La gran empresa, la que més tard paga als proveïdors

Barcelona.La crisi ha disparat la morositat i ha allargat els terminis de pagament de les empreses i de les administracions als seus proveïdors. Els pagaments de les factures són una cadena, de manera que si es trenca una baula es trenca la cadena. Si una empresa deixa de pagar als seus proveïdors, aquests proveïdors al seu torn tenen més dificultats per pagar proveïdors, despeses i nòmines, o directament no ho poden fer i també han de deixar de pagar. Per això, algunes associacions d'autònoms i de petites i mitjanes empreses, com Pimec, han impulsat la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, que fa més de quatre anys que denuncia els excessius terminis de pagament de les grans empreses i de les administracions, i va aconseguir que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero reformés la llei contra la morositat. Però els resultats han estat escassos. S'han reduït lleugerament els terminis de pagament, però continuen molt lluny dels terminis legals. El que més enèrgicament ha denunciat la plataforma és l'abús de les grans empreses, que, utilitzant la posició de poder que tenen com a grans clients, paguen més tard.

Segons un estudi d'aquest lobi, les empreses que formen part de l'Íbex-35 -el principal índex de la borsa espanyola, que agrupa les empreses cotitzades més importants de l'Estat- són les que paguen pitjor. De mitjana, a 178 dies, segons dades oficials de la Comissió Nacional del Mercat de Valors del 2012 recollides per la plataforma. Aquest termini, de gairebé sis mesos, és més del doble del màxim permès per llei l'any passat, de 75 dies -aquest any el termini màxim és de 60 dies.

Malgrat que de mitjana s'incompleix la llei contra la morositat, sí que va tenir algun efecte, ja que el termini es va reduir en un 13% respecte al 2011. Tots els sectors excepte la indústria van rebaixar els terminis de pagament, tot i que les xifres són altíssimes. Les grans constructores va reduir el termini un 22%, però pagaven a 301 dies. Les empreses de serveis i comerç van baixar un 3%, fins als 248 dies, i les d'energia un 17%, fins als 109 dies. Les de la indústria van incrementar un 1% els terminis, fins als 215 dies.

Els proveïdors d'aquestes grans empreses són altres empreses que sovint són més petites i que es veuen forçades a no cobrar les factures durant molts mesos, un fet que encara és més greu per la dificultat d'accedir al crèdit. "Les dades evidencien que algunes grans companyies es financen a costa dels proveïdors, majoritàriament pimes i autònoms", denuncia Antoni Cañete, president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat. Els retards impedeixen als proveïdors pagar amb comoditat, però malgrat això de mitjana el 2012 van intentar complir amb la llei i pagar en els terminis legals. Els proveïdors de les empreses de l'Íbex van pagar als seus proveïdors a 76 dies, i van reduir així un 10% el termini respecte al 2011. Les que van pagar més tard, les de la construcció, van fer-ho a 130 dies, menys de la meitat del que van trigar a cobrar les factures de les grans constructores.

Per què no es compleix la llei?

La resposta, per Cañete, és senzilla, i té a veure amb la força de les grans companyies i també amb la falta de sancions per a les empreses incomplidores. "Els grans grups estan fent de lobi", denuncia, per aconseguir lleis a mida "per fer el que volen". Es refereix a un reial decret del 2011 que facultava les constructores d'obra pública a pactar amb els subcontractistes terminis de pagament molt superiors als legals. Això entrava en contradicció amb la llei contra la morositat del 2010, que prohibia els pactes entre les parts perquè sovint qui acabava imposant els terminis era el client. Finalment, al juliol, amb la llei de l'emprenedor, es va prohibir explícitament que es pugui pagar per sobre del termini legal, com reclamava la plataforma.

El que demanen ara és que es faci complir la llei. "El 2013 s'ha aprovat un decret llei que obliga a pagar a 60 dies. Això vol dir que aquestes empreses de l'Íbex s'estan saltant la legalitat. El que reclamem és que es pugui sancionar", exigeix. La plataforma proposa crear un règim sancionador amb multes "exemplaritzants" de fins a 900.000 euros perquè es normalitzin els pagaments i es compleixin els terminis de 60 dies per a les empreses i 30 per a les administracions. Si no s'aconsegueix, alerten que continuarà el tancament d'empreses. Segons la plataforma, durant la crisi la morositat ha estat la causa del tancament d'un terç del mig milió d'empreses espanyoles desaparegudes.