El vot emocional

Els EUA han votat anti-Hillary, anti-Obama, contra el poder de Washington, contra la voluntat dels republicans tradicionals que havien anat desertant de la campanya de Trump, contra els mitjans de comunicació que els últims mesos s’han posicionat clarament en favor de Clinton, contra Hollywood, contra tots aquells que van subestimar algú que parla bàsicament amb monosíl·labs i s’ha ofert com l’alternativa a l’establishment. És el càstig a tots els que els diuen què han de pensar. Aquell missatge d’unitat que va portar Obama al poder ha quedat enterrat de la manera més cruel. Aquella idea de superació de les fractures racials, dels colors polítics, de les desigualtats va quedar desdibuixada per la realitat, per moltes de les impossibilitats de l’administració Obama. Una nit molt llarga, de frec a frec electoral, retrata perfectament aquesta divisió. El silenci entre els seguidors de Clinton era un crit a la incredulitat amb l’esperança que tot es decidirà, finalment, per un parell de punts de diferència.

Les urnes diuen que ha arribat el temps del replegament. El nou gran marc mental dels nord-americans avui és “Amèrica primer” -amb el seu ressò a l’extrema dreta europea-. Els EUA són un país esgotat pel cost de més d’una dècada implicats en dues guerres que no han guanyat i que han dessagnat les finances, les files militars i la voluntat intervencionista d’una societat més preocupada per la seva realitat més pròxima. Un 57% dels nord-americans pensen que el seu país hauria d’ocupar-se més dels seus propis problemes -diu una enquesta del Pew Research Center-. Un 81% dels votants de Trump estan convençuts que la vida als EUA és molt pitjor avui que fa cinquanta anys i pràcticament la meitat dels nord-americans creuen que la vida de les pròximes generacions serà pitjor.

Una vegada més, el vot de protesta trenca les previsions. El vot dels que s’han mobilitzat perquè han cregut (probablement falsament) que, aquesta vegada, hi havia una oferta diferent: la possibilitat de desafiar les classes dirigents -encara que fos a través d’un magnat novaiorquès, amant dels realities i els casinos-. Però la realitat és que els EUA, avui, són un país dividit disposat a votar en favor d’un president racista. El populisme ha triomfat a la casa gran. Una part de la societat nord-americana no havia paït la victòria del primer president afroamericà de la seva història. El vot emocional ha sigut un vot a la contra.