Tal com està plantejat ara mateix, el 9-N ja no serà una simple demostració de força de l’estil de la V de la Diada sinó que serà com un tempteig de trencament de la legalitat espanyola per una via tan aparentment senzilla com la de simular un referèndum. I no és el mateix la prohibició d’un delicte que la prohibició de la simulació d’un delicte com a forma de protesta, que entra dins de l’àmbit de la llibertat d’expressió. I així, ¿com es pot voler prohibir una simulació que no busca obtenir cap resultat políticament vinculant? La resposta és més psicològica que jurídica. Mariano Rajoy no vol que ningú s’enrigui de l’Estat. No vol ni que es faci broma amb la unitat d’Espanya. I no s’adona que aquest és, ara mateix, el seu principal punt feble, el flanc per on pot quedar més en evidència. Perquè, per aquest camí, l’Estat pot acabar fent el més estrepitós dels ridículs i quedar retratat com el que és: una carcassa buida, mancada d’ànima i, el que és pitjor, sense sentit de l’humor.
