Publicitat
Publicitat

"Senyor fiscal, vostè em vol embullar"

Munar exhibeix la seva cintura i desespera Carrau afirmant que no decidí res

Si hi havia una frase que pronunciava repetidament la classe política mallorquina, era "Munar és molt viva". Ho deien dretes i esquerres, amb un cert acomplexament per les habilitats de l'expresidenta d'Unió Mallorquina per aconseguir allò que es proposava. Quan començaren a esclatar els escàndols de corrupció del partit regionalista, bona part dels que la trobaven tan capacitada estaven convençuts, en una seqüència més que lògica, que "no l'enganxaran, pots pensar", afirmaven. Fos o no tan bona estratega, el que és incontestable és que ja té una condemna, i molt possiblement no serà la darrera. Emperò si una cosa destil·la Maria Antònia Munar és la seva capacitat per conduir les converses i els plantejaments cap a l'escenari que més li convé. Ahir, Munar va posar a prova la paciència i els reflexos d'un home experimentat en interrogatoris com és el fiscal Juan Carrau.

El representant del Ministeri Públic volia, com és lògic, aconseguir que Munar admetés el que sembla una obvietat: que va tenir coneixement de tot el procés de divisió del solar de Can Domenge des del primer moment. Però la veterana política no es deixà enxampar i va aconseguir convertir l'interrogatori en un debat de frases inconnexes i absurdes, que desesperà Carrau. "Quan va tenir coneixement del projecte? Va participar en la decisió política de xapar la finca i urbanitzar-la tenint en compte que era la presidenta?", demanà Carrau. Munar començà a recitar dades i dates de la tramitació, sense intenció de respondre. El president del Tribunal, Diego Gómez-Reino, no podia més i interrompé fins a 4 vegades: "Senyora Munar, no ens conti el contingut dels documents; el fiscal li demana si va participar en la decisió política, en l'impuls inicial". Munar, ni s'immutava. Continuava enumerant dates, explicant també les funcions de la Presidència i el sistema de funcionament del Consell. El jutge va acabar la paciència i pregà que "ens digui sí o no, però per favor no ens expliqui res més". Ni així. Munar s'anava creixent i començava a dominar la situació. Se la va veure més relaxada i lúcida que el dia del primer intent de fer el judici, en el qual al·legà indefensió.

Ho tornà a provar Carrau, que no podia acceptar que Munar, "la que controlava tot el Consell", com es digué durant molts d'anys a Mallorca, no fos part del procés decisori. L'expresidenta continava enrocada. Els matisos del seu llenguatge eren imprescindibles per captar el fons del plantejament munarià: "Jo vaig explicar el projecte, i la decisió que havien pres els meus consellers, perquè me la creia, però no hi vaig entrar en aquell moment", afirmà. Ella sols defensava públicament un projecte que havien decidit i impulsat els "seus" consellers.

La picabaralla amb Carrau continuà, perquè el fiscal volia també enllaçar Munar amb persones de Sacresa. L'expresidenta no tingué cap problema a matisar declaracions fetes en fase d'instrucció i afirmà que les havia fetes perquè "m'embullen. Vostè, senyor Carrau, em vol embullar", digué. El representant del Ministeri Públic no tenia cap rialla i demanà a Munar: "No em digui pel meu llinatge, jo represent la Fiscalia", digué un tens Carrau.

La cregui o no el tribunal, Munar va afirmar ahir una vegada i una altra que Can Domenge era cosa dels seus consellers. Ella estava per sobre del bé i del mal.