PalmaÉs democràtic i altament recomanable que els ciutadans ens posicionem a favor o en contra davant qualsevol proposta, idea o iniciativa, i especialment si aquesta prové de les institucions públiques. La de reconèixer els mèrits innegables de Rafel Nadal per part de la Universitat de les Illes Balears pot agradar més o menys, i benvinguda sigui la crítica. Però crec sincerament que algunes motivacions per posar en qüestió l’Honoris Causa només es poden qualificar com a “pintoresques”.
“Rafel Nadal no és digne de ser Doctor Honoris Causa (DHC) de la nostra UIB perquè aquest honor només s’hauria de concedir a persones que hagin fet mèrtis en l’àmbit acadèmic universitari”, s’ha dit. Sense pretendre ofendre ningú, aquesta argumentació és una absoluta ximpleria. Mirin vostès com les més prestigioses universitats del “món mundial” nomenen DHC multitud d’homes i dones rellevants en diferents i diversos camps de l’activitat humana.
El motiu és molt clar: la universitat no pot limitar-se a ser una “tasseta de plata” aliena als seus entorns culturals, socials, econòmics... i fins i tot esportius. Ans al contrari, ha d’“integrar” i reconèixer els seus mèrits des de la seva universitat.
Una altra afirmació que hem llegit durant aquests dies fa referència que “Rafel Nadal no és digne de ser DHC de la nostra UIB perquè ni tan sols ha acabat el Batxillerat”. Aquest argument és fins i tot més estúpid que l’anterior. Només són dignes d’aquest reconeixement persones amb estudis?
També ha estat present en el debat l’aspecte econòmic. “Rafel Nadal no és digne de ser DHC perquè es dedica a una activitat lucrativa, molt lucrativa”. El problema, en la meva opinió, no és, o no hauria de ser, aquesta realitat, sinó altres arguments com ara quines són les seves actituds i comportaments en la seva carrera d’èxits, que no són precisament pocs.
Quart argument que, com els anteriors, consider més basat en la visceralitat que no en la reflexió. “Rafel Nadal no és digne de ser DHC perquè el seu compromís cultural amb la nostra comunitat és inexistent”. Què s’entén per compromís cultural? Deix l’interrogant obert.
Els arguments del consell de direcció de la UIB per proposar Rafel Nadal com a Doctor Honoris Causa eren els seus èxits esportius, els valors que transmet precisament a través de la seva carrera esportiva i el seu esperit de superació. Aquests arguments poden ser discutibles, pot haver-hi fins i tot altres persones més dignes que ell i no hauria de ser un problema debatre-ho. El que em sembla poc rigorós és que es facin servir arguments que semblen fruit d’una encalentida i no d’una anàlisi en profunditat.
En cap moment, no neg la necessària crítica a les iniciatives de la UIB, perquè precisament són els debats i la confrontació d’idees el que ens farà créixer com a societat, però crec que tot plegat s’ha desencadenat de manera precipitada i que hi ha mancat un debat serè a la proposta. Ara mateix ja no hi cap, perquè Nadal ha volgut evitar la polèmica.
