Després de donar explicacions al Congrés durant tota la tarda, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha anunciat en directe que dimiteix com a ministre de Transports després de l'accident de Trens. Per "dignitat", ha dit Puente.

El govern espanyol fa un pas endavant per donar resposta tant a la seguretat de la xarxa ferroviària com a les víctimes del tràgic accident a Urda, a la província de Toledo. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja va deixar entreveure poques hores després del xoc entre els dos trens la intenció d'aprovar mesures per reforçar la seguretat a l'alta velocitat. Un servei que, en paraules del mateix Sánchez, ha quedat "tocat" després que en menys d'un any s'hagin viscut dues tragèdies; la de Toledo i la d'Adamuz (Còrdova) del gener passat. "L'objectiu és recuperar la confiança [de la ciutadania] amb el tren", insisteixen fonts governamentals.

La Plataforma Antidesnonaments de Palma acusa l'Ajuntament i la Policia Local de vulnerar el dret de reunió i manifestació pacífica arran de l'actuació d'aquest dimarts a l'acampada per l'habitatge de la plaça d'Espanya. El col·lectiu denuncia que els agents han retirat les tanques, els palets i altres elements que delimitaven i protegien el campament, i adverteix que demanarà responsabilitats tant als responsables municipals com als policies que han executat l'ordre.

La defensa del català, la denúncia de la criminalització dels immigrants, la reivindicació de sous dignes i habitatges assequibles i les crítiques als excessos turístics han convertit el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, en una veu incòmoda per al Govern de Marga Prohens. Fonts properes a l'Executiu reconeixen el malestar per algunes de les seves intervencions, que d'alguna manera retraten les concessions del PP a Vox, la seva crossa parlamentària, tant per l'enduriment del discurs sobre els immigrants com pels retrocessos en la normalització lingüística. El darrer episodi ha acabat en un enfrontament obert: el conseller de Turisme, Jaume Bauzá, ha acusat Taltavull d'hipocresia després que el prelat recuperàs, en un reportatge publicat a l'ARA Balears, una carta pastoral del 1990 contra la degradació del territori i els excessos del model turístic. És el darrer d'una sèrie de retrets que el bisbe ha formulat sense mirar el color polític de qui governa. Taltavull ha retratat els 'pecats' de l'Executiu.

Vox encara la recta final de la legislatura amb els seus màxims càrrecs a les Balears sota la lupa de la justícia. D'una banda, el president del Parlament, Gabriel Le Senne (també és president de Vox a les Illes), serà jutjat per un presumpte delicte d'odi el 25, 26, 27 i 28 d'octubre del 2027. De l'altra, la Fiscalia de les Illes Balears s'ha querellat contra el vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, pel presumpte ús irregular dels cotxes del departament de Medi Ambient de la institució insular. En tots dos casos, el partit d'extrema dreta ha fet pinya i defensa que tant Le Senne com Bestard continuïn en els seus càrrecs fins que hi hagi una sentència judicial.

Prop d'un miler d'estudiants de les Balears que varen començar estudis universitaris el curs 2025-2026 varen optar per fer-ho fora de les Illes. En concret, 992 alumnes varen sol·licitar el trasllat d'expedient a universitats d'altres comunitats autònomes, segons les dades facilitades per la UIB, que assegura que es tracta d'una xifra similar a la dels anys anteriors i que "es manté estable". Aquesta quantitat representa el 24% dels 4.129 estudiants que varen aprovar les PAU a les Balears aquell mateix curs. La UIB preveu disposar de les dades definitives del curs actual el febrer que ve.

El Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural acompanya l’alumnat nouvingut en l’aprenentatge del català als centres de Secundària. Margalida Cloquell és la coordinadora de PALIC de l’IES Mossèn Alcover des de fa vuit anys. És la referent de l’alumnat d’incorporació tardana que no coneix el català, i fa feina de manera coordinada amb diversos professionals. “Quan un alumne nouvingut que no coneix el català s’incorpora al centre, es recull informació sobre les llengües que coneix, la seva escolarització prèvia i se’n valora la competència lingüística i curricular”, explica.

Júlia té set anys, va néixer a Lausana i parla català, francès i castellà. Els seus pares són mallorquins i, quan va néixer, a casa varen continuar parlant català, de manera natural. “La llengua materna de la meva parella i la meva és el català. És la que sempre hem parlat a ca nostra i que parla tota la nostra família, així que per a mi no hi havia cap altra opció: és la llengua que em surt del cor i de forma més natural”, explica sa mare, Cristina Oliver.

La plàcida reunió de divendres passat entre el vicepresident primer, Antoni Costa, i la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, per començar a negociar el sostre de despesa s'ha convertit aquest dimarts en un xoc frontal al Parlament. El motiu? Costa ha retret a Cañadas haver trencat la discreció que li havia demanat sobre les converses durant la sessió de control al Parlament. "Exigim total discreció en les negociacions", ha etzibat. "No ens ho esperàvem, començam a pensar que el PP no vol aprovar aquests pressupostos", han dit fonts de Vox a l'ARA Balears. Després, els dos portaveus han mantingut una breu discussió fora de micròfon.

MÉS per Mallorca ha denunciat que dia 24 d'octubre IB3 va convocar una nova borsa de redactors en què el requisit de coneixement del català es rebaixa al nivell B2 (avançat), mentre que a la borsa equivalent del 2023, durant la legislatura anterior, es demanava un C1 (nivell domini funcional). Per a la formació ecosobiranista, és una rebaixa "injustificable" en un mitjà que té per missió legal la normalització de la llengua catalana.

Pere Joan Pons ha reivindicat el diàleg com a eina per garantir la convivència, fins i tot amb persones que mantenen posicions “diametralment oposades”, durant l'acte de presa de possessió com a nou delegat del govern espanyol a les Illes Balears. Pons ha defensat que entendre's no implica pensar igual, sinó escoltar, acceptar les diferències i trobar punts en comú. “La convivència no s'improvisa, es construeix des del respecte, la paraula i la voluntat d'entesa”, ha afirmat.

La Conselleria de Salut ha responsabilitzat el govern d'Espanya de les cancel·lacions i les reprogramacions de visites, mentre l’oposició li ha retret que no assumeixi les competències autonòmiques en la gestió sanitària. La consellera, Manuela García, durant el ple del Parlament, ha atribuït a les aturades l'increment del 50% del temps d'espera per obtenir una primera consulta amb un especialista i ha assenyalat directament el govern espanyol com a responsable de la situació. "És la gestió de Pedro Sánchez que ens ha duit fins aquí", ha afirmat en resposta a la diputada socialista Amanda Fernández.

Ara MÉS-Front Ampli ha denunciat davant la Junta Electoral Provincial de les Illes Balears tres publicacions a Instagram relacionades amb visites del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, a diversos equipaments i obres. La coalició considera que aquests continguts poden vulnerar l’article 50 de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que regula la neutralitat de l'Administració durant el període electoral.

L'aigua subterrània es destina cada vegada més al consum de finques i habitatges de foravila i menys a l'agricultura. Les dades dels balanços hidrològics del 2015 i el 2023 constaten que les extraccions estimades per abastir finques i habitatges dispersos a Mallorca varen créixer un 31,9%, mentre que les destinades a usos agraris varen disminuir un 26,6%. És el canvi de tendència que denuncia l'Aliança per l'Aigua, que alerta que l'augment de la demanda en sòl rústic, principalment per abastir xalets, compromet la recuperació dels aqüífers i amenaça tant el futur de les explotacions agrícoles com el subministrament dels mateixos habitatges que depenen dels pous.

El debat sobre les pensions que ha enfrontat els partits a Madrid ha arribat al Parlament balear. La cambra ha aprovat un text no legislatiu del PSIB que rebutja "la proposta de Vox de reconvertir el sistema públic de pensions en un sistema amb capitalització individual". La proposta ha sortit endavant amb els vots de l'esquerra i gràcies a l'abstenció del PP.

El diputat Javier Ripoll ha estat designat diputat de Vox al Parlament després de la mort de parlamentària María José Verdú la setmana passada arran d'una llarga malaltia. La Junta Electoral de les Balears va comunicar el nomenament de Ripoll fa cinc dies, i aquest dimarts ha jurat el càrrec al començament del ple del Parlament.

Una altra de les grans possessions històriques de Mallorca es prepara per incorporar-se a l'oferta turística de l'illa, en el marc d'un procés ja globalitzat i constant del camp balear. Es tracta de Montblanc, una de les finques més singulars de Maria de la Salut, al Pla de Mallorca, que durant segles va ser un important centre de producció agrícola i ramadera i que ara projecta transformar part de les antigues dependències en un agroturisme amb 50 places. Les construccions que durant generacions varen acollir el bestiar es convertiran, si prospera la iniciativa, en habitacions i instal·lacions destinades als visitants. La societat Solar de Conrado SL ha impulsat el projecte, amb un pressupost d'execució material d'1,4 milions d'euros, que ara ha sortit a informació pública.

Tenir una vida digna a les Balears requereix uns ingressos que cada vegada són més difícils d'assolir, sobretot a les Pitiüses. El cost de l'habitatge és el principal factor que encareix les despeses quotidianes. Segons l'actualització del càlcul de CCOO, una persona necessita 48.056,93 euros nets anuals per cobrir-les a Eivissa el 2026. Això suposa cobrar 4.004,74 euros nets al mes si es percep el salari en 12 pagues o 3.432,64 euros en 14. A Formentera, la quantitat ascendeix a 42.084,87 euros anuals, que equivalen a 3.507,07 euros mensuals en 12 pagues o 3.006,06 en 14. A Mallorca, el càlcul és de 32.559 euros anuals, amb uns ingressos mensuals de 2.713,25 euros en 12 pagues i 2.325,64 en 14. Menorca és l'illa on calen menys ingressos per assumir aquestes despeses: 27.158,63 euros nets anuals, és a dir, 2.263,22 euros mensuals en 12 pagues o 1.939,90 en 14.

El Grup d'Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil (GEAS) ha recuperat aquest dimarts el cos sense vida del jove de 25 anys desaparegut des de dilluns.

El teatre Principal de Palma ha donat el sus a la 41a Temporada d’Òpera amb un Faust, de Charles Gounod, que recupera la versió original, és a dir, la que es va representar per primer cop al parisenc Théâtre Lyrique, en versió d’òpera còmica, amb diàlegs parlats. Quan va fer el salt a l'Opéra de Paris, no hi admetien aquesta circumstància, amb la qual cosa Gounod va fer retallar alguns diàlegs i d’altres els va convertir en recitatius. Segurament, poca gent del públic havia vist la versió que ens ocupa i alguna sorpresa hi degué haver. En qualsevol cas, queda clar que és valor afegit. Igualment, es tracta d’una coproducció entre l’Opéra de Lille, l’Opéra-Comique de Paris i el Palazetto Bru Zane-Centre de musique romantique française, de Venècia. La procedència torna a ser un encert pel que fa a la qualitat. I així va ser. Estilosa i amb molta classe, la posada en escena de Denis Podalydès presentava una il·luminació acurada que realça totes les situacions que genera la història, amb els corresponents canvis d’ubicació, que sorgeixen amb fluïdesa i sense interrupció, tot i que si n'hi hagués algun entre els tres primers actes, de dues hores de durada, tampoc no estaria malament. És clar, però, que es perdria part de la màgia escenogràfica. Tot té un preu.

“Després del debat de la setmana passada [el de política general], hi ha algú que encara dubti de la determinació de la nostra presidenta [Marga Prohens] per continuar avançant cap al canvi? El balanç d’aquests tres anys i mig ho deixa ben clar: les Illes Balears tenen un Govern sòlid, amb un rumb definit i a l’altura del que esperen els ciutadans. Un Govern que, a diferència de l’esquerra, planifica, dialoga i cerca consensos. Un Govern que [...] no governa a cop d’improvisació, sinó amb planificació i rigor. [...] Tenim una presidenta amb il·lusió i determinació per continuar governant des de la centralitat, la moderació i el sentit comú”. L’autora d’aquesta lloa apassionada és la diputada del PP Margalida Pocoví, trobadora habitual de les fites de l’Executiu. “A partir d’aquí, les nostres propostes de resolució”, va continuar Pocoví. La diputada va deixar clar l’ordre de la seva intervenció: primer, l’exaltació de la cap de files i després, les propostes del partit.

Madò Farta denuncia que la seva identificació per part de la Policia Local de Santanyí va ser un episodi d’intimidació i assegura que no la farà callar. En aquesta entrevista, parla de la polèmica, de les cancel·lacions d’actes i de la seva lluita contra la massificació turística: "Madò Farta no és el problema. El problema és el que denuncia".

Cristina Oliver i Xavier Peña són una parella de Mallorca que viu a Lausana. Ell hi anà a fer un Erasmus i ja hi quedà a viure, fa 19 anys. Ella s'hi traslladà més endavant, després d'haver viscut uns anys a Londres. Tenen dos fills, de set i tres anys, Júlia i Leo. A casa seva parlen català, entre ells i també als fills. Volen que puguin comunicar-se amb la família mallorquina i que se sentin de Mallorca, alhora que creixen en un entorn francòfon i estan en contacte amb altres llengües com el castellà i l'anglès. Parlam amb ells sobre com han viscut la transmissió de la llengua, els recursos que els han ajudat i els neguits que tenen de cara al futur.

Després de les eleccions del 2027, Magdalena Perelló Frontera, de can Coramet, (Llubí, 1966), deixarà de ser batlessa del seu poble després de 12 anys. Han estat tres mandats en què, segons ha publicat recentment el seu partit, MÉS per Llubí, s'han executat inversions per valor de 12 milions d'euros. Se'n va de manera natural i, de fet, marxa tranquil·la ,perquè la persona que la substituirà al capdavant de la candidatura té experiència a la Sala, ganes i il·lusió. Deixa coses pendents que li hauria agradat fer, però té clar que l'adeu arriba en el moment just. Tampoc dubta a parlar-nos del seu futur en el món de la política.

L'Ajuntament de Pollença ha condemnat els actes vandàlics que han afectat diversos elements del patrimoni del municipi, especialment a l'entorn dels jardins Joan March i del convent de Sant Domingo. Les pintades, de diferents dimensions i colors, han afectat tant escultures com elements arquitectònics de la zona.

El GOB ha denunciat que els expedients per ocupacions irregulars de les zones de servitud del litoral de Can Picafort han passat de 4 a 24 en només dos mesos. El conjunt dels procediments suma provisionalment 429.607 euros entre sancions proposades i beneficis econòmics que han d'arribar a l'Administració, segons les dades facilitades per l'entitat ecologista.

Una massa d'aire fred provocarà aquest dimarts un descens de la temperatura i un episodi de ruixats forts i persistents a les Balears. L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) adverteix que les Illes podrien viure una jornada meteoròlgicament adversa, amb precipitacions intenses que també afectaran el litoral català. La situació estarà condicionada per un anticicló situat sobre les illes britàniques que afavorirà l'entrada de vents de llevant i aportarà aire humit al terç oriental de la Península i a l'Arxipèlag.

Les midterm se celebren cada quatre anys, coincidint amb l’equador dels mandats presidencials, i acostumen a perjudicar el partit que hi ha a la Casa Blanca. Més enllà del plebiscit a Trump, els comicis d'aquest any representen una oportunitat per intentar recuperar part dels guarda-raïls al poder executiu que el republicà ha erosionat durant els quasi dos cursos de mandat. Amb una majoria conservadora instal·lada al Tribunal Suprem, si els demòcrates aconsegueixen recuperar el control de les dues cambres tindran una mica de marge per fer oposició.

Com a mínim 33 persones van morir dilluns i 50 estan desaparegudes en un atac rus a la localitat de Komixuvakha, prop del front, a la regió ucraïnesa de Zaporíjia. El bombardeig aeri va impactar contra una escola, on la població civil rebia ajut humanitari, segons ha informat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Les forces russes van llançar vuit de bombes aèries, en l'estratègia de "doble cop", que busca colpejar els equips de rescat que acudeixen al lloc després d'un primer atac per salvar víctimes. En concret un avió rus va llançar bombes FAB-3000 teledirigides, amb una càrrega explosiva de fins a 1,5 tones, que estan dissenyades per destruir búnquers i objectius soterranis. Les autoritats ucraïneses alerten que és impossible que un atac d'aquestes característiques fos accidental.

Les eleccions de mig mandat arriben al final d'un any que va començar accelerat: la incursió militar a Veneçuela i el segrest del dirigent chavista Nicolás Maduro, l'assassinat de dos ciutadans estatunidencs a mans de l'ICE i l'inici de la guerra de l'Iran i la incapacitat de posar fi a una altra guerra majúscula, la d'Ucraïna. Tot això va passar entre el 3 de gener i el 28 de febrer. Des de llavors el gran monotema ha estat la campanya a l'Orient Mitjà i, sobretot, l'encariment del preu de la gasolina, que no ha fet més que agreujar el cost de vida per a moltes llars. Aquests són els temes que més marcaran el vot dels ciutadans estatunidencs en unes eleccions de mig mandat crucials, que s'interpreten també com un examen per a Donald Trump.

Gianna Fratta serà l’encarregada de dirigir els pròxims 5 i 6 de novembre, a l’Auditorium de Palma i a l’Auditori de Manacor, el segon concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica Illes Balears. Pianista, directora i llicenciada en Dret conduirà l’orquestra amb un programa amb accent espanyol, que s’iniciarà amb el Concierto de Aranjuez, de Joaquín Rodrigo, amb José María Gallardo del Rey com a solista. A continuació, una peça del mateix Gallardo del Rey, Diamantes para Aranjuez. A la segona part, de Maurice Ravel, interpretaran Alborada del gracioso, de clares reminiscències hispàniques. Per concloure, arribarà una selecció de la Suite española, d’Isaac Albéniz.

He perdut l’espontaneïtat amb la meva parella, els meus amics, la meva família, la meva feina, allò que feia perquè m’agradava. M’ho recorda la foto que veig d’una al·lota estirada al llit al costat del seu al·lot. L’escena s’intueix prou per detectar que ella no duu camiseta. La foto està moguda, ella riu amb una ganyota de vergonya i atreviment, i ell s’amaga. Quan va ser el darrer pic que ens vàrem fer una foto així? Sense pensar, perquè vàrem deixar que el moment ens sorprengués i vàrem dir això sí, això sí que ho hem d’immortalitzar. Quan va ser el darrer pic que ens vàrem deixar endur sense pensar? Sense calibrar si era bon moment, si teníem temps per no pensar. Quan va ser el darrer pic que em vaig deixar anar juganera, inconscient?

Ulls Secs, MiQ Puigserver, Cometa Javi, Pau Vizcaíno i Espurna són els cinc projectes musicals que disputaran la gran final del concurs Pop Rock 2026, que tondrà lloc el pròxim 15 de novembre a la sala Es Gremi de Palma. El jurat ha fet públics aquest dilluns els noms dels seleccionats després de valorar les actuacions dels 16 semifinalistes que han passat pel certamen durant les darreres setmanes.

Què està passant a Eivissa amb l’extrema dreta? Històricament, Vox ha registrat a l’illa uns resultats bastant fluixos: tant a les generals del 2019 com a les del 2023, Vox es va situar un 2,5% per davall de la mitjana balear. Però el passat 24 d’octubre el partit va fer a Eivissa una demostració de força. Dels tres mítings que va encapçalar Santiago Abascal a les Illes entre el 23 i el 24 d’octubre (Maó, Palma i Eivissa), el d’Eivissa ha estat el més nombrós segons diverses fonts, entre 1.500 i 2.000 assistents; es va omplir el baluard de Santa Llúcia, el més gran dels set que defensen les murades de Vila. És molta de gent.

La querella de la Fiscalia de les Illes Balears contra el vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, l'ha deixat encara més sol al seu partit. Vox ha demanat que es respecti la presumpció d'innocència del seu dirigent, però fonts properes expliquen que hi ha "descontentament" entre una part dels quadres interns sobre la gestió que ha fet al Consell i critiquen, a més, que "faci feina per a un altre partit", en referència al PP.

L'esquerra ha exigit responsabilitats polítiques pels processos judicials en què es troben immersos els dos principals càrrecs de Vox a les Illes. Però no només a l'extrema dreta, sinó al PP, que manté Gabriel Le Senne i Pedro Bestard a la presidència del Parlament i la vicepresidència segona del Consell de Mallorca encara que estan pendents de judici. "Les màximes responsabilitats politiques que té Vox a les Balears estan immersos en causes judicials per suposats delictes durant l'exercici dels seus càrrecs", ha lamentat el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia.

El Govern ha rebut una única sol·licitud de Formentera per accedir a les ajudes de 10.000 euros destinades a facilitar la compra d’un habitatge a joves de fins a 40 anys. Així i tot, la Direcció General d’Habitatge continua tramitant les sol·licituds i el termini per presentar-ne de noves es manté obert fins al 31 de desembre del 2027 o fins que s’esgoti el crèdit disponible.

Els videojocs, les aplicacions de cites i les falses agències de models s'han convertit en noves vies per captar joves amb finalitats d'explotació sexual.

El col·lectiu Dones de Llevant torna a reclamar una sanitat pública i de qualitat davant el que consideren un retrocés en la prestació de serveis i una derivació a la privada cada cop més acusada en diverses especialitats clau. Així ho han fet saber aquest dilluns a Manacor, on representants de diverses entitats de la societat civil, sanitàries, sindicals i esportives (en representació de les més de 60 que es concentren en una sola veu) han reiterat la seva crida per aconseguir que l’Hospital de Manacor compleixi, per exemple, la fase 3 del seu Pla director i augmenti el nombre d’habitacions i llits dels 200 actuals “als més de 400 que serien els ideals per a una població potencial de 167.000 persones”, ha explicat Maria Magdalena Gelabert, portaveu del col·lectiu.

L'Hospital Universitari Son Espases ha suspès l'activitat quirúrgica programada per a aquest dimecres, excepte les intervencions oncològiques i les preferents, per agilitar l'atenció a Urgències, on actualment hi ha 69 pacients pendents d'ingrés. El centre hospitalari ha activat un pla de contingència davant l'increment de la demanda assistencial registrat durant les darreres dues setmanes. Segons ha informat aquest dimarts la Conselleria de Salut en un comunicat, durant aquest període hi ha hagut vuit dies en què s'han superat els 500 pacients diaris a Urgències. Es tracta d'una xifra superior a la mitjana anual de l'hospital, que se situa en 475 atencions cada dia.

El programari Llull, la nova eina de gestió educativa que ha de substituir progressivament el Gest-IB, ha tornat a protagonitzar un enfrontament entre el PSIB i el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera. El diputat socialista Carles Bona ha retret al responsable d'Educació els problemes que encara pateixen els equips directius dels centres a l'hora de dur la gestio econòmica dels centres i ha qüestionat tant la implantació del sistema com la decisió d'adaptar el programari Sèneca, que ja empra la Junta d'Andalusia. Vera, per la seva banda, ha defensat el projecte i ha atribuït les crítiques dels socialistes a una visió desfasada de la gestió educativa.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha instat nou centres educatius del centre de Palma a suspendre l’activitat lectiva a partir de les 18 h d’aquest divendres arran de la protesta convocada pel col·lectiu Blocus a la plaça d’Espanya de Palma. La petició s’ha traslladat als equips directius perquè, en exercici de la seva autonomia, decideixin si suspenen les classes. Un d'aquests centres és l'IES Joan Alcover que, en tancar a les 15 h, no estarà en marxa a l'hora de la protesta.

El futur del turisme a les Balears no hauria d'implicar continuar augmentant el nombre de visitants, sinó millorar el benestar de les persones que hi viuen. Aquesta és la proposta de l'economista Antonio Pérez Navarro, autor del llibre La ciencia de la hospitalidad (Almuzara, 2026), que aquest dijous a les 11.30 h participa en una xerrada a Espai Buit (Palma) sobre la necessitat d'evolucionar cap a un model que conciliï l'activitat econòmica, la sostenibilitat i la qualitat de vida dels residents.

L’atur va baixar 10.000 persones a les Illes Balears durant el tercer trimestre del 2026, un descens del 22,5% respecte del trimestre anterior, fins a situar el nombre de desocupats en 34.400. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les Illes encadenen dos trimestres consecutius de reducció de l’atur i registren la xifra més baixa de persones desocupades en el tercer trimestre des del 2007.

Les Balears van registrar al setembre un total d'1.730.716 turistes estrangers, per la qual cosa es va situar com la comunitat autònoma amb més viatgers residents fora d'Espanya, davant de Catalunya (1.576.701) i Andalusia (1.032.177). Així es recull a l'enquesta Conjuntura Turística Hotelera feta pública aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que també assenyala que l'Arxipèlag va rebre un total de 168.851 turistes espanyols al setembre.

El govern de Marga Prohens creu en un nou Déu, diferent del que guia el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull. El conseller de Turisme Jaume Bauzà ha posat el crit al cel arran de l’entrevista que el prelat ha concedit a aquest diari. Era amb motiu dels 36 anys de la publicació de la punyent carta pastoral titulada Ecologia i turisme a les nostres Illes. Pautes per a una actuació cristiana. Es tractava de la primera vegada en la història que els tres representants de les diòcesis de les Balears signaven un escrit conjuntament. Llavors, Teodor Úbeda era el bisbe de Mallorca; Manuel Ureña, el d’Eivissa-Formentera; i Antoni Deig exercia d’administrador diocesà de Menorca. El 1990 tots tres s’aliaren per clamar contra les terribles conseqüències que tenien sobre el territori i la identitat insular les més de tres dècades de boom turístic.

El gust per aprendre i la curiositat l’han convertit en “l’artista total” que és avui en dia. Aquesta curiositat es va covar en una casa on la cultura era present tothora, ja fos en les converses, en els deures o en els jocs familiars després de sopar. Dissenyador gràfic, escriptor, músic i apassionat dels animals i la natura, va decidir vendre ca seva de Deià perquè ja no s’hi sentia a gust, aclaparat pel tràfec turístic i la massificació. Ara viu al Pla de Mallorca, en un entorn emboscat de foravila. Parlam de Tomàs Graves (Palma, 1953), i ens hi acosta el músic Ramon Farran.

Preocupació a les empreses? Temor de possibles alteracions de l’ordre públic? Coincidència amb un període electoral? Res de nou. Hi ha hagut de tot això, i més, a les successives vagues generals que s’han duit a terme a les Illes al llarg del temps, una de les quals va arribar a perllongar-se no un, sinó deu dies. Recordam aquests episodis quan s’ha convocat una d’aquestes aturades totals, al conjunt de l’Estat, per al pròxim 11 de novembre, poc abans de les eleccions generals.

El 1990 l’actual bisbe de Mallorca, el ciutadellenc Sebastià Taltavull, de 78 anys, era vicari general de Menorca i un gran activista del moviment ecologista. “Com a delegat dels joves de la diòcesi –assegura– vaig ajudar a organitzar moltes manifestacions en defensa del territori. També vaig escriure articles de denúncia als diaris. Tenia clar que defensar el territori era defensar les persones, la seva identitat i la seva llengua”. A final del 1973, Menorca liderà a l’Arxipèlag la lluita verda reclamant la protecció de l’Albufera del Grau, al nord de Maó, on s’havia projectat una macrourbanització de nom exòtic, Sahngri-La. No va ser fins al 1995, gairebé dues dècades després, que l’indret fou declarat Parc Natural.

Un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha documentat restes humanes i materials arqueològics de fa uns 3.500 anys a la necròpolis de Son Sunyer, al Pil·larí (Palma). La troballa permetrà aprofundir en els rituals funeraris de les comunitats prehistòriques de Mallorca.

Abans que les carabasses amb rostres terrorífics i les disfresses de Halloween s'estenguessin per Mallorca, a l'illa ja hi havia el costum de buidar fruits de temporada per convertir-los en fanalets durant la Nit de les Ànimes. La tradició consistia a retallar carabasses —i també melons tardans—, fer-hi ulls i una boca i posar-hi una espelma a l'interior. Aquests fanals es col·locaven a les cases, darrere els vidres o a prop de les portes, i formaven part d'una nit carregada de simbolisme en què els vius recordaven els morts.

La Corona d’Aragó: aquesta és la història compartida de segles que la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, va reivindicar el passat 15 d’octubre, en reunir-se, per primera vegada en quinze anys, el patronat del monestir de Poblet, compartit amb Catalunya, el País Valencià i l’Aragó i responsable de la gestió d’aquest espai, panteó dels sobirans comuns. Bé, sí. O no? El cert és que les Illes Balears varen ser sistemàticament arraconades –quina novetat!– al llarg de la seva pertinença a aquesta confederació, pràcticament durant tots els temps que en formaren part.

Les fondes varen tenir un paper essencial en la vida quotidiana dels pobles de Mallorca. Més enllà de proporcionar allotjament als viatgers, als comerciants i als treballadors que es desplaçaven d’un indret a un altre, eren establiments on l’hospitalitat es demostrava també davant els fogons. El menjar formava part de l’experiència de l’hoste i la destresa del cuiner podia convertir una fonda en un lloc de referència. A Alaró, la història de la Fonda Alaronense, més tard Can Cames Seques, permet recuperar una part d’aquesta cultura gastronòmica.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims set dies

Començaré el dol causat per la separació dels Zoo escoltant Malifeta, el projecte del guitarrista dels valencians, Arnau Giménez, i Mireia Matoses (de Pupil·les). Després d'un temps publicant cançons creades durant la pandèmia, en què tots dos convivien i componien, acaba de sortir el seu primer disc, Mitologia, una recopilació de temes que han anat fent els últims tres anys i que ara veuen la llum. Ideal per trobar menys a faltar la banda de Panxo i companyia, perquè aquí també hi ha rap i amor als beats.

El meu petit hort creixia cada dia. Llevar les males herbes, fermar les tomatigueres i veure com l’aigua, gota a gota, assaciava la set de les plantes em recompensà amb un esplet de fruits saborosos. Només es resistia la carabassera, fins que un dia semblà despertar-se de la peresa, com si la calor l’hagués sumida en una llarga letargia. Els seus brots començaren a créixer i a ultrapassar els límits parcel·lats de l’hort. Una branca, lliure a l’altra banda de la tanca, s’omplí de fruits sans i vigorosos, com una mà badada que oferia generosament els seus dons.

En aquesta ruta exploram el llevant de la Pitiüsa menor, a través de camins i carreranys que transiten penya-segats vertiginosos, velles pedreres i un far amb una llarga història. Tot plegat, un paisatge cultural immens que només podem percebre amb plenitud per la passa i la mirada. Formentera té una dimensió humana i un ritme pausat que només es descobreixen quan es transita a peu i sense presses. És així com descobrim que vora el far de la Mola, a 118 metres d’altitud davant la immensa Mediterrània, l’any 1978 s’erigí un moment en homenatge a l’escriptor francès Juli Verne (1828-1905), amb motiu del 150è aniversari del naixement. No tenim documentada la seva visita a les Balears, tot i la forta amistat que mantenia amb l’arxiduc Lluís Salvador, a qui havia conegut l’estiu del 1884 a Venècia. Fos com fos, L’illa misteriosa (1875), Héctor Servadac (1877) i El far de la fi del món (1901) semblen tenir, tal com assenyala Nicolás J. Moragues en el seu llibre Juli Verne i les illes Balears (Edicions Talaiots, 2015), una inspiració clara i directa en la geografia i patrimoni de Formentera a través de la lectura del Die Balearen de l’arxiduc.

En aquesta ruta exploram l’únic pas viable per baixar de Ferreries a Cala Galdana, l’escaleta de Torrepetxina. Conegut itinerari tradicional del senderisme menorquí, el pas permet vèncer el desnivell de les parets rocoses del barranc, connectant la zona interior amb el fons de la vall. L’origen d’aquest pas és històric i purament ramader i agrícola. El barranc d’Algendar ha estat, des de l’època de la dominació àrab i l’Edat Mitjana, una de les zones més fèrtils de l’illa gràcies al seu corrent d’aigua permanent. Els horts del fons del barranc necessitaven estar connectats amb els llocs de la part alta de la plataforma rocosa, com el lloc de Torrepetxina. D’aquí l’existència d’aquesta via, atès que la tradicional, que arranca de la mateixa esplanada de l’alzina monumental del barranc d’Algendar, fa anys que està tancada.

En aquest itinerari exploram els contorns de Santa Eugènia per recórrer una part de la seva xarxa viària més antiga i conèixer alguns dels llogarets més representatius del municipi, les Coves i les Olleries, per la seva història i pel seu patrimoni. Racons gairebé inèdits que només es poden viure i percebre a peu, amb els cinc sentits. Si fa unes setmanes ens situàvem a la part de gregal del poble per visitar les Alqueries, avui ens traslladam a la part gairebé oposada, amb la intenció de transitar els camins i paisatges que configuren una part del paisatge cultural taujà més significatiu. Ens situam a la comarca del Pla de Mallorca, entre els municipis de Sencelles, Algaida, Palma, Santa Maria del Camí i Consell.

L'Autoritat Portuària de les Balears organitza els dies 14 i 15 de novembre un cap de setmana que combina esport, activitats familiars i solidaritat. Les curses de 4 i 10 quilòmetres, les proves infantils i la caminada popular conviden tothom a participar en una iniciativa oberta a la ciutadania.

El curtmetratge Un día al año, d’Alfonso García, ha estat guardonat a la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma, que arriba a la 17a edició i que dedica una secció competitiva a curtmetratges sobre muntanya, natura, aventura i etnografia. El documental retrata una comunitat d’escaladors que manté una tradició des dels anys 70 i reflexiona sobre el valor de la vida, l’amistat i el risc de perdre els vincles col·lectius en una societat cada vegada més individualista. Parlam amb el director sobre l’origen del projecte i el missatge que vol transmetre als espectadors.

La portera mallorquina del Barça, Cata Coll, va ser guardonada amb el premi Yashin, que la reconeix com la millor portera del món. Durant el seu discurs a la gala de la Pilota d'Or, la mallorquina va optar per fer part del seu discurs en català, un fet molt agraït des del primer moment a les xarxes socials: "Enhorabona per fer visible el català en el teu impecable discurs, emprant la nostra estimada llengua".

Al cementiri de Pień, Polònia, els morts tenien prohibit tornar; els vius se n’asseguraven. Els veïns de la regió enterraven els seus familiars de bocaterrosa, amb pesades pedres sobre el cos, els braços, el coll o entre les cuixes, i amb cadenes als turmells o falçs al coll. Tot per evitar que vampirs, no morts o criatures de la nit tornessin per portar plagues i malalties. El primer no mort apareix a la ficció amb El vampir de John William Polidori l’any 1819, dècades abans del flamant Dràcula de Bram Stoker (1897). En la realitat de l’est europeu, però, la paraula eslava es fa servir un segle abans. L’any 1725 el diari austríac Wienerisches Diarium ja menciona els vampirs per descriure els informes mèdics de suposats casos de no morts a Sèrbia i Hongria.

El 1976, tots els ingredients eren damunt la taula de les arts escèniques catalanes perquè aparegués un nou circ contemporani català. La mort de Franco va donar ales als joves artistes que, des de feia temps, esperaven l'oportunitat per agafar-se a la llibertat, sortir al carrer i crear. “Vam néixer com una utopia”, diu Adelaida Frias, del Circ Perillós. Quan mira enrere i pensa en aquells dies l'artista recorda, sobretot, “una mena d'alegria, de necessitat d'imaginació desbordant, de ganes de bellugar-se, de canvi d'època”. Amb els Comediants, Joan Brossa, Carles Santos i els Joglars com a pioners i referents, a finals dels anys 70 va haver-hi una explosió de noves companyies com ara Circ Sèmola, els germans Poltrona, Picatrons i La Tràgica. Aquesta darrera va marcar, el 6 d'octubre del 1976, l'inici del circ contemporani català amb l'estrena de l'espectacle Tripijoc joc trip, protagonitzat per sis pallassos augustos i representat durant la Festa Major de Sarrià, en un envelat del Pati dels Caputxins.

A la petita i pròspera població de La Marsa, al bell mig de la llegendària Cartago tunisiana, avui proliferen una desena d’estudis de tatuatge que donen una idea de com les tendències i la globalització troben escletxes en el país més petit del Magrib. No són diferents dels estudis que hi ha al centre de Barcelona. T'hi podries tatuar personatges de La casa de papel o Peaky blinders i els dissenys preferits dels turistes, com llunes i figures abstractes, pels quals un europeu estaria disposat a pagar fins a 600 euros.

Un misteri embolicat en un enigma, potser? En la darrera entrevista que li van fer, el 1974, per a l'arxiu sonor de l'Imperial War Museum sobre els seus records com a infermera voluntària durant la Primera Guerra Mundial, Agatha Christie va respondre que li agradaria que la recordessin "com a una bona escriptora de novel·les de detectius i de suspens". Molt probablement, així és com se la recorda. I ja ha fet mig segle de la seva mort (12 de gener del 1976).

Tota la primera part d'aquesta novel·la és una porta d’entrada falsa: hi llegim la història d’una parella de joves que es coneixen un dia a l’església, es casen i se’n van a viure en un dels suburbis idíl·lics on faran la vida que tota parella de classe mitjana ha somiat, amb un jardinet, fills i pastissos de poma els diumenges a la tarda. Però aquest és un llibre de Chris Kraus (Nova York, 1955), un dels símbols de la contracultura nord-americana, l’autora de I love Dick, una novel·la del 1997 que avui es considera una de les novel·les feministes més importants, i per tant la cosa no pot continuar gaire estona així. Hi ha senyals per al lector atent: la segona filla neix amb un problema cognitiu, els veïns són més hostils del que es podria esperar i les feines del pare no paren de tancar. De sobte, aquesta gran panoràmica es fixa en un sol personatge: Catherine, la filla gran, que fugirà de seguida que pugui d’aquesta família tan tibada. És llavors quan la novel·la fa un salt, que només serà el primer de molts.

Durant dècades, Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960) va compaginar la docència a secundària amb les classes a la Universitat Oberta de Catalunya, l'escriptura de novel·les com Jo també vull ser funcionària (Proa, 2010) i l'edició de llibres com Espill, de Jaume Roig (Quaderns Crema, 2006). "Quan em vaig prejubilar, va ser el moment de fer realitat el meu somni, que era muntar una editorial", recorda des de la llibreria Casa Usher, que ha acollit la celebració del cinquè aniversari de Cal Carré, el projecte que va arrencar l'octubre del 2021 amb Dos relats, escrit per Virginia i Leonard Woolf. "Des de llavors hem publicat cinquanta títols –explica–. Sento un gran orgull per la feina feta durant aquest temps perquè connecta amb els pares i avis, que havien tingut la carnisseria de Terrassa que l'editorial homenatja des del títol. Si ells tenien un gran respecte pels clients, Cal Carré el té pel públic lector: mai no li donem gat per llebre".

Hi ha venedors que han començat a col·locar els iogurts amb la data de consum preferent més pròxima al final de la filera, i no al principi. Trenquen els esquemes que tenim els consumidors, que anem a buscar els aliments apilats al final perquè sabem que són els que tenen una data de consum preferent més llunyana, i així els podrem emmagatzemar més dies a casa. El nostre gest, insolidari, farà que hi hagi iogurts rebutjats, que amb molta probabilitat entraran al circuit del malbaratament alimentari. A més, hi entraran injustament, perquè els iogurts tenen data de consum preferent, i no data de caducitat. Què vol dir cadascun d'aquests conceptes? Potser també ens hauríem de preguntar per què comprem un producte si no tenim intenció de consumir-lo de manera immediata. Si compréssim els productes sabent que els consumirem aviat, agafaríem els que tenen la data de consum preferent més pròxima. Però com que entraríem en un altre tema, complex, abordem l’etiquetatge de les dates.

La temporada de bolets d’enguany ha arrencat força més tard del que tocaria. Un estiu molt llarg i extremadament calorós –el més càlid de la història– ha deixat els boscos molt perjudicats i assedegats. Afortunadament, les pluges de tardor no han faltat a la cita, però les precipitacions més abundants i generals no ha arribat fins a l’octubre. Tot plegat ha fet que al setembre els bolets hagin estat molt cars de veure allà on comencen a aparèixer abans, al Pirineu i Prepirineu, així com a gran part d’Europa. Això ha provocat que, fins ara, els bolets s’hagin venut a preu d’or.

Arriba la Castanyada i la cuinera del restaurant Semproniana ve al nostre rescat. Què podem fer amb les castanyes? Doncs aquí teniu tres idees: rostir-les, bullir-les i fer-ne una salsa per a la carn.