“Els escocesos ens van convèncer que, si vivíem aquí, havíem de votar”

EdimburgSi es diu que és català qui viu i treballa a Catalunya, els escocesos han assumit plenament aquesta convicció i podríem dir que l’han portat a l’extrem. Al referèndum d’independència celebrat ahir tenien dret a vot els britànics residents a Escòcia, però també els ciutadans de la Unió Europea i de la major part de països que formen la Commonwealth, els estats vinculats a l’antic Imperi Britànic.

“Que els estrangers residents a Escòcia tinguem dret a vot pot resultar una mica estrany. Fins i tot els que hi han arribat aquest mateix estiu”, explica Erola Pairó, una catalana que va arribar a Edimburg fa un any i mig per treballar en un projecte de recerca biomèdica. “No tenia previst votar en aquest referèndum, perquè no sóc escocesa, però van ser els mateixos companys de feina els que em van recordar que hi tenia tot el dret. Si visc i pago els impostos aquí, per a ells sóc com una escocesa més”, afegeix.

Raquel Gella és una barcelonina que va arribar a Escòcia fa cinc anys per estudis i treballa en una empresa de màrqueting i comunicació: “Em va sobtar la normalitat amb què els escocesos accepten que puguem votar. M’agrada Escòcia, però no sóc escocesa. És cert, però, que porto un bon grapat d’anys vivint aquí, que conec bé com funciona el país, que estic completament integrada i que la meva intenció és quedar-m’hi una temporada. Per què privar-me d’un dret que m’ofereixen? Aquest matí mateix, quan venia cap al centre, n’he parlat amb el taxista. M’ha recordat que havia d’aprofitar aquesta oportunitat. Ell m’ha dit que votava no, però que estava a favor del vot dels estrangers que viuen a Escòcia, siguin favorables a la independència o a la unió”. “Per això he decidit votar, malgrat que al principi hi era reticent”, explica.

“Quan he anat a votar m’he emocionat. Per diversos motius: perquè és un dret que de moment a Catalunya no podem exercir i perquè sé que amb aquest vot potser faig història. I m’agrada que em facin partícip d’aquest moment tan important”, comenta Raquel Gella. “Decidir el sentit del vot, però, ha estat bastant difícil. Hi haurà catalans i espanyols amb dret a vot a Escòcia que aniran a votar pensant en clau catalana i espanyola, en funció dels efectes que pugui tenir el referèndum allà. Jo he intentat pensar exclusivament en Escòcia. M’he informat dels arguments d’uns i altres”, va explicar. “Hem de partir de la idea que ningú sap què pot passar en cas d’independència. Pot sortir bé o pot sortir malament. Especialment si parlem d’economia hem de tenir clar que es tracta d’una evolució poc previsible, que pot anar amunt i avall. Això ha fet complicat prendre una decisió”, assegura Raquel Gella.

No tothom opta per votar

Però no tots els catalans amb dret a vot han decidit exercir-lo. Dani Merino va arribar a Escòcia la primavera passada i té previst marxar aquesta mateixa tardor. “Em sembla bé que tinguem dret a vot, és una constatació del tracte respectuós que reben els estrangers en aquest país, però com que no he previst quedar-m’hi a viure el resultat del referèndum no m’afectarà. Em semblava estrany votar per un projecte de futur del qual no formaré part”, comenta aquest jove de 31 anys del barri del Guinardó de Barcelona.

Les reflexions d’uns i altres es deixaven sentir ahir al migdia a Edimburg, on es van trobar per anar a votar tots junts en un col·legi electoral del centre. La jornada tenia un punt entre emocionant i festiu per a molts d’ells, immersos en el mar de banderes catalanes que aquests dies han tenyit el centre històric de la capital escocesa.