El Consell de Mallorca no aprecia "cap rellevància destacable" en l'ús particular dels cotxes de la institució insular per part del vicepresident de Vox, Pedro Bestard. Per arribar a aquesta conclusió, s'ha hagut d'esperar setmanes, fins que els dos informes que va encarregar el president Llorenç Galmés s'han enllestit. El primer l'ha fet la Secretaria Tècnica del departament de Medi Ambient i constata que Bestard encara manté tres cotxes per al seu ús exclusiu, que va mentir sobre la seva retolació i que n'ha fet un ús injustificat i que no té a veure amb el seu càrrec, a més de quedar-se'ls en detriment de les necessitats dels funcionaris de la seva àrea. El segon informe ha estat a càrrec de la Secretaria General i la Intervenció del Consell, i és precisament aquest el que assenyala que no es pot deduir que l'ús dels cotxes sigui indegut. Aquest document es limita a recomanar que es faci una instrucció que reguli l'ús dels vehicles del Consell.

Bestard té tres cotxes per al seu ús exclusiu, mentre que el seu departament en té 19 d'inutilitzats i pateix les conseqüències d'una flota envellida i que necessita una renovació urgent. Aquesta és una de les conclusions que consten a l'informe que ha fet la Secretaria Tècnica de Medi Ambient de la institució insular, que deixa en evidència l'ús inapropiat que Bestard ha fet dels cotxes, al qual ha tingut accés l'ARA Balears. Un Dacia Sandero (adquirit a finals del 2023), un Ford Ranger (2024) i un Subaru Crosstrek (2026) són els tres cotxes que s'ha arrogat el vicepresident del Consell de Mallorca, malgrat que pot fer servir un cotxe oficial per als seus desplaçaments. De fet, el document assenyala que, en el cas del Dacia, només Bestard en té les claus i que en una ocasió les va perdre (aquest incident va implicar una despesa de 430 euros).

El Pi s'ha aliat amb un partit nou, Som Mallorca, i es presentarà a les pròximes eleccions sota el paraigua de Coalició per Mallorca, amb el missatge: "A Mallorca no hi cap més gent". Planteja un decreixement del sector turístic i s'ha posicionat en contra de la regularització extraordinària de migrants. L'empresari i exvicepresident de la patronal de lloguer turístic Habtur Joan Serra n'és el coordinador general.

El lingüista Joan Veny i Clar (Campos, 1932) ha rebut les màximes distincions acadèmiques i civils. Entre altres reconeixements, és Doctor Honoris Causa per les universitats de València i de les Illes Balears; ha rebut la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats, la Creu de Sant Jordi, el premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el premi Pompeu Fabra, la Medalla d’Or de les Illes Balears. També és Fill Il·lustre de Campos (on també l’escola d’Infantil i Primària du el seu nom). Ara que ha culminat la magna obra que per a la llengua catalana és l’Atles Lingüístic del Domini Català, el dialectòleg ha rebutel premi Especial ARA Balears.

El PP i Sumar-MÉS han sumat vots aquest dimecres a la Comissió de Política Territorial del Congrés per demanar l'ampliació del Règim Especial de les Illes Balears (REIB). En un text que ha estat validat a la Cambra baixa, han acordat reclamar al govern de Pedro Sánchez "la reforma i actualització del REIB", a més d'una revisió dels mecanismes que determinen el factor d'insularitat i les inversions de l'Estat a les Illes Balears, de manera que es tingui en compte la població flotant (els turistes i treballadors de temporada) i la pressió demogràfica efectiva. En el mateix sentit, reclamen inforporar al REIB instruments específics d'impuls a la diversificació econòmica i la transició ecològica, a més de garantir la bonificació del transport públic com el tren i l'autobús a les Illes.

La Conselleria d’Educació ha posat sobre la taula una nova mesura que permetria als docents fer una pausa retribuïda de la seva carrera professional, popularment coneguda com a 'any sabàtic' després d’un període de reducció salarial progressiva durant quatre cursos. La proposta, presentada avui a la Mesa Sectorial d’Educació presidida pel conseller Antoni Vera, ha estat rebuda pels sindicats, que l’analitzaran abans de la pròxima reunió. A la trobada també hi han participat la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Joana Maria Cabrer, i la directora general de Planificació i Gestió Educatives, Catalina Ginart.

El CEIP Verge de Lluc ha hagut de suspendre la sortida de final de curs a la platja després que, segons denuncia el centre, l'empresa d'autocars Emilio y Joaquín López SL incomplís el compromís adquirit des del mes de març i destinàs els vehicles al sector turístic. L'escola assegura que dos dies abans ja va rebre un avís de la possible cancel·lació, que s'ha confirmat definitivament aquest dimecres.

Una actuació de la Policia Local de Palma contra un grup de persones migrants ha generat una forta polèmica per la contundència de la intervenció. A les imatges del vídeo, un grup de policies carrega contra diverses persones fins que en tiren a una a terra i la colpegen repetides vegades.

José Luis Rodríguez Zapatero reitera la seva innocència i nega davant del jutge José Luis Calama que influís de cap manera en el rescat de Plus Ultra, el préstec de 53 milions d'euros que va rebre la companyia aèria per part del govern espanyol el març del 2021. Segons ha pogut saber l'ARA, així ho ha dit durant la declaració a l'Audiència Nacional d'aquest dimecres, que ha arrencat poc després de les nou del matí i que l'ha convertit en el primer expresident del govern espanyol des de la restitució de la democràcia que declara com a imputat en una investigació judicial. Està acusat de tràfic d’influències, blanqueig de diners, delicte fiscal i contraban. Zapatero ha dit que "mai" va tenir contacte directe amb Plus Ultra i ha negat que demanés a cap autoritat o funcionari que propiciés el rescat. Ha puntualitzat que l'única persona amb qui ha tractat és Julio Martínez Sola, el president de l'aerolínia, a qui no va conèixer fins al 2024. Ara bé, les explicacions no han convençut el jutge Calama, que creu que Zapatero "no ha aconseguit desvirtuar" els indicis de criminalitat que hi ha contra ell i que "deriven de diverses i diferents fonts de prova".

La declaració de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a l'Audiència Nacional ha sacsejat la sessió de control al Congrés dels Diputats i el debat sobre un avançament electoral torna a sobrevolar la Moncloa. Després que la Mesa del Congrés hagi rebutjat dos textos de Junts i el PP demanant eleccions i el PP hagi duit una iniciativa no legislativa semblant al Parlament, el portaveu adjunt del PSIB, Marc Pons, ha convidat el PP ha "presentar una moció de censura" si té tan clar que és necessari convocar eleccions. "Aquests són els mecanismes que té la democràcia", ha continuat. Així, ha admès que, si la situació fos la inversa i el cas afectàs el PP, això és el que faria el partit socialista com, de fet, ja va fer el 2018 després de la sentència del cas Gürtel, que afectava el PP.

Les reclamacions presentades davant l’Oficina del Defensor dels Usuaris del Sistema Sanitari Públic de les Balears varen experimentar un notable increment durant el 2025. Segons la memòria anual presentada aquest dimecres al Parlament pel defensor dels usuaris, Bernardí Bou, l’organisme va tramitar 251 expedients, una xifra que representa un augment del 37,2% respecte dels 183 registrats l’any anterior.

La Federació Socialista de Mallorca ha demanat la reprovació de la batlessa de Santanyí, Maria Pons, arran de les paraules que va dirigir a la batlessa d’Algaida, Marga Fullana, durant l’assemblea de batles i batlesses de Mallorca. Segons denuncien els socialistes, la dirigent del PP li va etzibar un “et regalaré una pastera” enmig del debat d’una moció sobre cohesió social i dignitat humana.

Per comprar un habitatge de 100 metres quadrats a Palma cal disposar d'un salari net mensual de 3.477 euros. La xifra situa la capital balear com la cinquena ciutat de l'Estat on es necessiten més ingressos per accedir a un pis mitjançant una hipoteca i evidencia, una vegada més, la distància creixent entre el mercat immobiliari i els salaris de la població resident.

La Guàrdia Civil ha trobat un cadàver en avançat estat de descomposició a la costa de Formentera.

Quan Baltasar Picornell va rebre una telefonada del jutjat per comunicar-li que havia de declarar com a investigat arran d'una querella presentada per Jorge Campos, l'expresident del Parlament es va convertir en el darrer nom d'una llarga llista de persones, col·lectius i adversaris polítics que, durant els darrers quinze anys, han acabat als tribunals després d'un conflicte amb el dirigent de Vox.

Centenars de persones s’han manifestat aquest dimarts pels carrers del centre de Palma per reclamar una millora de les condicions laborals al sector de l’educació Infantil de 0 a 3 anys. La protesta, emmarcada en la vaga estatal de les educadores d’escoleta, ha recorregut diversos punts del centre de Ciutat per fer visible un conflicte que continua encallat.

Un grup francès ha comprat Grupo Servera, una de les principals distribuïdores d’alimentació per al canal Horeca de les Illes Balears, en una operació que suposa un nou moviment dins la progressiva entrada de capital estranger en el teixit empresarial illenc. La compra ja s'ha oficialitzat i la part més important de l'acord, segons ha explicat el president i fundador de l'entitat, Tolo Servera, a l'ARA Balears és que "no canviarà res". De fet, segons ha detallat, la compra implica tant els clients, com els treballadors, la maquinària, les marques i tot el que compon l'empresa. "Teníem clar que no ho volíem vendre a un fons d'inversió que especulàs amb els llocs de feina, volíem continuar amb l'empresa, i per això ho hem venut a un grup del mateix sector", ha explicat.

L’Ajuntament de Porreres viurà un trasllat forçós i s’instal·larà amb tot el personal dels diferents serveis municipals a l’edifici del Museu i Fons Artístic. Els greus problemes estructurals que arrossega l’edifici de la plaça de la Vila, i que varen obligar a un apuntalament d’urgència de la planta baixa i el primer pis a la tardor del 2024, han abocat el Consistori a prendre una decisió dràstica: desallotjar completament les oficines municipals per afrontar una solució i a la vegada garantir la seguretat de treballadors i veïns.

La batlessa de Felanitx, Catalina Soler, haurà de declarar el pròxim 3 de juliol en els jutjats de Manacor per un presumpte delicte de revelació de secrets comès contra el policia local amb el qual va tenir un incident l'estiu passat durant una festa. La citació judicial arriba després que el jutjat admetés a tràmit la denúncia interposada per l'agent.

El professor de Llengua Castellana i Literatura Francisco Guardiola, amb 28 anys d’experiència a l’ensenyament concertat, fa més d’un any que manté obert un conflicte amb l’Administració després d’obtenir un 0 en una de les proves de les oposicions docents de 2025 a les Balears. El docent sosté que la qualificació no reflecteix el contingut real del seu examen i que el procés de correcció es va basar en criteris subjectius i poc transparents. El cas ha passat per una reclamació inicial al tribunal, un recurs d’alçada i ara es troba a l'expectativa de saber si s'opta per la via judicial.

A l’hora del pati, entre corredisses, pilotes i converses improvisades, els mestres del CEIP Ses Rotes Velles han començat a detectar una escena que fa només uns anys hauria semblat improbable. Alguns infants que habitualment s’expressen en castellà o que provenen de famílies on el català no existeix han començat a relacionar-se entre ells amb aquesta llengua. "Al pati hem sentit nins d'Infantil que entre ells xerren en mallorquí", explica la directora del centre, Joana Maria Mas. Aquesta imatge resumeix el sentit del projecte Com aprenem a ser capaços d'explicar allò que feim, pensam i sentim?, que ha convertit la llengua en eix central de l’escola i que ha estat reconegut amb el premi Bartomeu Picornell d’Educació.

Per damunt dels vibrants títols de crèdit de 15 pruebas de amor se sent un tall d'àudio real: el de l'anunci, per part del president de l'Assemblea Nacional francesa, del resultat de la votació sobre el matrimoni igualitari, aprovat l'abril del 2013. La poderosa opera prima d'Alice Douard parteix, per tant, d'un fet històric (el film transcorre en 2014) per retratar amb sensibilitat i empatia un esdeveniment que pertany a l'àmbit de l’íntim: el terratrèmol que suposa per a una jove parella lèsbica, la formada per la Céline (Ella Rumpf, en ple ascens a l’estrellat) i la Nadia (Monia Chokri, habitual del cinema de Xavier Dolan), la decisió de formar una família, i el discriminatori laberint legal i burocràtic que això implica.

Un agent de Medi Ambient ha ordenat aquest dimarts la paralització d'uns sondejos que una empresa subcontractada per Red Eléctrica estava duent a terme a l'entorn de Maristany, a Alcúdia, en considerar que les actuacions podrien vulnerar les restriccions vigents durant el període de nidificació d'aus.

El CIFP Juníper Serra, centre de Formació Professional, ha obtingut tres medalles a la darrera edició de les SpainSkills, la competició estatal que avalua les competències de l’alumnat de FP de tot Espanya. El centre va aconseguir l’or en Cuina, la plata en Recepció Hotelera i el bronze en Servei de Restaurant i Bar, i es va convertir en l’únic centre de les Illes Balears amb tres guardons en aquesta edició del certamen.

El bioquímic mallorquí Miquel F. Segura Ginard lidera un ambiciós projecte europeu que vol obrir una nova via en el tractament del càncer infantil. Des del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Segura coordina PHOENIX, una iniciativa finançada amb 8,5 milions d’euros per la Unió Europea que impulsarà el primer assaig clínic pediàtric amb el fàrmac experimental ibrilatazar.

Mariam Barghouti (Atlanta, 1993) és una periodista i investigadora palestina nascuda als Estats Units que s'ha convertit en un referent pels seus articles des de la Cisjordània ocupada en mitjans com The Guardian, la BBC, Al-Jazeera o Mondoweiss. Aquest any és la resident internacional del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

El jutjat d’Ångermanland, al nord de Suècia, ha condemnat aquest dimarts a quatre anys i cinc mesos de presó Tomas Runsten, un home de 61 anys. Segons la sentència, hauria explotat sexualment la seva dona durant tres anys i l’hauria arribat a exposar a entre 250 i 275 homes a canvi de diners des del 2023. El cas ha estat comparat inevitablement amb el de Dominique Pelicot a França —fet pel qual és conegut com el "Pelicot suec"—, tant per la dimensió del control exercit sobre la víctima com per la manera com la vida íntima va quedar convertida en un sistema d’explotació sostinguda.

La fragata de guerra russa Almirall Grigórovitx hauria efectuat trets d'advertència contra un iot de bandera britànica al canal de la Mànega aquest dimarts, en un incident que el ministeri de Defensa del Regne Unit investiga, i que es produeix en un moment d'elevada tensió entre Londres i Moscou. La guerra d'Ucraïna i les activitats de la denominada flota fantasma de petroliers al servei del Kremlin han tensat la corda al màxim entre les dues capitals, com ja va passar el 2018 arran de l'intent d'assassinat en territori britànic de l'exespia Serguei Skripal per part d'agents de Vladímir Putin.

Les amenaces de Donald Trump de retirar capacitats militars estatunidenques d'Europa anaven de debò. El Pentàgon ha informat que pretén reduir la presència al continent europeu a la resta d'aliats de l'OTAN, i els països europeus s'estan preparant i organitzant per substituir i omplir els buits en defensa que deixarà la potència nord-americana, segons informen fonts diplomàtiques de l'Aliança Atlàntica. De fet, bastants aliats europeus ja han posat sobre la taula quines capacitats poden aportar i de quina manera poden contribuir a la seguretat d'Europa.

Les declaracions d'aquest dimarts des de Teheran i Washington mostren que la batalla per interpretar l’acord entre els Estats Units i l’Iran tot just acaba de començar. Mentre la signatura oficial del memoràndum d’entesa continua prevista per divendres vinent a Ginebra, el ministre iranià d’Afers Exteriors, Abbas Araghchi, ha augmentat la pressió sobre Israel a l'afirmar que la fi de la guerra al Líban constitueix una condició inseparable de la fi del conflicte amb l’Iran.

La revetla de Sant Joan de Palma oferirà correfocs infantils i per a adults, música, ball de bot i un concert del grup Xanguito, dins la programació organitzada en el parc de la Mar per al pròxim 23 de juny.

“M’interessa que els concerts tinguin un espai més escènic, que la música es converteixi en un espectacle molt més ampli”. Maria Arnal resumeix així la filosofia dels directes que proposa amb AMA, el seu primer treball en solitari després de tancar l’etapa l’any 2022 amb Marcel Bagés. L’artista també podria estar descrivint l’esperit de la nova edició de La Lluna en Vers, el festival de la Fundació Mallorca Literària, que enguany també aposta per la hibridació, la investigació i les diferents maneres d’entendre la relació entre la música i la paraula. Aquest dissabte, 20 de juny, presentarà el disc AMA a Mallorca. Serà un concert a Consolació, Sant Joan, i inaugurarà el festival La Lluna en Vers d’aquest estiu. 

El col·lectiu Neura ha fet públic un recull de testimonis de músics de les Illes que qüestionen el model del Mallorca Live Festival i denuncien que el festival utilitza els artistes locals com a "quota" per justificar subvencions públiques mentre els reserva espais secundaris de la programació, amb caixets baixos i poques oportunitats de projecció real.

L'esquerra va sol·licitar que es dugués a terme un ple extraordinari per poder dur a terme el primer debat sobre la limitació de vehicles a Mallorca al Parlament. Així, s'acceleraven els tràmits per poder aprovar la llei, a partir d'un text registrat pel Consell. Però el PP i Vox han decidit imposar la seva majoria i posposar el debat al setembre.

La posició privilegiada de les Illes Balears per veure l'eclipsi del pròxim 12 d'agost duu acompanyada una conseqüència indesitjada: pot suposar el pic de "màxima pressió turística" de l'estiu. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha admès aquest dimarts aquest risc al Parlament, i ha assegurat que l'Executiu ha pres mesures per evitar la congestió. Per exemple, restringirà els accessos a la serra de Tramuntana. Amb tot, ha deixat la decisió definitiva en mans dels tècnics.

Vox torna a carregar al Parlament contra la unitat de la llengua. Aquesta vegada ho ha fet amb una pregunta dirigida al director general d'IB3, Josep Codony, registrada a la mesa de la comissió de control sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears. "Quan podrem veure un informatiu a IB3 en mallorquí, eivissenc, menorquí o formenterer?" és la petició que la portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas, farà dijous que ve en la sessió parlamentària. Una pregunta que s'ha registrat en castellà (Vox va demanar al Parlament que deixàs de traduir les seves iniciatives parlamentàries) i que, previsiblement, la diputada formularà també en aquesta llengua, la llengua que fa servir habitualment.

Més de deu espècies presents a Mallorca han estat incloses a la primera Llista Vermella Espanyola d'Espècies Amenaçades, una eina científica elaborada segons la metodologia de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) que avalua l'estat de conservació de la biodiversitat a Espanya.

L’Aljub d'Es Baluard ha reunit aquest dilluns més de 300 persones per celebrar la tretzena edició dels premis ARA Balears, una cita que, any rere any, reconeix iniciatives, entitats i trajectòries que contribueixen a una societat més cohesionada, compromesa amb la cultura i arrelada al territori. A l’acte han comparegut representants institucionals, polítics, econòmics, socials i culturals, a més d’amics i col·laboradors del diari, encapçalats pel vicepresident del Govern, Antoni Costa, i el president de l’ARA, Ferran Rodés.

La plataforma 'Renovables sí, però així no' i l'associació d'Amics de la Vall de Coanegra han acusat el Govern d'autoritzar projectes fotovoltaics en sòl rústic de Mallorca mentre "fa campanya" de la recent aprovació d'una moratòria per a noves instal·lacions d'aquesta mena.

Menorca ha activat una nova proposta formativa per reforçar els estudis d’informàtica i reduir la distància entre les aules i el món empresarial. L’IES Biel Martí, centre que imparteix el cicle de Grau Mitjà de Sistemes Microinformàtics i Xarxes (SMX), ha impulsat un espai d’innovació al Centre Bit de Menorca que vol donar resposta als nous requisits de la Formació Professional i millorar l’experiència pràctica de l’alumnat.

Una concentració convocada per representants sindicals de USO Balears ha reunit aquest dimarts treballadors de l’ensenyament concertat davant la Delegació del govern a les Balears per reclamar l’equiparació de condicions laborals amb l’escola pública, especialment pel que fa a les hores lectives i la càrrega de feina.

El CEIP Ses Rotes Velles ha estat distingit amb el premi ARA Balears Bartomeu Picornell d’Educació, un guardó que reconeix iniciatives capaces de fer avançar el sistema educatiu de les Illes amb projectes que milloren l’equitat, fomenten el pensament crític i reforcen el vincle amb la comunitat educativa.

Quesería Menorquina ha estat distingida amb el premi ARA Balears a la Iniciativa Econòmica, un reconeixement a la trajectòria de recuperació i transformació d’una de les empreses més emblemàtiques del sector agroalimentari de les Illes.

A punt de començar l’estiu, Menorca torna a tocar a la porta de la mobilització contra la saturació turística. La plataforma Via Menorca, que empenyen el GOB i un grup entusiasta de joves, és la impulsora de la primera de les grans manifestacions i protestes –la de dissabte 13 de juny– que s’anuncien arreu de les Illes per reclamar mesures efectives i immediates en defensa de l’habitatge i dels recursos naturals. El primer clam ciutadà ha estat a Menorca, on, diu el coordinador de política territorial del GOB, Miquel Camps, “encara som a temps d’evitar convertir-nos en una nova Eivissa”.

Després de la crisi del sector lleter de Mallorca i el tancament d’Agama, hi ha hagut molts dubtes i moltes gestions administratives per aconseguir que les granges productores de l’illa poguessin vendre els milers de litres de llet que fins ara havien subministrat a l’empresa del grup barceloní Damm. Una situació sobtada i crítica que va obligar el Govern a temptejar diverses solucions per salvar els mobles, perquè els productors que resistien poguessin continuar subministrant la llet de vaca a empreses transformadores mallorquines.

Baltasar Picornell Lladó, més conegut com a Balti Picornell, va ser el segon president del Parlament de les Balears de la novena legislatura, després que Xelo Huertas hagués d'abandonar aquest càrrec després d'haver-hi protagonitzat un cafarnaüm de molta consideració. Tant Huertas com Picornell van ser presidents del Parlament per Podem, que en aquella legislatura (la primera amb Francina Armengol com a presidenta del Govern de les Balears) era soci de govern juntament amb el PSOE i MÉS. Podem va trobar adequat designar per a aquest càrrec persones que, segons ells, representessin el poble, en oposició als perfils més habituals de ‘la casta’ política (eren els temps que des de Podem parlaven molt sobre i contra ‘la casta’). Picornell era idoni: quan va arribar al càrrec, el febrer del 2017, encara no tenia quaranta anys, feia feina com a fuster metàl·lic i duia els cabells llargs fins per damunt l'esquena. Des del PP i els seus mitjans afins va ser rebut amb menyspreu i condescendència: el van caricaturitzar fins al cansament i li van dedicar tota casta d'epítets, amb aquell vigorós enginy insultador que sol exhibir la dreta. 

La companyia Mariantònia Oliver ha estat distingida amb el premi Toni Catany de Cultura dels Premis ARA Balears, un reconeixement a una trajectòria de més de trenta-cinc anys que ha contribuït de manera decisiva a fer créixer, entendre i compartir la dansa contemporània a les Illes.

“No tenc ni un cap de setmana lliure fins a l’agost”. Us ho hauran dit o ho haureu dit vosaltres mateixes, com si un calendari atapeït fos sinònim de bona salut social i laboral. Ens atipam de tasques i plans, jo inclosa. I ens retreuen que som massa febles, que som víctimes del FOMO (Fear Of Missing Out), que ens fa por perdre’ns alguna cosa, que pareix que no sabem estar totes soles, quietes, a casa. Que fàcil i reduccionista torna el món quan tenim unes sigles per definir-nos. Ja està: tenim FOMO, tan ràpid i simple com és dir-ho. De veres només calen quatre lletres per cristal·litzar el sentir de tota una generació?

Fa anys que tornam als mateixos exemples: el ‘lo’ neutre, els complements directes amb ‘a’, les preposicions que apareixen davant ‘que’ quan les gramàtiques insisteixen que no hi haurien de ser, etc. Els exemples són coneguts i els arguments també. De vegades, de fet, fa la impressió que la conversa lingüística catalana viu atrapada dins una mena de bucle en què sempre acabam discutint sobre les mateixes coses.

Entre el 1960 i el 1980, en només dues dècades, la població a Palma es va duplicar. Passà de 150.000 habitants a 300.000. El boom turístic, amb epicentre a l’Arenal, convertí la capital balear en una mena de terra promesa no només per a peninsulars, sobretot d’Andalusia i Múrcia, sinó també per a famílies de la Part Forana, que fugien de la duresa del camp. Un dels barris de l’extraradi que de sobte fou colonitzat va ser Son Gotleu, situat al districte de Llevant, entre el carrer d’Aragó i la Soledat. La seva transformació es pot resseguir en l’exposició Son Gotleu, més enllà del titular. Els orígens d’un barri d’acollida (1960-1980). Fins a la segona setmana de juny serà a l’ambulatori del barri i després es traslladarà al centre Mater. És un projecte de Palma XXI i Arquitectives, coordinat per la historiadora pollencina Leyla Dworkin amb el suport de Caixa Colonya i Fundació Iniciatives del Mediterrani.

Va arribar als 95 anys i va ser absolutament prolífic. Josep Costa Ferrer, de malnom Picarol, va ser un excel·lent dibuixant i caricaturista satíric, especialista en art i antiguitats, arqueòleg afeccionat, galerista, també pioner del turisme i de la defensa del paisatge i, fins i tot, creador d’una urbanització utòpica. Eivissa el recordarà amb una exposició, aquest estiu, quan fa 150 anys del seu naixement, el 7 de juny del 1876. Aquell era l’inici d’una trajectòria vital que culminaria a Cala d’Or, a Mallorca, passant per una aventura nord-americana a Chicago.

De la seva casa de Bunyola, als peus de la serra d’Alfàbia, Miquel Canals Canyelles Moro, de 93 anys, exhibeix amb orgull una foto emmarcada dels seus anys de joventut. No és una foto qualsevol. Hi apareix amb el trofeu que el 1956, a 23 anys, l’acredità com el millor tallador de pins de tot l’Estat. A final de novembre del 2019 l’investigador local Biel Mateu Batle rescatà de l’oblit la seva història i la dels seus companys. Fou en el marc de la fira de Muntanya que organitzà al poble i que passaria a dir-se Fira de Santa Catalina.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Començaré el dol causat per la separació dels Zoo escoltant Malifeta, el projecte del guitarrista dels valencians, Arnau Giménez, i Mireia Matoses (de Pupil·les). Després d'un temps publicant cançons creades durant la pandèmia, en què tots dos convivien i componien, acaba de sortir el seu primer disc, Mitologia, una recopilació de temes que han anat fent els últims tres anys i que ara veuen la llum. Ideal per trobar menys a faltar la banda de Panxo i companyia, perquè aquí també hi ha rap i amor als beats.

]]>

El pa, aliment bàsic per a la humanitat, sembla que sorgí de la casualitat. Es conta que els primers pobladors recollien cereals silvestres i que llavors aprofitaven el gra matxucant-lo entre dues pedres per fer-ne farinetes. Es creu que, un dia, algú va oblidar una part d’aquestes farinetes prop del foc, o potser les va abocar expressament sobre una pedra calenta. El resultat va ser una pasta seca, plana i cruixent, el primer pa àzim (sense llevat) de la història. El pa tal com el coneixem avui, esponjós, amb molla i volum, va néixer a l’antic Egipte. L’atzar tornà a jugar a favor seu quan algun pastó oblidat captà algun dels fongs del llevat que viuen suspesos en l’aire. Aquella massa s’inflà i quan la trobaren varen decidir coure-la. El resultat va ser talment un miracle: un pa flonjo, saborós i molt més fàcil de digerir.

]]>

Una greixonera enorme presidia el centre. Ens asseguérem al seu voltant. Algú tallà pa amb un trinxet i menjà directament del recipient amb l’ajuda d’una llesca. Els altres repetírem el gest i agafàrem la part que ens tocava sense pressa. Llavors el conco contà que quan era petit tots s’afuaven com una fura quan el plat tocava la taula. Hi havia fam. Ell i els seus germans aprengueren a menjar amb pressa i des de llavors tenia com un instint, un sotrac que li regirava la gargamella i l’estómac quan arribava l’hora de dinar. Calia alimentar-se, calmar els gemecs que ressonaven dins la panxa. En la memòria vivien les olors dels aguiats de sa mare, el gust de plats que no tornaria a tastar mai més i que encara sentia. Cuina feta de no-res que configurava un món, una grapada, un pessic, un rajolí.

]]>

“Era una diada grisa i ploviscosa; enmig d’una garriga d’arboceres i de murteres, els meus homes havien perdut el camí i trescàrem molt, abans de trobar el tirany que de la Cova du cap a Valldemossa” (Lo que sé de Miramar, Arxiduc Lluís Salvador, 1911). Era el mes de setembre del 1867 i el ‘príncep, científic i viatger’, tal com el definí l’erudita Helga Schwendinger, havia optat per la via marítima per visitar aquesta vila de la serra de Tramuntana. Desembarcà a la marina de Son Ferrandell, a l’indret costaner conegut com l’Hort de la Cova d’en Claret. Un lloc que els valldemossins recorden, sobretot, perquè tres segles abans, l’1 d’octubre del 1552, quan precisament els Claret posseïen la després coneguda com a Son Ferrandell, que aleshores incloïa també So n’Olesa i Vistamar, hi desembarcà un estol de 400 pirates amb la intenció de saquejar la vila i capturar persones per vendre-les com a esclaus o obtenir un rescat.

]]>

De com era infant són les memòries dels anys de minyonia del P. Rafel Ginard i Bauçà (Sant Joan, 1899-Artà, 1976), una joia de la literatura mallorquina de la primera meitat del segle XX, editada per primera vegada el novembre del 2003. A través de l’obra prenem contacte amb la quotidianitat de la vida rural mallorquina d’una manera exquisida, amb un llenguatge autèntic i apassionat. No és possible donar passa pels dominis santjoaners al Pla de Mallorca sense evocar l’esperit d’una ànima aferrada a les penyes de la tradició. Sobre ‘el paisatge santjoanenc’, diu el Pare Ginard, “és el triomf de la humilitat. No és una terra aparatosa i magnífica, però és fecunda. Altres indrets seran un jardí, el meu poble és un graner. Terra sense atreviments; els turons tot just gosen alçar el cap, temorosos de rompre’n el ritme, monòton i solemne, amb postures arrogants. Turons suavíssims que, des d’abaix, alçant la mà, ja arribau al cim”.

]]>

El pujol d’en Banya és un esperó de 598 metres d’altura del massís del Teix. A l’extrem de Tramuntana trobam la penya Rocafort, el nostre objectiu, miranda natural des d’on podem contemplar tots els encants de la vall de Sóller. A la seva falda hi ha un petit mirador ubicat a una de les parades del tren de Sóller, que ofereix unes bones vistes sobre la vall de Sóller. Tot plegat, una tresca intensa pels pendissos interiors del massís del Teix, a través del camí del Metro i el pas del Pi, que ens permet reflexionar sobre la descripció que ens transmeté el periodista i escriptor català Josep Pla ara fa prop de seixanta anys. “La vall de Sóller té tots els encants que es poden desitjar en aquesta vida: tranquil·litat, silenci, un clima suau, un aire tebi i dolç com un coixí de plomes.” (Les illes. Josep Pla i Casadevall. 1970, Edicions Destino).

]]>

La Fundació Miquel Jaume-Palma Futsal i la Universitat de les Illes Balears han signat un conveni de col·laboració que suposarà la creació d’un equip femení de futbol sala integrat exclusivament per estudiants universitàries. Es tracta d’una iniciativa pionera que vol reforçar el vincle entre l’esport d’elit i la formació acadèmica al campus balear.

]]>

Mentre conclouen les tasques de construcció del nou poliesportiu municipal semicobert de Llubí, l'Ajuntament espera poder dur a terme la instal·lació de la pista del recinte amb una inversió de 100.000 €. L'objectiu és modernitzar aquest equipament esportiu i, en sintonia amb les noves instal·lacions, adaptar-lo a les necessitats i avantatges que atorga el nou espai.

]]>

Als peus de les muntanyes més altes de Mallorca, la ruta que presentam avui és una passejada llarga que té per objectiu transitar per alguns dels camins públics més antics i bells de la vall dels tarongers. Espais on encara es respira l’empremta del traginar més històric de la zona, que travessa olivars i terres de conreu, horta i zones urbanes. Un itinerari on el principal interès, però no l’únic, se centra sobre els vells camins de ferradura i l’existència d’una xarxa de camins públics extensa i ben conservada, conjunt que conforma un patrimoni històric, cultural i etnològic de primera magnitud. Volem descriure per la passa i la mirada un paisatge cultural que necessàriament s’ha d’escriure en majúscules. La vall de Sóller, capficada entre el puig del Teix a ponent, la serra d’Alfàbia i la de Son Torrella a migjorn i el Puig Major i la muntanya de Montcaire a llevant, és un dels molts cors que bateguen amb força a la serra de Tramuntana - Patrimoni Mundial.

]]>

Can Gabriel és una casa que explica com està feta. També com està fet l’edifici del centre històric de Palma on s’allotja. La intervenció radical que hi varen fer els arquitectes de TEd’A, l’equip dirigit per Jaume Mayol i Irene Pérez, s’explica a través d’una arquitectura que converteix els processos constructius en part de l’experiència quotidiana d’habitar. Aquesta és una obra que reivindica la bellesa dels materials despullats, de les juntes, de les costures, de les textures i de les imperfeccions vistes. I demostra que, de vegades, una bona manera de transformar un espai és començar per deixar-lo en els ossos. Aquest projecte s’ha convertit en una de les obres més celebrades de l’arquitectura espanyola recent: premiada a la XVII Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, distingida amb premi per La Casa de la Arquitectura, finalista dels premis FAD 2025 i seleccionada per als premis Mies van der Rohe.

]]>

Quan Martin Short tenia 12 anys, el seu germà gran va morir en un accident de cotxe. Cinc anys més tard, la seva mare va morir de càncer; tres anys després, el seu pare va patir un vessament cerebral i també va morir. Això va deixar Short, als 20 anys, el menor de cinc germans, vivint tot sol a la casa familiar de Hamilton, Ontario. "Van ser vuit anys durs", diu Michael Short, germà de Martin, a Marty, life is short: el documental, el nou documental de Netflix que explica la carrera hilarant de l'estrella al món de l'espectacle i una vida personal plena d'amistats duradores però també de tragèdies insuportables. A la pel·lícula, Short respon al seu germà amb una opinió reveladora sobre aquest període de la seva vida. “Hi va haver rialles”, diu, i emfatitza la frase següent: “D'això es tracta". 

]]>

L’A.J. Alfafara té 47 anys i una vida reconstruïda sobre les cendres d’un passat que el dret civil es nega a enterrar. Malgrat que fa més d’una dècada que no sap res del seu marit, per a l’estat filipí continua sent la seva esposa. Aquesta activista es va topar amb la crueltat del sistema a l'intentar comprar un habitatge: un tràmit rutinari va esdevenir un mur quan el notari li va comunicar que, sense la signatura d'un home desaparegut feia deu anys, ella no tenia entitat jurídica per adquirir un sostre propi. El seu cas no és una anècdota, sinó el reflex d’una estructura legal que manté desenes de milers de dones a les Filipines –un dels dos únics països del món, juntament amb el Vaticà, on el divorci és il·legal– atrapades en matrimonis que ja només existeixen en el paper timbrat de la república.

]]>

Quan Marilyn Monroe va morir, el 4 d’agost del 1962, les seves pertinences van anar a parar a Lee Strasberg, que havia estat el seu professor al mític Actor’s Studio i es va convertir en la seva persona de confiança. Entre les possessions de l’actriu, hi havia un grapat de mecanoscrits, cartes i alguns poemes propis, textos que Monroe gargotejava sovint en els papers de carta dels hotels on s’allotjava. Tots aquests escrits personals es van editar per primer cop l’any 2010, sota el títol de Fragments (edició en castellà a Seix Barral), i ofereixen una panoràmica privilegiada al món interior, expressat en primera persona, d’aquesta actriu que va néixer ara fa cent anys, l’1 de juny del 1926. També ens retornen una imatge menys coneguda de l’estrella: la de l’àvida lectora; la de l’actriu que se sent segura davant dels fotògrafs però no quan ha de parlar amb periodistes; la de la dona que connecta amb les inquietuds polítiques progressistes de l’època; la de la intèrpret que troba a Nova York un territori d’enriquiment artístic als antípodes del glamur de Hollywood.

]]>

"Tinc un desfici, ai, inclement, / pel cavaller que m’ha servit", va escriure la comtessa de Dia a finals del segle XII. "Jo soc la mala puta, tota bruta, criatura responsable del desig", escriu al segle XXI Paula S. Piedad. Entre l’una i l’altra, nou segles. El camí, però, ha estat lentíssim. "El desig femení ha estat sistemàticament demonitzat o mal interpretat", asseguren Raquel Casas i Lídia Gàzquez, professores, investigadores i creadores dels pòdcasts geMMinades i LiteraCura't, que publiquen Foc al cos (Proa). Es tracta d'una antologia que ressegueix la poesia eròtica escrita per dones en català, des de les trobairitz medievals fins a les veus més joves de l'actualitat.

]]>

Quan et poses a llegir qualsevol narració de Gustave Flaubert, és inevitable pensar en Madame Bovary. Els motius són evidents: aquesta prodigiosa novel·la, fundadora de la literatura moderna, és el compendi de tota la saviesa de la novel·la realista, i vos assegure que és molta saviesa. Hi ha implícit, a més, tot el cinematògraf, que usaria i abusaria de les tècniques de Flaubert: el muntatge paral·lel de la conversa entre Emma i Rodolphe a la fira de l'agricultura, l'itinerari enigmàtic del fiacre per Rouen (el mateix Rouen de Claude Monet) amb Emma i Léon a dins mentre s'hi obra de nou el misteri de la seducció (que em fa pensar, per cert, en l'escena de Titànic, de James Cameron, quan Jack i Rose s'estimen per primera vegada a dalt d'un automòbil), o la visita d'Emma al recaptador amb l'objectiu d'evitar l'embargament, observat a través del punt de vista de dues veïnes.

]]>

Una bona relació amb el pare et fa companyia i t’impulsa tota la vida; una mala relació amb el pare et pesa i et deforma durant tota la vida. Matthew Tree (Barcelona, 1958), l’escriptor londinenc instal·lat a Catalunya des de fa dècades que ha fet la seva producció literària tant en anglès com en català, va tenir sempre una relació conflictiva i feridora amb el seu pare, un home turmentat i problemàtic que, al seu torn, havia tingut un pare alcoholitzat i absent. Sigui com sigui, però, un pare sempre és un pare, i, fins i tot molt després de morts (el de Tree va morir el 1994), els fills els recorden, i els tenen presents, i sovint necessiten entendre’ls.

]]>

A casa som de secà, de terra endins, del Pla. El vent a prop nostre agita les branques dels arbres en lloc de les veles de les barques i la mar és lluny, molt més lluny encara per als meus avantpassats tot i tenir la mateixa distància. Dins el menjador de cals meus padrins materns hi havia una fotografia enorme en blanc i negre del moll Vell de Palma. S’hi veien alguns llaüts amarrats, les aigües quietes del port i també la Seu, immensa i silenciosa dominant l’escena, com si vigilàs alhora la ciutat, la mar i a nosaltres, asseguts a taula. Una gran finestra a tocar de l’aigua, un dia qualsevol, en una casa a l’interior de l’illa.

]]>

Les hòsties que simbolitzen el cos de Crist estan fetes de farina de blat i d’aigua. I el blat té gluten. Això fa que una part de la població, els celíacs i els sensibles al gluten, no en puguin consumir. Com s’ho fan aquestes persones si són devotes? Doncs l’Església no sempre els ho ha posat fàcil.

]]>

El cuiner Rafa Zafra, sevillà i barceloní d'adopció, té una pila de restaurants d'èxit. Però fa unes setmanes va haver de tancar el restaurant que tenia de cuina més popular ubicat a la Via Augusta de Barcelona. "Per Feina ha estat el projecte més il·lusionant de la meva vida. La meva mare em castigava a enviar-me amb el meu pare al camió. No sabia que a mi en el fons m'encantava. El camió botava i després paràvem a menjar un menú d'aquest de tres plats de primer i tres de segon. I jo era el nen més feliç. De gran, volia fer el mateix, però actualitzat", explica el cuiner el dia que presenta un altre projecte de tall popular: el restaurant Masia Tibidabo, dalt del parc d'atraccions.

]]>

L’oli d’oliva verge extra és l’or líquid de la nostra cuina. El venerem, el respectem i sabem que és un dels greixos més saludables, i probablement el més estudiat. Quan l’estimat cuiner Fermí Puig explicava com preparar un rostit a casa, recomanava cobrir d’oli d’oliva verge extra el pollastre perquè es confités al forn, i després, deia, "reaprofiteu l’oli d’oliva verge extra per a altres coccions". No inventem res dient que l’oli d’oliva verge extra es pot reaprofitar, perquè si no fos així les fregidores no funcionarien. Malgrat això, l’oli d’oliva verge extra no és indestructible, i si cada vegada que el fem servir fumeja, voldrà dir que l’estem portant a molta temperatura i, per tant, n’hem destruït les qualitats.

]]>