Publicitat
Publicitat

"Els drets consolidats no s'haurien de poder derogar"

La Carme és una de les 106.000 dones a l'Estat que amb la nova llei no podran avortar

La Carme té 39 anys i dos fills, de tres i sis anys. Ella i el seu marit havien decidit no tenir més fills i feien servir el preservatiu com a anticonceptiu. Però va fallar i la Carme es va quedar embarassada. "Va ser un embaràs sorpresa, no buscat. Ens vam plantejar si el volíem tirar endavant i, finalment, vam decidir que no". Aquesta setmana s'ha sotmès a una interrupció de l'embaràs a les set setmanes de gestació. Tots dos hi estaven d'acord. "No ha estat una qüestió econòmica. Tots dos tenim bones feines i som classe mitjana. Ha estat un tema de planificació familiar", reconeix.

Gairebé el 90% de les dones que avorten a Catalunya -19.053- ho fan per decisió pròpia acollint-se a l'avortament lliure fins a les 14 setmanes de gestació. Amb l'avantprojecte de llei que ahir va presentar el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, aquestes dones -al voltant de 106.000 a l'Estat- queden fora de la llei. Metges i associacions feministes alerten que es veuran abocades a anar a l'estranger o a avortar en la clandestinitat. Com en temps predemocràtics. I la Carme, que amb la nova llei a la mà no hauria pogut decidir, és conscient dels riscos que això pot comportar. "Ens ha estat d'ajuda poder interrompre l'embaràs amb el control mèdic i les condicions de seguretat necessàries perquè emocionalment és un moment molt dur i poder fer-ho sense sortir fora o sense que sigui d'amagat, és de gran ajuda", reconeix. "Haver d'anar a Londres a avortar ho complica tot", indica.

La nova llei no respon a la realitat. "Avui la majoria de dones que avorten ho fan per decisió pròpia, perquè han tingut en compte avantatges i inconvenients, i el que Gallardón fa és convertir-ho, altre cop, en un delicte perquè només es podrà avortar en determinats supòsits. La lliure decisió, llavors, no existirà", diu Francisca García, presidenta de l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs (ACAI).

"Un fill és per a tota la vida"

La Carme explica que el mateix ginecòleg que la va atendre en els anteriors embarassos la va adreçar a una clínica privada especialitzada en planificació familiar. "És un centre de confiança i allà ens van explicar el procés. Tot i ser una decisió traumàtica des del punt de vista emocional, ens han donat les facilitats perquè sigui com menys dolorós millor, ja que són decisions molt complicades".

Reconeix que "és una de les situacions més difícils" que ha viscut. Ja és mare i diu que coneix l'alegria que s'experimenta en estar embarassada. "Però un fill és per a tota la vida i no ha de ser no desitjat, fruit d'un accident, perquè el resultat pot ser pitjor", argumenta. "Si no vols continuar amb l'embaràs, s'ha de poder aturar". Per això qualifica aquesta llei de "pas enrere" en els drets i l'autonomia de la dona. "No hi estic gens d'acord. Nosaltres parim, nosaltres decidim. Decideix la dona si vol tenir un fill o no, i no un metge". Considera que és una llei "retrògrada" que només obeeix a motius "ideològics". Critica que lleis com aquesta es puguin canviar cada quatre anys en funció del partit que governa. "Els drets consolidats no s'haurien de poder tirar enrere. És un tema de drets humans, com el dret a votar de la dona. A ningú se li acudiria dir avui que la dona no pot votar!", afirma.