Publicitat
Publicitat

DAMASC, REPRESÀLIA INTERNACIONAL

La intervenció a Síria posa Merkel sota pressió

La cancellera tem per les eleccions alemanyes si s'implica en el conflicte

Després de desenes de milers de morts, de molts mesos de dubtes a Occident, d'ofensives diplomàtiques, advertiments i sancions, la comunitat internacional està a punt d'intervenir contra Baixar al-Assad. Justament ara, a només quatre setmanes de les eleccions a Alemanya. Què farà la cancellera Angela Merkel? Quina és la seva responsabilitat com a líder d'un dels motors d'Europa? És correcte que, com en altres conflictes anteriors, Berlín se'n mantingui al marge?

Amb moltes preguntes i poques respostes avança la campanya electoral a Alemanya. Per a totes les forces polítiques la guerra siriana suposa un risc regional incalculable. La pressió augmenta. Washington, Londres i París estan decidits a donar una resposta militar a Al-Assad, mentre Berlín ha de fer allò que el seu govern hauria preferit esquivar: després de Kosovo, l'Afganistan, l'Iraq i Líbia, ara han de tornar-se a posicionar sobre l'ús de la força militar en un país estranger.

"Hi ha una probabilitat pràcticament segura que s'han utilitzat de manera massiva armes químiques. Cal una resposta clara de la comunitat internacional", va dir ahir el portaveu de Merkel, Steffen Seibert, elevant el to. Però la cancellera no té clar quina ha de ser aquesta resposta. De moment, ahir es va descartar que els míssils Patriot alemanys desplegats a Turquia participin en la intervenció.

Després de l'experiència amb l'abstenció alemanya a la missió de Líbia, Berlín vol evitar ara no decebre novament la comunitat internacional. Però el problema és que tot el que sigui comprometre's amb els aliats podria restar molts vots en les legislatives del 22 de setembre.

Una enquesta de l'Institut Forsa publicada dilluns apuntava que més de dos terços dels alemanys (el 69%) no volen cap intervenció militar internacional a Síria.

Alemanya prefereix mantenir una gran distància respecte a les missions militars per raons de política interna. Hi té a veure la seva Constitució, que per motius històrics posa grans obstacles a les intervencions del seu exèrcit a l'estranger. I també una població bastant antibel·licista.

Però fins a quin punt pot influir Síria en les eleccions alemanyes? "El poder de les imatges que vénen de Síria és present -indica a Der Spiegel Klaus-Peter Schöppner, cap de l'institut demoscòpic Emnid-. Merkel, com a cancellera, està exposada a més pressió per haver-se de posicionar sobre Síria que no pas l'oposició". Però si el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) intenta aprofitar-se del conflicte de Síria en campanya, "només pot perdre-hi", assenyala Schöppner. I afegeix: "Mostrar-se com el millor partit per a la pau no seria creïble".

El no a l'Iraq, clau per a Schröder

El 2002, però, dir no a la intervenció aliada a l'Iraq va permetre a l'aleshores canceller socialdemòcrata, Gerhard Schröder, guanyar les eleccions. Però el moment històric és un altre. No es tracta de dir no a George W. Bush i a una coalició que va dividir la Unió Europea. Merkel té un dilema. I el risc és enorme en plena campanya electoral.