El referèndum: un test al lideratge de Tsipras

AtenesEl govern grec està acorralat en el seu propi no. La campanya per al referèndum de diumenge que ve, quan els ciutadans votaran a favor o en contra de les condicions dels creditors, tot just acaba de començar, i les veus que demanen el sí es multipliquen ràpidament. Vénen de tots els flancs, i en el punt de mira hi ha un home: Alexis Tsipras. “No seré primer ministre per sempre”, va dir dilluns a la nit en una entrevista a la televisió pública. No ho va dir explícitament, però es referia a presentar la dimissió si el poble no vota no al referèndum tal com ha demanat el seu executiu.

En aquests cinc mesos, des que Syriza va arribar al govern, Tsipras no ha parat de guanyar popularitat. Amb 40 anys, és un dels membres més joves del seu partit, però el seu temperament calmat i sempre segur d’ell mateix ha recollit el suport de molts que no el van votar. Mesures tan conflictives com el corralito, que es va començar a aplicar aquest dilluns, encara no han tingut pràcticament cap efecte sobre la seva figura, i el referèndum d’aquest diumenge és una manera de traduir en vots el suport que de moment només es respira al carrer.

La Maria, gestora cultural, assegurava ahir a l’ARA que el corralito no ha sigut responsabilitat de Tsipras, sinó del Banc Central Europeu, que va decidir diumenge no elevar el sostre del crèdit a les entitats hel·lenes. I el Nikos, un home d’uns 40 anys present a la manifestació de dilluns a favor del no, explicava que està d’acord amb Tsipras passi el que passi. “Els grecs són forts per suportar els passos necessaris que portin el país a recuperar la sobirania”, sostenia.

Manifestació pel sí

A grans trets, la tesi que el govern ha utilitzat i amb la qual provarà de tirar endavant una campanya difícil és la que resumia ahir el ministre de Finances, Iannis Varufakis: “Som nosaltres els que diem sí a l’euro, però per dir sí a l’euro necessitem una solució viable”. Per a ells, el no ha de servir per donar força a Grècia per aconseguir un acord millor. Des de les seves pròpies files, però, un diputat va arribar a enviar una carta a Tsipras en què l’acusava de portar Grècia a tornar a la moneda nacional. Encara que l’executiu va respondre dient que la missiva era “irresponsable” i “ciència-ficció”, aquesta és una de les possibilitats que més espanten els grecs.

Es podia comprovar ahir en la massiva manifestació pels carrers d’Atenes que advocava pel sí al referèndum, en contra del que demana el govern. La Margarita, que treballa en el camp acadèmic en un organisme europeu, no entén el suport que encara rep l’equip del primer ministre. Indignada, emfatitzava que ella no és de dretes, però que això no la fa ser menys crítica amb el govern. En aquesta legislatura, va detallar, “s’estan repetint casos de clientelisme, no s’han desfet lligams amb l’Església i no s’ha aplicat pràcticament cap de les reformes que s’havien anunciat”. I, per sobre de tot, va destacar: ella és europea i vol seguir dins de la Unió a qualsevol cost: “Jo cobro de la Unió Europea i molts aquí són com jo”.

L’exministre conservador Andonis Samaràs també va fer servir ahir l’argument de les nòmines. Davant del grup parlamentari de Nova Democràcia, Samaràs va alertar que el vot del no pot significar deixar de cobrar cada mes, ja siguin pensions o salaris del sector públic o privat, i va reblar que es tancaria també l’aixeta de les subvencions agrícoles i els fons de tots els programes d’ajudes europees.

El ‘corralito’ retarda les pensions

A l’entrevista televisiva Tsipras havia intentat anticipar-se a aquesta envestida. “Sobreviurem i escollirem el nostre futur” si guanya el no, va insistir. “L’endemà sortirà el sol per l’est i la gent seguirà tenint oxigen per respirar”. Però amb llum, calor i aire no n’hi ha prou. La situació actual de corralito, per exemple, ha portat molts jubilats a no poder cobrar la pensió. Tots aquells que només tenen cartilla, i no targeta de crèdit, hauran d’esperar fins avui, quan obrin algunes sucursals bancàries extraordinàriament per poder solucionar a mitges la situació. Podran retirar només 120 euros d’un sol cop. Tsipras també els responia: “No han d’inquietar-se perquè les seves pensions només seran durament retallades si fem marxa enrere”.

El de les pensions ha sigut l’os més dur de rosegar en aquestes negociacions amb els socis. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, tornava a dir dilluns que la proposta de les institucions no inclou retallades en salaris i pensions. Ho feia en una roda de premsa extraordinària en què va arribar a dir que “un no s’ha de suïcidar perquè tingui por de la mort” i que els grecs “han de votar sí sigui quina sigui la pregunta”. També Merkel i el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, van fer una crida a favor del sí, i van aclarir que no tenen pensat asseure’s a negociar si guanya el no.

A la campanya del sí ahir s’hi afegien els carismàtics alcaldes de les dues principals ciutats de Grècia, Atenes i Salònica. Tots dos es van reunir a la capital amb el president de la República, Prokopis Pavlópulos, i li van expressar els seus dubtes. Ho van fer en termes de preocupació pel “clima polaritzat” i la “divisió” que ha generat aquesta situació. Al final de la trobada, Pavlópulos s’hi sumava. “La posició de Grècia no és negociable, és dins d’Europa i dins de la zona euro”, deia, i deixava entreveure l’opció de retirar la consulta. L’aparell governamental va contraatacar amb tot el seu pes. La presidenta del Parlament li contestava dient que “ha de quedar clar” que un cop aprovat a la Cambra no hi ha marxa enrere i el ministre d’Estat, Nikos Pappàs, reiterava que es durà a terme amb tota normalitat: “Com més provin d’espantar la gent, més ensordidora serà la resposta”.

Micromecenatge per pagar el rescat grec

Milers de persones es van bolcar ahir a ajudar el poble grec a pagar el rescat. A través de la web de micromecenatge Indiegogo, un ciutadà britànic va impulsar una campanya de recollida de fons que fins a última hora d’ahir havia recaptat 270.000 euros, amb donacions de 17.500 persones. La iniciativa l’havia impulsada Thom Feeney, un veí de Londres de 29 anys. Segons els càlculs de Feeney, si a la Unió Europea hi ha 503 milions de persones, cada habitant només hauria d’aportar 3 euros per pagar el rescat. La fita del micromecenatge, doncs, és assolir abans d’una setmana els 1.600 milions d’euros que Grècia deu al Fons Monetari Internacional i que hauria d’haver pagat ahir a la mitjanit.

Com és costum en les campanyes de micromecenatge, per cada aportació, el donant rebrà una petita recompensa. El premi per donar 3 euros és una postal del primer ministre grec, Alexis Tsipras; mentre que per als donants de 6 euros és una amanida grega; per als de 10 euros, una ampolla del licor típic ouzo ; i per als de 5.000 euros -ja n’hi ha almenys un-, un viatge per a dues persones a Grècia. Però, com en totes les campanyes de micromecenatge, si no s’assoleix la fita, Indiegogo no cobra cap donació.