El ‘yin’ i el ‘yang’

Alguns amos de gossos, sense gaire traça per tractar animals, em comenten admirats que com més el castiguen i més durs són amb ell més embafador es torna. Diuen que després no els deixen ni un instant i sempre estan pendents del causant d’aquest distanciament emocional.

És cert, moltes vegades és així. La resposta la té el primatòleg Frans de Waal: considera que els individus de les espècies socials tenen cura de les relacions i que, com més valuosa és la relació, més ansietat es genera quan aquesta es veu amenaçada. Hi ha un vincle evident entre la salutació i la reconciliació. La primera uneix les parts que s’han separat físicament i la segona uneix les parts en què la relació penjava d’un fil. Quan una ruptura o una separació genera una gran ansietat vol dir que era una relació valuosa. La tendència a reconciliar-se augmenta en funció de la intensitat del vincle.

L’habilitat de reconciliar-se comença molt aviat en els primats. Comença amb el vincle entre la mare i el fill, sobretot durant el deslletament, segurament la primera negociació vital. Aquest fet marcarà un precedent en la manera de resoldre els conflictes en el futur.

Els primats no es reconcilien per la pau en si mateixa, ho fan per protegir alguna cosa valuosa. Per confirmar-ho es va fer un experiment en el qual augmentaven el valor de la relació. Van ensenyar als micos a menjar junts de manera que, si un volia menjar, necessitava la col·laboració de l’altre i viceversa. En mesurar el nombre de reconciliacions, s’havien triplicat.

En les espècies socials com els primats o els gossos cada individu pertany al grup. Això significa que formem part i som propietat del grup. La gàbia social és el nostre palau. Viure en comunitat té certs avantatges, però també alguns inconvenients. En general el grup ofereix més protecció enfront dels enemics i permet caçar preses més grans. L’inconvenient és que estem envoltats d’individus amb els mateixos interessos de menjar, de refugi, de sexe... L’agressió és una manera de resoldre els conflictes d’interessos que sorgeixen entre individus que hem compartit un passat i hem de compartir un futur. És un mecanisme disgregador que actua com a força centrífuga. L’altra força que actua en sentit contrari, que cohesiona, la generen l’aferrament i el sentiment de pertinença al grup.

Per tant, podríem considerar que el que fa el gos amb el seu amo maldestre és un intent de reconciliació després que la relació s’hagi vist amenaçada.

EL CONSELL

Jugar a portar la pilota sense obsessionar-lo

Per ensenyar-li l’exercici de cobrar la pilota cal superar dos obstacles: que la porti on som i que l’entregui. Si no té una tendència a portar-la a prop, lligarem la joguina amb una corda. Si no la porta estirarem la corda. Quan tinguem la joguina a prop jugarem perquè la caci. Mai se l’ha de perseguir quan té l’objecte. En la mesura que s’adona que la diversió és al nostre costat l’anirà portant més sovint. L’entrega s’ensenya utilitzant les dues mans. Amb una tindrem un premi i, quan obri la boca per obtenir-lo, retirarem la joguina amb l’altra. Important: no ha de ser l’únic joc, hi ha risc que s’obsessioni.