Publicitat
Publicitat

La petjada del ministre Wert a les aules catalanes

La llei promoguda pel PP sense consens trenca el model d'immersió lingüística

"Seria com tornar 35 anys enrere", assegurava Dolors Cornell, directora de l'escola Baldiri Reixac de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) quan el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va donar a conèixer el contingut de la polèmica reforma educativa de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce). Des d'un inici, la coneguda com a llei Wert no només s'ha descodificat com un atac a la llengua catalana, sinó que també té en el punt de mira el model lingüístic de l'escola catalana.

La normativa introdueix l'obligació d'incloure el castellà com a llengua vehicular als centres de les autonomies amb llengua cooficial -com és el cas de Catalunya- i permet que els pares triïn en quina llengua volen que estudiïn els seus fills. Les famílies que optin pel castellà podran escolaritzar-los en centres privats que pagarà l'Estat, que hi destinarà una partida de cinc milions d'euros. Inicialment, la llei preveia que fos la Generalitat la que assumís aquest cost, però després del dictamen del Consell d'Estat, el govern del PP va introduir-hi matisos. Ara bé, el govern de Mariano Rajoy ja va deixar clar que aquesta despesa la descomptarà del finançament autonòmic. El nombre de famílies que han sol·licitat en l'últim curs l'escolarització en castellà és residual -només 17 alumnes-, segons les últimes dades facilitades pel Govern. A més, les escoles privades ja van deixar clar que estan en contra de la mesura perquè els obligaria a desmuntar els currículums.

Eliminació de la selectivitat

A més d'imposar el castellà, la llei també vol ressituar en un clar segon pla l'assignatura de llengua catalana. La normativa divideix les assignatures en troncals, específiques i "de lliure configuració autonòmica". En el primer grup hi ha les matèries considerades fortes -el castellà, les matemàtiques, les ciències i geografia i història, entre d'altres- i Madrid serà qui en decideixi íntegrament el contingut. A la Generalitat li queda la propina, ja que Catalunya només pot intervenir en les específiques i determinar el contingut de les de lliure configuració autonòmica, un grup on s'inclou la matèria de llengua catalana.

La reforma de la Lomce també vol prendre a la Generalitat l'elaboració de les avalucions diagnòstiques que es fan al final de cada etapa educativa. La normativa preveu que sigui Madrid qui elabori i imposi les revàlides amb l'argument d'unificar els criteris per als alumnes de tot l'Estat. La prova que es faci després del batxillerat substituiria l'actual selectivitat, que ara organitza i aplica el Govern català.

Davant d'aquest reguitzell d'atacs, el jurista i exdirector general de Política Lingüística de la Generalitat Lluís Jou assegura que l'objectiu de la Lomce és clarament polític: vol convertir el castellà en la llengua "prevalent" en tots els àmbits a l'Estat. "Com que es tracta d'un conflicte polític, i no jurídic, el que ha de fer la Generalitat és no aplicar la reforma i portar-la directament al Tribunal Constitucional (TC)", deixa clar Jou. Amb la llei a la mà, la justícia li hauria de donar la raó a la Generalitat perquè la Lomce vulnera l'articulat de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que dóna totes les competències en matèria d'ensenyament i lingüístiques al Govern.

"L'Estatut preval per sobre de la Lomce perquè ha estat aprovat per dos Parlaments i sotmès a referèndum", insisteix Jou per argumentar el seu punt de vista. Tot i així, l'exdirector de Política Lingüística de la Generalitat no és gaire optimista amb la resposta que pot donar el TC perquè les decisions que ha pres fins ara en decrets estatals que han estat recorreguts pel Govern han anat donant la raó a un o l'altre en funció de "fets provats".

El consell de ministres va aprovar la Lomce al maig i ara està en tramitació al Congrés, on pot patir modificacions.