Publicitat
Publicitat

FINANCES SECTOR PÚBLIC

La tresoreria de Mas ja no penjarà el 2014 del fil de Rajoy

El Govern farà front a 11.000 milions menys en venciments l'any de la consulta sobiranista

El Govern preveu celebrar el 2014 la consulta sobre l'estat propi, però aquest 2013 ha estat una administració altament dependent dels mecanismes de liquiditat que impulsa l'executiu espanyol. La Generalitat ha pogut pagar nombroses factures a últim moment gràcies a les transferències de l'Estat i, molt especialment, les del fons de liquiditat autonòmica (FLA). "No ens regalen res", acostumen a dir des de la conselleria d'Economia, recordant el dèficit fiscal i que els préstecs s'hauran de tornar amb interessos, però això no treu que ara mateix la Generalitat és una institució rescatada i amb els mercats financers tancats. Tanmateix, pot ser que aviat hi hagi llum al final del túnel. I és que les necessitats financeres del Govern seran el 2014 molt inferiors al 2013.

El que va abocar l'executiu català a demanar el juliol del 2012 el rescat van ser sobretot els venciments dels bons patriòtics , que van obligar a afrontar una quantitat molt elevada de pagaments en poc temps i precisament quan els mercats estaven més tancats. Tanmateix, l'últim pagament referent a les emissions dels bons es farà la primavera del 2014 i, a partir de llavors, la quantitat de venciments a què la Generalitat haurà de fer front ja tornarà a nivells més assumibles.

Segons consta en el pla econòmico-financer del 2013 del Govern, el sector públic català haurà hagut de pagar fins a finals d'any 17.847 milions d'euros en venciments de deute. Una quantitat que caurà fins als 6.909 milions el 2014. O, el que és el mateix, la Generalitat tindrà quasi 11.000 milions menys compromesos en aquesta partida. I aquest 2013, de fet, ha sol·licitat 11.150 milions al FLA. Si la resta de partides i els ingressos no varien gaire, per tant, el camí de sortida del rescat no hauria de ser llunyà i no caldrà recórrer al préstec de l'Estat.

En mans dels mercats financers

Les parts implicades en la tresoreria de l'executiu català i la planificació dels comptes de l'any vinent confirmen les esperances, però són cautes. "Serem més independents econòmicament de l'Estat", proclamen al departament d'Economia, tot i que no volen -ni poden- confirmar al 100% que això serveixi per superar el rescat i per aspirar a un 2014 sense accedir al FLA.

Ara per ara no se sap quins mecanismes de liquiditat habilitarà l'Estat el 2014, tot i que és previsible que la majoria es mantinguin i la Generalitat haurà de decidir si s'hi acull. "La clau està en com estaran els mercats financers", expliquen, tot i que es mostren optimistes a mesura que "s'obren". Les condicions del FLA són molt bones -sobretot perquè, per ara, es limiten a complir el dèficit- però la significació política que a les portes de la consulta la tresoreria catalana pengi del govern de Rajoy és un llast.

Encara no s'ha complert el fet que arribin els homes de negre al departament d'Economia, però aquest ha hagut d'enviar informació detallada i periòdica a Hisenda sobre els comptes de la Generalitat i acatar al peu de la lletra les restriccions financeres imposades pel govern espanyol. "És molt difícil funcionar sense crèdit", es lamenta un dirigent de CiU, que espera que una millora de l'economia com la que preveuen alguns indicadors permeti l'accés als mercats financers en condicions assumibles. "Tindria sentit que el rescat acabés el 2014", afegeix, tot i que aquest és un aspecte que tampoc no pot garantir.

El que sí que és segur és que, en el cas que s'accedís al FLA -o a mecanismes estatals semblants-, ja no seria una qüestió de vida o mort ni per una quantitat tan desorbitada com els 11.150 milions d'aquest 2013, cosa que donaria molta més llibertat i marge de moviment a la Generalitat. "Com menys dependència tinguem de l'Estat, millor", sosté un dirigent d'ERC, que celebra que deixar enrere el pagament dels bons patriòtics suposarà un retorn a certa normalitat en la tresoreria catalana.

Caldrà estar atents a com repercuteix un possible tercer rescat grec o a l'evolució de l'estat de les entitats financeres, però, si la situació dels mercats millorés prou, no seria forassenyat pensar a combinar un accés moderat al FLA i un retorn progressiu als mercats. La llei impedeix que les comunitats rescatades puguin acudir-hi si han de pagar interessos massa alts -un punt percentual més que el que paga l'Estat pel mateix producte-. Depenent de com evolucioni la situació econòmica -i de si la Generalitat es lliura de l'actual qualificació de bo porqueria del seu deute-, es podria aspirar a complir aquestes condicions.

Uns pressupostos rebels

A part de la significació política, no dependre tant del FLA té conseqüències pràctiques importants a l'hora d'elaborar els pressupostos. Artur Mas ja ha avisat que no retallarà despesa el 2014 ni implantarà nous impostos més enllà dels ja previstos en el pacte amb ERC. Els recursos que han de permetre complir el dèficit de l'1% imposat -defensa- han de venir de l'Estat, del pagament de deutes o de millores del finançament. Un Estat, en tot cas, que últimament ha donat poques alegries a les arques de la Generalitat. "Sobre el paper, els pressupostos aguantaran", avisen fonts de CiU, que avancen que els ingressos hi constaran els prevegi o no l'Estat i que reptaran el govern central a rebutjar-los. Un acte de rebel·lia que aquest 2013 no haurien pogut fer, ja que el FLA exigeix un compromís ferri amb el sostre de dèficit.