Com va néixer l’Estat Islàmic i per què ha atacat Barcelona

Barcelona“No a la guerra!”, cridava la gent a la protesta del 15 de febrer del 2003 a Barcelona. Ahir, gairebé quinze anys després, el crit va ser “no tenim por!” El que ningú no es podia imaginar aleshores és que hi hauria una relació entre les dues manifestacions. Perquè tots els analistes coincideixen a dir que l’Estat Islàmic no és més que el resultat d’aquella fatídica invasió.

“Les presons a l’Iraq es van convertir en universitats de fanàtics”, expliquen els periodistes Mónica G. Prieto i Javier Espinosa, autors del llibre La semilla del odio. De la invasión de Irak al surgimiento del ISIS (Debate), i que potser són dels millor coneixedors de la gestació d’aquest monstre del fanatisme. A això s’hi va afegir un estat en total descomposició: els Estats Units van dissoldre l’exèrcit iraquià, van acomiadar tots els funcionaris del govern de Saddam Hussein i van promoure el sectarisme al país, expliquen els reporters. El resultat no podia ser res bo, com va quedar demostrat.

Abu Bakr al-Baghdadi va declarar la creació de l’Estat Islàmic de l’Iraq i del Llevant -així es com es deia inicialment aquet grup terrorista- el juny del 2014 des de la mesquita de la ciutat iraquiana de Mossul. Després l’Estat Islàmic es va estendre a Síria davant la passivitat occidental d’assistir la població civil que era massacrada pel dictador Baixar al-Assad. Els fanàtics es van oferir a ajudar aquesta població, tot i que de forma interessada.

Grup terrorista poc comú

“L’Estat Islàmic no és un grup terrorista convencional, que només es limita a fer atacs. També es dedica a recaptar impostos a les zones que té sota el seu control, imposar multes, establir normes religioses i oferir serveis públics”, detalla el politòleg Gabriel Garroum, del departament d’estudis de la guerra de la Universitat King’s College, que ha estudiat detalladament el funcionament d’aquest grup. “Això no és gens trivial”, destaca. “Per exemple, a ciutats com Raqqa, que es troben a la perifèria de Síria i on el govern gairebé mai no havia invertit res, el fet que l’Estat Islàmic es preocupés de proporcionar electricitat a la població o altres serveis era un gran pas endavant”, argumenta. Sobretot de cara a la galeria, afirma l’expert. O sigui, per aconseguir adeptes arreu del món, que s’ha convertit en un dels principals motors d’aquest grup terrorista.

“El 2015 és quan l’Estat Islàmic va arribar a controlar més territori. Un total de deu milions de persones estaven sota el seu domini”, rememora Javier Martín, un altre reconegut expert. És autor del llibre Estado islámico, geopolítica del caos (Catarata). “Aleshores és quan els Estats Units i l’Iraq van decidir arromangar-se i intentar parar els peus als extremistes”, declara. Però potser ja era massa tard. Davant la pèrdua de territori a Síria i l’Iraq, el grup terrorista va optar per protagonitzar atemptats a Europa.

“L’atac contra la sala de festes Bataclan, a París, va passar poc després que l’Estat Islàmic fos derrotat a la ciutat iraquiana de Tikrit”, destaca Martín.

“El grup terrorista va perdre el control de Sirte, a Líbia, a final de l’any passat. I fa tan sols unes setmanes va ser expulsat de Mossul, a l’Iraq”, repassa el fotògraf Ricard Garcia Vilanova, que és possiblement una de les persones que més vegades han trepitjat i informat des de zones controlades per l’Estat Islàmic. És un dels reporters que tenen més experiència sobre el terreny. Potser precisament per això, per la pèrdua de Mossul, el grup terrorista va decidir protagonitzar un atemptat tan brutal com el de Barcelona dijous.

“La idea d’un estat que en teoria és islàmic i que controla un territori és cada cop menys real”, opina Garcia Vilanova. “L’Estat Islàmic també perdrà aviat Raqqa”, adverteix el fotògraf. Aleshores l’única arma del grup terrorista serà protagonitzar atemptats.

“De 50 atacs importants que hi ha hagut aquest any, 35 han estat reivindicats per l’Estat Islàmic. La majoria, una trentena, han tingut lloc fora d’Europa i dels Estats Units”, afirma Martín, per subratllar que la majoria dels atacs afecten països no occidentals, malgrat la percepció que sovint es té des d’Europa. El que no posa en dubte cap dels experts és que els adeptes del grup terrorista provenen d’Occident. “Són persones que parlen la nostra llengua, que fins i tot han estudiat a la universitat, però que se senten frustrades socialment o econòmicament”, explica Gabriel Garroum. “Se senten marginades. I això pot ser un sentiment objectiu o subjectiu”, insisteix.

Les xarxes socials també juguen un paper important. O la música. “Els joves àrabs i del nord d’Àfrica sovint van utilitzar el rap com a eina per difondre els seus missatges”, assegura Martín. “Ara existeix un rap subversiu i jihadista, amb lletres que diuen «Anem a matar infidels o recuperem l’al-Andalus»”, comenta.

Amb tot, tant ell com Garroum asseguren que és falsa la idea que existeixin els anomenats “llops solitaris”. “Si una persona es pogués radicalitzar tota sola a casa seva, connectant-se a internet, podria haver-hi un atemptat cada dia”, diu l’expert de la Universitat King’s College. “Això és una fal·làcia”, opina. “Tots els terroristes tenen una vinculació amb algú de l’Estat Islàmic, i han rebut alguna directriu, encara que no hagi estat directa”, declara. Així mateix ho destaca l’autor de Estado islámico, geopolítica del caos : “Tots els agressors tenen unes persones que els donen suport, i una logística, encara que sigui mínima”, subratlla.

Per què Barcelona?

Però per què es va escollir Barcelona per a l’atemptat? La resposta és clara. “Els fòrums jihadistes mencionaven Barcelona com un possible objectiu des de fa temps”, destaca Martín. “Barcelona és un aparador per al món i qualsevol atac que tingui lloc a la capital catalana tindrà una gran repercussió mundial”, afegeix. “És una ciutat turística, cosmopolita i mediàtica”, corrobora Garroum. La capital que es va manifestar contra la intervenció a l’Iraq per les suposades armes de destrucció massiva de Saddam Hussein ha estat víctima d’una violència massiva.