Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR, ELS ESCENARIS

Mas acorda fer la consulta tot i que el TC la prohibeixi

El Govern es compromet a no acatar cap veto de l'Estat, però Duran ja abona les plebiscitàries

El 7 de setembre CDC va celebrar un consell nacional. Dos dies abans Artur Mas havia apuntat en una entrevista a Catalunya Ràdio que, si no podia fer la consulta, l'alternativa era fer unes eleccions plebiscitàries el 2016, i va voler calmar les bases convergents. Aquell dissabte, per tant, va afirmar que aquella alternativa era només un "últim recurs legal", tot i que va apuntar també que la consulta només es podria celebrar el 2014 si era "pactada o tolerada" per l'Estat. Des de llavors, però, ha plogut molt. Les enquestes han fet caure el suport a les plebiscitàries dins de CDC tant com les seves perspectives electorals i, a més, Mas ha hagut de pactar igualment el pla B a la consulta amb la resta de forces sobiranistes.

Segons ha pogut saber l'ARA, hova fer dijous en la decisiva cimera que va desencallar la data i la pregunta malgrat que l'acord no va transcendir. La primera opció -i més improbable- és convocar un referèndum pactat amb l'Estat. Si el govern espanyol no s'hi avé, les forces sobiranistes coincideixen a explotar la legalitat catalana a través de la llei catalana de consultes que el Parlament està acabant de tramitar. Ara bé, què passa si el Tribunal Constitucional (TC) suspèn la llei a petició de Rajoy? ERC, ICV-EUiA i la CUP van reclamar a Mas que la consulta s'ha de fer sí o sí, i el president de la Generalitat finalment s'hi va comprometre, segons expliquen fonts presents a la trobada.

Tot i que els partits estan intentant afinar l'articulat de la norma perquè no es pugui recórrer, a ningú se li escapa que el govern espanyol ho farà. Per frenar el procés català, es valdrà bàsicament del TC. L'alt tribunal, presidit per un militant del PP, acceptarà la petició, cosa que deixaria la llei en suspens, almenys fins que l'alt tribunal dicti sentència. Un termini que s'allargaria uns quants anys, com va passar amb l'Estatut, que en va esperar quatre. El govern espanyol, per tant, tindria ben fàcil frenar la consulta si la Generalitat acatés les ordres del TC, cosa que es va comprometre a no fer. "Mas s'ha compromès a fer la consulta igualment", afirma convençut un dels negociadors.

Debat en el terreny democràtic

Així, fonts d'ERC defensen que "el pla Ibarretxe va perdre per situar el debat en el marc legal, i ara cal portar-lo en el marc de la democràcia", una reflexió que celebra que altres forces també hagin fet fins al punt que s'hagi acceptat com l'estratègia a seguir. Subratllen també la força que a escala europea pot tenir, en un cas extrem, la imatge de la Guàrdia Civil retirant unes urnes.

"Fins i tot podem apel·lar al dret internacional a l'autodeterminació des de les vies legals vigents, com diuen el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i nombrosos juristes", va afirmar ahir la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que va recordar que la Carta Internacional dels Drets Humans està per sobre de la Constitució i, en el seu article 1.2, defensa que "la sobirania recau en els pobles, no en els estats". Sense revelar l'acord de fer la consulta sí o sí, va apuntar que no té "cap element o sospita" que ningú pensi a frenar el procés per una eventual suspensió del TC.

Així, Mas va criticar durant el 50è aniversari del Col·legi Pare Manyanet que l'Estat es negui a acceptar la consulta emparant-se només en el marc legal. "Quan aquesta expressió normal es vol negar només amb arguments jurídics, això té a veure amb la intolerància i amb una poca convicció democràtica", va etzibar.

Aquesta ferma voluntat de mantenir el rumb cap a la consulta tot i els impediments legals entronca amb el debat sobre l'entrada o no d'ERC al Govern. Dirigents nacionalistes expliquen en privat que, davant el conflicte frontal que suposaria aquest escenari, un dels escenaris amb què treballen és la confecció d'un "govern extraordinari pel xoc amb l'Estat" que inclogués els republicans. Els consellers d'ERC ocuparien carteres especials que es crearien ad hoc per reforçar el procés.

Duran defensa les plebiscitàries

Tanmateix, els dirigents de CiU eviten posar aquest escenari sobre la taula abans d'esgotar els anteriors escenaris. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va apuntar a Le Monde que l'"últim recurs serà l'organització el 2015 d'eleccions autonòmiques". El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va defensar igualment unes plebiscitàries.

"La consulta serà legal o no serà", va defensar ahir Duran, que va insistir que ara s'obre un "nou procés" a Espanya que condemna l'Estat a no enrocar-se en el "no a tot". Malgrat això, la data triada -9 de novembre- ja preveu un marge suficient per afrontar la negativa de l'Estat i la voluntat de tirar endavant la consulta amb totes les conseqüències.

ICV vol que el Pacte pel Dret a Decidir avali la data i la pregunta

La coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, reclama que es convoqui una reunió de les entitats i organitzacions aplegades al Pacte Nacional pel Dret a Decidir perquè validin la data i la pregunta que van pactar dijous els partits sobiranistes. Ho va demanar ahir just després del consell nacional extraordinari dels ecosocialistes, que va validar per unanimitat l'acord tancat amb CiU, ERC i la CUP. Camats, a més, va avisar que el sí o el no a la independència d'ICV dependrà, en bona mesura, de la reacció que tingui el govern espanyol durant els pròxims mesos i que "l'hostilitat" amb què va reaccionar Mariano Rajoy a la pregunta no és un bon símptoma.

Al seu torn, la CUP es resisteix a avalar del tot el pacte de dijous. Segons va avançar en un comunicat, ho haurà de fer el 21 de desembre el seu consell polític. Tot i això, per ara lamenta que "la lògica de partits sembla estar guanyant la lògica de la gent" en no acceptar una sola pregunta binària sobre la independència. "Sembla una pregunta orientada a facilitar una negociació i al pacte amb l'Estat", afegeix.