EN EL RÀNQUING de comparacions desafortunades i insultants, la de l’independentisme amb la violència de gènere que va fer ahir Pedro Sánchez es col·loca a dalt de tot. No se m’acut una estrena ideològica del nou PSOE més decebedora. Si això estava preparat i guionat i cuinat, el dia que improvisi, que tremoli Alfonso Guerra. No entenc a qui vol seduir amb aquesta frase que demostra nul respecte per una idea política democràtica i menysté alhora les víctimes de la violència de gènere. ¿Creu que el votant socialista, el que els queda, se sent reconfortat amb la frase? ¿Pensa que els votants del PSC, els que els queden, estan d’acord a comparar el votant d’un partit independentista amb un marit que pega a la dona? A qui s’adreça un missatge tan simplista? ¿Així contribueixen a enriquir el debat? L’error de Pedro Sánchez és una lliçó per a tots. Ahir estaven ofesos els independentistes, però suposo que també els que lluiten per acabar amb la violència de gènere, i tots els demòcrates que volen un debat enraonat amb idees i sense insults. Sánchez es desqualifica però això no permet desqualificar els que el voten, malgrat que ell ahir els va respectar poc. Convé un debat pausat i amb arguments. Les idees i projectes dels altres es poden rebatre però no atacar tan barroerament. Els que no volen que Catalunya s’independitzi han de fer un projecte convincent, més seductor. I els que voldran votar no o els indecisos es mereixen líders amb més idees i recursos que la violència verbal.
