Publicitat
Publicitat

El silenci d'Israel amaga el suport als militars egipcis

El general Al-Sissi és un vell aliat de Tel Aviv

Les autoritats israelianes mantenen un discret silenci des de dimecres, quan les acampades dels Germans Musulmans van ser brutalment desallotjades, amb un balanç de més de 600 morts. Tampoc s'han pronunciat sobre l'estat d'emergència a Egipte ni la repressió de les protestes de divendres. Però als despatxos els seus diplomàtics treballen per demanar als Estats Units -que cada any aporten gairebé 1.000 milions d'euros a l'exèrcit egipci- i les potències europees que no deixin de col·laborar amb els militars colpistes.

"Israel està en un estat d'emergència diplomàtica -escrivia fa uns dies al diari Yediot Aharanot el columnista Alex Fishman-, està lliurant una batalla diplomàtica gairebé desesperada a Washington". Segons explicava diumenge The New York Times citant una font anònima de la diplomàcia israeliana, els ambaixadors de Tel Aviv a Washington, Londres, París, Berlín i Brussel·les pressionen els governs perquè mantinguin l'aval econòmic i polític als militars egipcis, malgrat la repressió als carrers del Caire.

Per Israel l'acord de pau amb Egipte, signat fa 34 anys, és estratègic: tenir la primera potència demogràfica i militar del món àrab és un factor clau de seguretat. A més, l'estabilitat del país és bàsica per controlar el terrorisme a la península del Sinaí, on Egipte i Israel comparteixen uns 80 quilòmetres de frontera, inclosa el polèmic mur de la franja de Gaza.

"Tel Aviv dóna suport al cop i intenta pressionar els Estats Units perquè no suspenguin l'ajuda militar a Egipte. L'administració Obama va donar suport a l'exèrcit egipci abans i durant el cop, però ha dubtat des que van començar les massacres", apunta Nathalie Beser, analista del Pròxim Orient. "Però Israel se sent més segur amb els militars: el general Al-Sissi, nou home fort del país, hi ha col·laborat des de fa molt de temps i l'ajuda militar nord-americana a Egipte està lligada a les bones relacions entre ells".

Però Israel ha d'evitar alhora donar un suport massa explícit al govern cívico-militar que va substituir el govern de Mohammed Mursi després del cop. Ofer Zalzberg, del Crisis Group de Jerusalem, apunta que "el govern israelià manté el silenci perquè sap que qualsevol cosa que digui podrà ser malinterpretada i utilitzada pels egipcis per atacar els aliats d'Israel (l'exèrcit egipci) o els interessos del país (sobretot el tractat del 1979)".

Els Germans Musulmans acusen els militars egipcis de ser "aliats dels sionistes". De fet, fins i tot alguns dels moviments que van donar suport al cop d'estat estan defensant la ruptura del tractat de pau.

L'afer no aclarit del 'drone'

El 9 d'agost, els Germans Musulmans van atribuir a un drone (avió no tripulat) israelià un atac contra una base jihadista al Sinaí, que va deixar cinc morts. L'exèrcit ho va desmentir, però experts militars israelians anònims van ratificar l'autoria de l'atac. Si es confirmés, es tractaria de la primera operació militar israeliana en territori egipci des del 1979, que vulneraria els acords de Camp David. "Israel es pot sentir més segur després del cop militar a Egipte, però això és un error, perquè la seguretat al Sinaí s'ha deteriorat. Ningú controla la península", afegeix Beser.