Publicitat
Publicitat

El 90% de les dones quedaran fora de la llei

Només una minoria interromp l'embaràs al·legant risc per a la salut o causes fetals

La realitat de l'avortament a l'Estat no justifica el canvi de llei. Ho diuen els professionals de la salut, que sostenen que la xifra d'avortaments es manté estable -118.359 el 2011 a l'Estat- i, fins i tot, ha baixat lleugerament a Catalunya, on durant l'any passat es van fer 21.956 interrupcions de l'embaràs. Una legislació més progressista no ha provocat més avortaments. "Avui la majoria de dones que avorten ho fan per decisió pròpia i el que fa Gallardón és convertir-ho, altre cop, en un delicte; l'avortament deixa de ser lliure", explica Francisca García, ginecòloga i presidenta de l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs (ACAI).

Els metges consideren que la llei només es pot atribuir a criteris ideològics, ja que no hi ha cap raó clínica per canviar una llei que "no ha estat conflictiva ni per als usuaris ni per als professionals", diu el cap de ginecologia i obstetrícia de l'Hospital de Sant Pau, Joaquim Calaf. No respon a cap demanda social, deia el conseller de Salut, Boi Ruiz. Ni tampoc s'ha escoltat els professionals. "La llei actual no obliga ningú a fer res i respecta tothom, mentre que la nova imposarà coses en contra de la voluntat de la pacient", indica Calaf. El ginecòleg Santiago Barambio diu que no es pot parlar de "reforma" sinó de "derogació d'una llei que atorga drets a les dones per decidir sobre la seva maternitat". Barambio qüestiona la utilitat de les tècniques de diagnòstic prenatal si després "no es podrà decidir en funció del resultat". La llei vigent permet avortar a petició de la dona dins de les 14 setmanes de gestació i fins a les 22 quan hi ha risc greu per a l'embarassada o anomalies greus en el fetus. Ara això no es preveu. La malformació no serà un argument. S'haurà de demostrar que posa en risc la salut física o psíquica de la mare. "Acaba desplaçant la responsabilitat cas a cas als psicòlegs que ho hauran d'avaluar", explica Calaf.

El perfil de les dones que se sotmeten a una interrupció voluntària de l'embaràs és el d'una dona sense fills ni cap avortament anterior i la mitjana d'edat és de 28,7 anys. "El motiu principal és l'embaràs no desitjat preconcepcional. La dona no vol estar embarassada i s'hi ha quedat perquè falla el mètode anticonceptiu", assenyala Barambio. La mitjana de temps de gestació en el moment d'interrompre l'embaràs és de 8,1 setmanes i el motiu més freqüent és la petició de la dona, sense que l'hagi de justificar, que representa aproximadament el 90% dels casos. El risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada està al voltant del 10%, mentre que les causes fetals representen un percentatge molt baix. Les xifres demostren que el gruix de les dones quedaran fora de la nova llei. També les menors que no tinguin el consentiment dels pares, que ara serà obligatori. "La majoria vénen acompanyades dels seus pares i només el 13% no ho fan, però són les que quedaran en situació més vulnerable, ja que són noies de famílies desestructurades", diu García.

Més educació sexual

La interrupció voluntària de l'embaràs forma part de la cartera de serveis i a Catalunya s'ha impulsat la interrupció farmacològica. Pels experts, però, les úniques mesures que funcionen per reduir la xifra d'avortaments són la prevenció i la contracepció, i no una llei restrictiva. I en posen l'exemple d'Holanda, que té una de les legislacions més progressistes i, en canvi, una de les taxes més baixes d'avortaments perquè té una bona educació sexual.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT