939 i ubicat a la plaça de l"Esplanada, ha estat inclòs en el Catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica. Ho ha anunciat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. La Comissió Tècnica d'Experts també ha decidit incloure en el catàleg la piràmide dels italians (Burgos) i la llinda de Baños de Ebro (Àlaba).

L'Ajuntament d'Inca ha reforçat les actuacions per exigir als propietaris de solars del municipi que mantinguin els terrenys nets i en les condicions que estableix la normativa. En cas d'incompliment, el Consistori imposarà multes d'entre 300 i 9.000 euros i, si tot i la sanció el titular continua sense actuar-hi, executarà subsidiàriament els treballs de neteja i li'n reclamarà posteriorment el cost.

La Fiscalia de les Illes Balears ha interposat una querella arran de la denúncia presentada per l'Associació de Navegants ADN Mediterrani sobre la gestió dels camps de boies de Ports de les Illes Balears (PortsIB). El procediment ja ha estat repartit a la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Palma, on ha quedat registrat com a diligències prèvies.

La Delegació del govern espanyol a les Illes Balears ha demanat a la Direcció General de la Policia que obri un expedient d'informació reservada per determinar si alguns dels agents que varen intervenir en les càrregues policials de diumenge passat a Palma varen cometre infraccions susceptibles de sanció disciplinària. La decisió arriba després d'una setmana marcada per una intensa polèmica política i social arran de l'actuació policial al final de la manifestació contra la massificació turística del 26 de juliol.

La majoria de les famílies de les Balears continuen escollint el català com a primera llengua d'ensenyament per als infants que començaran quart d'Infantil (3 anys) el curs vinent. Tot i això, el percentatge torna a baixar per segon any consecutiu. Segons les dades difoses aquest dijous per la Conselleria d'Educació i Universitats, el 78,5% de les famílies que han formalitzat la matrícula en centres públics han triat el català, mentre que el 21,4% han optat pel castellà. (83% al curs 2024-2025 i 80% al 2025-2026). Cal contextualitzar aquests resultats.

La decisió de la Conselleria d'Educació sobre quins docents interins mantenen les vacants de fins a tres anys i quins les perden ha obert un nou conflicte entre el departament i diversos centres educatius. El sindicat SIAU, que dona suport als professors afectats, denuncia que hi ha "incoherències" en l'aplicació del sistema i assegura que diversos equips directius han emès certificats oficials que contradiuen les resolucions d'Educació. Segons aquests documents, algunes places haurien estat retirades tot i continuar existint en les mateixes condicions, mentre que en altres casos s'hauria obligat una docent a mantenir una plaça que ja no coincideix amb les necessitats de la que ocupava.

Prop de 150 docents i alliberats sindicals d'ANPE s'han concentrat aquest dimarts a les seus de la Conselleria d'Educació i les delegacions territorials de Menorca i les Pitiüses per reclamar la recuperació íntegra de les pagues extraordinàries i la implantació d'un complement de difícil cobertura per al professorat de Mallorca. Segons ha informat el sindicat, convocant de la protesta, a la concentració de Mallorca hi han participat un centenar de mestres i professors, mentre que a Menorca n'hi han assistit una trentena i a Eivissa, una quinzena.

L’Auba, la finca del pintor i escultor manacorí Joan Riera Ferrari, torna a sortir a la venda. Ho fa a un preu rebaixat i amb la possibilitat de ser adquirida "amb tots els records de l’autor i mobiliari", segons explica la nota que acompanya l’anunci immobiliari, que deixa el preu en 750.000 euros, un 16% menys del que fins ara se’n demanava. La finca, de 670 metres quadrats construïts, sis dormitoris i aparcament, es troba situada prop del camí de Bandrís, l’escorxador i la depuradora municipal. De fet, ja va sortir a la venda fa uns anys, poc després de la mort de l’artista, el maig del 2017.

La pressió turística sobre Mallorca continua sense donar treva en plena temporada alta. Els habitatges de lloguer turístic de l'illa ja han assolit una taxa de reserva del 99% per a aquest mes d'agost, la més elevada de totes les zones costaneres de l'Estat, segons un estudi elaborat per Rentalia, la plataforma vacacional d'Idealista.

Les Balears han assolit aquest segon trimestre del 2026 un nou rècord d'ocupació, amb 681.800 persones treballant, coincidint amb l'inici de la temporada turística. Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), publicada aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'Arxipèlag ha creat 108.000 llocs de feina en només tres mesos, fet que representa un increment del 18,8% respecte del trimestre anterior i de 35.500 ocupats més que fa un any (+5,4%).

Què passa quan una protesta està tan justificada i és tan àmplia, transversal i pacífica que no es pot desacreditar pels seus propis actes? Potser passa això que veim amb les actuacions policials contra el moviment que clama a Mallorca contra la massificació turística i pel dret a l’habitatge.

Per què deim ‘abe[j]a’ i ‘ore[j]a’ si escrivim ‘abella’ i ‘orella’? La resposta més intuïtiva seria dir que, en alguns parlars, la ‘ll’ es pronuncia com una ‘i’ (que, en aquest article, representarem amb [j]). L’explicació sembla convincent, però s’ensorra tan bon punt hi cercam una mica les pessigolles.

“Crec que puc ser la veu de la meva generació… O almenys una veu d’una generació” és la frase més icònica del personatge de Hannah Horvath a Girls, la sèrie escrita i protagonitzada per Lena Dunham i que ja és un dels millors relats generacionals de principis del segle XXI. En el cas de Mallorca, en plena dècada dels 2020, tot un cor d’artistes joves posen veu a la seva generació. Anna Picornell, Miquel Mas, Lluïsa Febrer, Josep Alorda i Mariona Jaume en són cinc. Amb la música, el teatre, el dibuix, el cinema i la dansa, respectivament, capturen el seu Zeitgeist (l’esperit d’una època, en alemany). El moment que els ha tocat viure –com a Hannah– els atorga aquesta dosi justa d’entusiasme, marcada per un realisme que no arriba a ser pessimista, i una necessitat de definir-se marcada per les xarxes socials.

Fa tan sols un mes que el meu amic Henry té ca seva, un pis de lloguer a Palma, i ja ha esdevingut la nostra Santa Seu: el lloc de reunió, l’espai segur per a tot el grup. Potser la resta no, però jo de tot d’una ho vaig saber, que ho seria; em va bastar veure com només dues cadires restaurades i unes cortines onejant davant el vitrall esdevenien una llar. I decidir, a darrer moment, anar-hi a veure la final del Mundial de futbol ho va confirmar, com una revelació, així com només ho fan els actes espontanis. Sembla que fes molt de temps que necessitàvem això, un santuari per a les nostres penes i alegries. Un lloc que ens aculli, d’improvisat, on poder-nos relaxar i ser l’únic que volem ser: amics.

Tomeu Penya, de 77 anys, se sincera per a l’ARA Balears: “Vull que quedi ben clar el meu actual estat d’ànim. Estic molt trist. De jove mai m’hauria imaginat que el futur de Mallorca seria com el d’ara, una illa plena de ciment i turistes, amb carreteres saturades i amb residents que no poden accedir a un habitatge. Per als concerts d’aquest estiu m’estic plantejant tornar a cantar ‘Trenc’, que fa quatre dècades vaig dedicar a l’emblemàtica platja de Campos que ara, per desgràcia, està de nou amenaçada”. ‘Trenc’ va ser el debut del cantant country de Vilafranca com a activista ecologista a 35 anys. És una de les cançons més destacades del seu tercer disc Coverbos (1984).

Cap altre monarca no ha estat tan mitificat, idealitzat i glorificat com Jaume I el Conqueridor –bé, potser l’emèrit, en els seus bons temps–: rei cavaller, guerrer, valerós, assenyat, savi, generós, bon cristià... Per descomptat que, de tot això, la meitat de la meitat, i més en referència a les dones, a les quals va usar i deixar quan ja no feien servei als seus interessos. Recordam la vida privada de Jaume I quan es compleixen –el 27 de juliol– 750 anys de la seva mort, el 1276.

No sabien que seria el començament d’una guerra que duraria tres anys. Havia de ser un cop d’estat, suposadament per salvar Espanya d’una pretesa revolució comunista. Tampoc no tots eren feixistes, tot i que se’ls digués així de manera generalitzada. El fet és que elements de l’exèrcit, d’una Falange molt minoritària i de la dreta, també els carlins, prepararen a Mallorca –amb no gaire discreció– aquella revolta contra l’autoritat legítima de la II República, que va esclatar el juliol del 1936, ara fa 90 anys.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Començaré el dol causat per la separació dels Zoo escoltant Malifeta, el projecte del guitarrista dels valencians, Arnau Giménez, i Mireia Matoses (de Pupil·les). Després d'un temps publicant cançons creades durant la pandèmia, en què tots dos convivien i componien, acaba de sortir el seu primer disc, Mitologia, una recopilació de temes que han anat fent els últims tres anys i que ara veuen la llum. Ideal per trobar menys a faltar la banda de Panxo i companyia, perquè aquí també hi ha rap i amor als beats.

]]>

Un dels bars més emblemàtics de la cuina tradicional mallorquina diu adeu. Can Biel Felip ha anunciat el tancament definitiu, en una publicació a les xarxes socials, després de més de trenta anys de trajectòria, una decisió que el mateix establiment admet que "mai no és fàcil". El local, reconegut enguany amb el premi al millor bar clàssic de les Balears, negocia ara un possible relleu perquè pugui continuar amb una nova etapa. Segons apunten, el motiu principal del tancament és la manca de relleu generacional.

]]>

Nascuda a Montuïri l'any 1944, Antònia Verger Jaume Sopeta és una d'aquestes figures anònimes però clau en la història local del Pla de Mallorca i de Montuïri en aquest cas. Antònia Verger fou molts d'anys la madona del Puig o de Cas Carboner, posteriorment. Sense adonar-se'n va ser una líder, una referent per a altres dones que en el darrer quart del segle passat massa sovint no escapaven de les feines de la casa. Verger va començar així, no debades quan li demanam pels seus estudis explica que arribà a examinar-se a l'Institut de Felanitx, però, "els nins seguiren els estudis i les nines, com era habitual en aquell temps, acabaren a les feines de la casa o de cosidores". Fou a principis dels anys setanta –i no sense traves, com veureu a l'entrevista– que es va embarcar, juntament amb el seu home, Biel Bennàssar Mayol Carboner, en l'aventura de gestionar el bar i restaurant del puig de Sant Miquel. En aquesta conversa, Verger repassa des dels inicis l'èxit de la seva cuina fins a les tensions i la transformació social que, sense saber-ho, va suposar per a les dones del poble.

]]>

Les Alqueries és un bell llogaret del municipi de Santa Eugènia, ubicat a la banda de gregal del poble i travessat per una vella via de transhumància, el camí de Muntanya. Des de l’edat mitjana fins a principis del segle XX, els camins de muntanya permetien el pas de les guardes de les grans possessions que passaven l’estiu a la muntanya (estivada) i l’hivern a les terres del Pla i Migjorn (hivernada) de Mallorca.

]]>

Situat al massís de les Fontanelles, el puig de la Pega, de 403 m d’altura, és el punt on limiten els pobles de Sant Rafel de sa Creu, Sant Jordi de ses Salines i Sant Josep de sa Talaia; al seu cim hi ha un vèrtex geodèsic on abans hi havia hagut una fita posada a final del s. XVIII que assenyalava la divisòria entre els quartons de Portmany, Algarb i Alhaueth; motiu pel qual també se’l coneix com el puig del Merlet. Aquest puig i la font del mateix nom foren admirats i descrits per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en una excursió que des de Vila el dugué a Santa Agnès de Corona.

]]>

El nostre objectiu és la torre de la Gavina, una de les cinc torres construïdes a Formentera durant el segle XVIII per a la vigilància i defensa del seu fràgil litoral. Les altres construccions són la torre de la Guardiola, a l’illa de l’Espalmador, la torre de Punta Prima, al costat dels Pujols, la torre del Pi del Català, a la platja de Migjorn, i la torre del Garroveret, prop del cap de Barbaria. El recorregut que hem traçat circumval·la l’estany del Peix, una gran bassa natural oberta a la mar per la Boca, que fou el primer gran port pesquer i saliner de l’illa. No debades, la venda de Porto-salè pren nom del Portus salarius, explotació salinera del temps dels romans. Un paratge extraordinari on els valors naturals i patrimonials han bastit un paisatge cultural potent i extens. També visitarem la finca pública de Can Marroig, un dels racons emblemàtics del Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera. Per a consultes sobre el transport públic de l’illa podem consultar el web busformetera.com, on trobarem tota la informació sobre rutes i horaris.

]]>

Si ens atenem a la definició que ens atorga el diccionari, un mirador és un lloc alterós des d’on es pot mirar i veure una gran extensió de terreny. Aquest és el cas del principal objectiu de la nostra ruta: un itinerari pels voltants d’Esporles i de l’ermita de Maristel·la a través de vells camins de ferradura, ranxos de carboner i una llarga i extensa infraestructura viària i hidràulica al servei de l’explotació dels boscos de muntanya, que ens ha de conduir fins als miradors ‘secrets’ de Son Ferrà. Popularment atribuïts a la veïna possessió de Son Poquet, aquests dos espais amb història es troben a pocs metres de la paret que senyala la partió entre ambdues propietats. La confusió ve perquè és des d’aquests punts des d’on millor s’albiren les esmentades cases de possessió. La caminada ens durà també per l’ermita de Maristel·la i el mirador del Cor de Jesús, patrimoni d’una història recent i ben documentada de la vida ‘contemplativa’ d’Esporles. Si volem fer servir el transport públic per a l’aproximació a l’inici de la nostra caminada, la L-202 (Estellencs-Palma) és la millor opció. A la pàgina web tib.org, hi trobareu tota la informació necessària sobre horaris i disponibilitat de la línia.

]]>

Era desembre de 1970 quan un sobre postal enviat des de Manacor va arribar en motocicleta al Palacio del Pardo de Madrid. Després dels preceptius controls de seguretat, el sobre, de la mida d’un full, va acabar damunt la taula del dictador Francisco Franco. En obrir-lo va descobrir el que ja li havien advertit des de Mallorca: a dins hi havia una revista subversiva, amb articles en català anomenada Es Forat. Fundada per Pep Lluís Fuster i Toni Riera, la publicació pretenia donar una mirada multidisciplinària amb articles de literatura, cinema i actualitat.

]]>

L'aler mallorquí Papa Ababacar Bava Niang Miller, de 22 anys i 2,11 metres d'altura, ha estat triat el número 36 per Los Angeles Clippers en el draft de la Lliga professional de bàsquet estatunidenc, l'NBA.

]]>

Queda lluny la platja francesa de Pampelonne, que durant els anys setanta i vuitanta es va convertir en un dels grans símbols de l'alliberament corporal europeu. Les fotografies de premsa mostraven extensions de sorra trufades de para-sols i de cossos en què el topless no era l'excepció, sinó la norma. Tampoc quedaven enrere la Costa Brava, la Costa Daurada, la Costa del Sol o Eivissa, on l'esperit hippy i l'impuls de la revolució sexual van convertir el pit descobert en una expressió de llibertat. Les fotografies de Slim Aarons immortalitzaven aquella manera despreocupada d'habitar el lleure mediterrani, on els cossos semi nus de les banyistes formaven part del paisatge amb tota naturalitat, sense dramatització ni escàndol. No es tractava de sexualitzar el cos, sinó, precisament, de deslliurar-lo de la mirada que el convertia en objecte i alleugerir-lo del pes de segles de demonització moral.

]]>

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Acabaré McCartney: the hunt for the lost bass, sobre la misteriosa desaparició i recuperació del primer baix de Paul McCartney, un Höfner 500/1 comprat a Hamburg el 1961 per només 30 lliures. Aquesta meravella sonava en les gravacions originals de Love me do, she loves you i els primers clàssics dels Beatles. Una road movie musical sobre el grup de pop més gran de tots els temps.

]]>

Hi ha persones que tenen el talent de fer-te sentir esperat. El Jordi n'és una. No és només una manera de servir les taules ni una cordialitat apresa; també és una forma de mirar, d'escoltar i de trobar sempre la paraula justa. Al seu restaurant, l'hospitalitat no és un gest: és una manera d'entendre la vida. Per això, quan travesses la porta de Can Facundo, tens la sensació que hi has estat abans, encara que sigui la primera vegada.

]]>

L’anomenada societat post (postfordista, postindustrial, postmoderna, postanalògica i, també, postcovid) en la qual vivim, ens confronta com a individus contínuament amb l'ambigüitat, la nova substància definitòria del caràcter de la vida urbana al segle XXI.

]]>

L'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) ha incorporat aquest dimarts la peça més antiga de la seva biblioteca amb la donació de l'incunable Philosophia pauperum, imprès a Lleida cap a l'any 1485 pel tipògraf Enric Botel. L'obra, una extraordinària raresa bibliogràfica, passa a formar part del llegat del bibliòfil Ramon Areny Batlle després que els seus besnebots, Maria Àngels i Àngel Boixareu Carrera, l'hagin cedit a la institució.

]]>

Si l'estiu és "la promesa que la vida pot tornar a començar", com assegurava Francis Scott Fitzgerald, una bona manera d'acompanyar aquest reinici pot ser la lectura. La bona salut del sector editorial català ens fa possible emprendre multitud de viatges –geogràfics i temporals– sense moure'ns de casa. Seleccionem deu llibres intrèpids que han arribat a les llibreries catalanes durant els últims mesos.

]]>

El títol, Visions de la Palestina. Notes d’un pelegrinatge, de Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854-Palma, 1922), fa pensar en un dietari narratiu de viatge escrit en prosa, però és una col·lecció de poemes autònoms vinculats pel tema (diferents episodis bíblics de l’Antic i el Nou Testament, la història del poble jueu), l’escenografia (els paisatges, la llum i l’atmosfera àrida i venerable de l’Orient Mitjà) i la tria formal (el versicle hebraic), un versicle hebraic llarguíssim, que diversos estudiosos erròniament han considerat prosa. La inspiració del llibre va ser un creuer per la Mediterrània que Costa va fer l’any 1907, i que el va portar a Roma, Grècia, Terra Santa i Egipte.

]]>

Havien instal·lat la perxa dins la cuina. Les ànneres plomades s’hi engronsaven penjades des d’un clau ganxo. Una cortina macabra des d’on els animals acabaven d’escolar les darreres gotes de sang. La pell socarrada desprenia una olor metàl·lica i penetrant que es mesclava amb les plomes escaldades. Aquells animals poderosos que organitzaven el corral amb el seu anar i venir escandalós semblaven uns altres, desvestits i tristos fitant-te des d’aquell caparrí amb ulls entelats.

]]>

La maionesa, l’emulsió menorquina que els francesos han dit durant anys que ells van inventar, és fàcil de preparar a casa: es fa amb oli d’oliva, ou, llimona i un pensament de sal. La nutrició actual la veu amb bons ulls perquè considera que la maionesa aporta a l’organisme greixos saludables i una petita quantitat de proteïnes procedents de l’ou. El problema, i tothom ho sap, és que “és sensible a la contaminació microbiològica”. “L’ou cru pot contenir bacteris com la salmonel·la”, afirmen les dietistes-nutricionistes Anna Costa i Anna Grífols. I tot això s'agreuja a l’estiu, amb les altes temperatures. Així doncs, què fem? Si ens volem menjar una ensaladilla russa amb maionesa, com ens ho fem? A les lleixes dels supermercats n’hi ha mil i un pots; són bons?

]]>

Entrevisto el cuiner Santi Colominas (Argentona, 1973) un matí d’estiu, unes hores abans que entri el primer torn a dinar, a les 13 h. El restaurant Toc al Mar celebra aquest any els quinze anys des que va obrir en una caseta de pescadors en un moment de crisi econòmica. El Santi havia estiuejat a Tamariu, i quan li van oferir la proposta, la va acceptar. Els primers tres anys va compaginar el Toc al Mar amb el restaurant Toc de Barcelona, que estava situat al carrer de Girona. Van ser anys molt intensos, amb dos nens petits que tenia juntament amb la cap de sala i parella, Sandra Baliarda (1972, Badalona). Avui, els fills ja els han confessat que el món de l’hostaleria els agrada i els entusiasma. Tenen el relleu assegurat.

]]>

Joan Pera (Mataró, 1948) té una de les veus més reconeixibles i estimades de Catalunya. Seixanta anys als escenaris i un llarg historial de personatges i doblatges memorables no li impedeixen assegurar, entre rialles, que no és "gaire bon actor". Defensor de l'autenticitat, en la conversa, en l'escenari i a taula, l'actor veu en el vi una màgia semblant a la que veu en el teatre.

]]>