DEU ANYS DE REFORMA ESTATUTÀRIA
Portada 25/02/2017

El tren que va transformar Formentera, de municipi a illa

El nou Estatut va fer possible la constitució del quart Consell Insular

Jaume Vinyas
3 min
Edifici on s’ubica el Consell de Formentera, a Sant Francesc.

PalmaQuatre illes, quatre consells insulars. Aquest sil·logisme aparentment tan lògic no va ser una realitat fins fa poc menys d’una dècada, a les Balears. El 10 de juliol del 2007 es va constituir el Consell de Formentera, després que la institució fos reconeguda en la reforma estatutària del mateix any. La petita de les Pitiüses havia quedat incrustada en el Consell d’Eivissa i Formentera en el primer Estatut, de 1983. “Hi havia una tradició que es plasma en la mateixa Constitució del 78 quan preveu el nombre de senadors que corresponen a cada territori. Eivissa i Formentera són les úniques illes que queden englobades en una sola circumscripció electoral”, explica Isidor Torres, qui fou el darrer batle, l’any 2007. Torres assegura que la lluita per aconseguir l’autonomia real dins l’Arxipèlag comença, pràcticament, amb l’aprovació del primer Estatut. Amb tot, assenyala un punt d’inflexió: l’aprovació d’un decret llei, el 1997, especial per a l’illa “en què s’inclouen mesures per intervenir en gairebé totes les àrees que es puguin imaginar: Medi Ambient, Territori, Sanitat, Serveis Socials... però sempre a través de comissions presidides per consellers o persones en les quals aquests delegàssin”. Aquella mesura no va agradar gens i va créixer un sentiment que es va fer unànime: “Que Formentera es governàs a ella mateixa sense que altres administracions tinguessin la darrera paraula”.

Una lluita transversal

Dos anys després, l’arribada de la coalició COP a l’Ajuntament va donar el sus a la reivindicació política que no va cristal·litzar fins al febrer de 2005 quan el llavors únic diputat per Formentera, Pep Mayans, va registrar una Proposició No de Llei (PNL) que reclamava la creació del quart consell aprofitant que havien començat les negociacions per a la reforma de l’Estatut. “Al principi, ens van posar mil i una excuses -recorda-. Ens van dir que era anticonstitucional, es va dir que no es volia un consell sinó un ajuntament potenciat, que es rompia l’arc parlamentari, que com havia de funcionar... ‘Doncs com la resta dels consells’, els responia jo”. “Sonava tot a excuses, però es va anar resolent a poc a poc. I al final es va aconseguir el que es volia”, diu Mayans.

“Vam aprofitar el darrer tren que ha passat a les autonomies per poder-les configurar i millorar els estatuts”, hi afegeix Torres rememorant el període 2005-07 sota el primer govern de Zapatero, quan es va donar la possibilitat que les autonomies canviassin els estatuts.

“Teníem clarísim que l’illa era percebuda com a massa petita per ser un consell. Des de Formentera, però, ho percebíem al revés. Cràiem que l’Ajuntament era una institució massa petita per governar l’illa amb tota la demanda de serveis i amb una població que es triplicava a l’estiu”, assenyala Torres, qui hi afegeix que, coneixedors d’aquestes reticències -“hi havia una inèrcia i molta gent és reticent que les coses canviïn”-, es van esforçar “tots els partits a una” a entregar una proposta “ben mastegada”.

El més complicat va ser trobar l’encaix legal que permetria a un ajuntament erigir-se en Consell Insular. “No acabàvem de trobar la peça clau”, admet Torres, qui explica que, finalment, va ser un jurista de Barcelona qui, durant unes xerrades, va proposar que es fessin eleccions separades. “Això permetia no haver de canviar el nombre de diputats al Parlament”, explica.

Mayans destaca, a més, la complicitat de les autoritats eivissenques, que considera clau perquè Formentera deixàs de ser “un dels més de 50 municipis de Balears” i es convertís en “la quarta illa”.

Final feliç

Deu anys després, tots dos fan un balanç positiu del resultat. “Hem aconseguit un funcionament estable i aquells qui tenien dubtes han hagut d’admetre que estaven equivocats”, diu Mayans.

L’actual president del Consell, Jaume Ferrer, creu que la constitució del Consell suposa “un abans i un després” en la història de l’illa. “Abans només érem el sisè municipi pitiús”, destaca, i subratlla el gran esforç que ha suposat aixecar la institució. “Partíem dels fonaments d’un ajuntament petit i mal dotat, tant pel que fa al tema econòmic com pel que fa al personal, però hem pogut crear totes les àrees per desenvolupar totes les competències transferides un dia per l’altre”. Entre els canvis per al dia a dia dels formenteres, destaca el fet que ja no cal viatjar a Eivissa per fer tràmits i que, gràcies a la major dotació econòmica, s’ha pogut pal·liar el dèficit de serveis culturals, sociosanitaris i esportius, entre d’altres. Amb tot, reconeix que el Consell, “com totes les institucions, està en permanent evolució”. En aquest sentit, destaca les negociacions amb el Govern per a la transferència de més competències. Les més imminents, que haurien d’arribar enguany, les de promoció turística.

stats