El petroli impacta en la recuperació econòmica

BarcelonaLa inestabilitat, per definició, és mala companya dels mercats. I més quan es dóna al nord d'Àfrica, d'on provenen bona part dels subministraments energètics (gas i petroli) del planeta. Així, la convulsa situació a Egipte s'ha traduït en les últimes setmanes en pujades del preu del barril de Brent -el petroli de referència a Europa-. Concretament, el preu del cru ha pujat un 7,53% des que l'exèrcit egipci va derrocar el president Mohammed Mursi el 29 de juny. El barril de Brent ha passat dels 102,04 dòlars als 109,72 dòlars (81,89 euros) del tancament d'ahir.

Tot i que molt lluny del màxim històric de 147 dòlars del juliol del 2008, el cru està a nivells elevats. Però el que preocupa no és tant el valor actual sinó la perspectiva de més pujades. Els bancs d'inversió nord-americans Goldman Sachs i Morgan Stanley preveuen que el Brent s'encareixi més. Les dues firmes coincideixen a assenyalar que el Brent assolirà els 130 dòlars per barril. "És només qüestió de temps fins que els inventaris i la capacitat ociosa de l'OPEP [principals exportadors] s'esgoti, cosa que requerirà preus més alts per frenar la demanda, mantenint-la en línia amb els subministraments disponibles", apunta David Greely, analista de Goldman Sachs.

El principal focus d'inestabilitat és el canal de Suez, 120 quilòmetres al nord-est del Caire. Per aquest enclavament estratègic i pels dos oleoductes paral·lels hi passa el 4,5% del petroli mundial. Les tres instal·lacions estan actualment en mans dels militars. El preu del Brent és fruit de la cotització diària a la Borsa de Londres, i tal com passa a la borsa de valors el preu fluctua -esperonat pels especuladors-, en bona part en funció de la geopolítica. No obstant, les grans petrolieres negocien els contractes amb els productors a llarg termini per assegurar-se el subministrament sense grans alts i baixos en el preu.

L'estat espanyol -que importa el 80% del petroli que es consumeix a Espanya- preveia que el preu del petroli no passés dels 101 dòlars durant el 2013, tal com consta en els pressupostos generals de l'Estat. La diferència de prop de 30 dòlars per barril amb les previsions actuals dels analistes pot suposar un contratemps per a l'anhelada recuperació econòmica. De fet, cada deu dòlars que s'encareix el cru (l'increment que s'ha produït des del derrocament de Mursi a Egipte), el dèficit exterior espanyol creix en 5.000 milions d'euros. A més, a aquest fet s'hi ha de sumar l'efecte sobre la inflació i la competitivitat empresarial.

La situació a Líbia i l'Iraq, on hi ha hagut instal·lacions petrolieres bloquejades, tampoc ajuda. No obstant, Gonzalo Cañete, analista de Saxo Bank, remarca que encara és més determinant per a Espanya el que passa a Síria, on Rússia -principal proveïdor de petroli d'Espanya- es manté afí al règim de Baixar al-Assad (en contraposició a Turquia i l'Aràbia Saudita). Després de Rússia els principals proveïdors d'Espanya són l'Aràbia Saudita, l'Iran i Nigèria.