Publicitat
Publicitat

MERCAT LABORAL REMUNERACIONS

Protesta contra els sous porqueria als EUA

Empleats de cadenes de menjar ràpid pressionen empreses i legisladors per un augment dels salaris

Terrance Wise té dues feines a restaurants de menjar ràpid de Kansas City i treballa 50 hores a la setmana. Tot i així, explica que amb el seu sou no en té prou per comprar sabates noves a les seves tres filles o pagar l'assegurança del seu cotxe vell. "Treballem de valent per grans companyies que guanyen milions de dòlars -es lamentava fa uns dies a l'agència de notícies Associated Press-. Només volem un salari suficient per viure d'una manera decent".

Terrance Wise és un dels milers de treballadors de cadenes de menjar ràpid que aquest estiu s'han convertit en els abanderats de la lluita per un salari digne. Les protestes van començar fa vuit mesos a la ciutat de Nova York, es van estendre a Chicago i Washington i en les últimes setmanes s'han intensificat arreu del país. Els treballadors reclamen el dret a sindicar-se i exigeixen un sou de 15 dòlars l'hora, que suposa més del doble del salari mínim federal de 7,25 dòlars. Aquest mínim no s'ha tocat en els últims cinc anys de crisi econòmica i està molt per sota de la mitjana salarial de 23 dòlars del país. Si es compara amb la mediana -és a dir, el salari que es troba al mig entre tots els salaris que es paguen-, s'observa que duplica de llarg el sou mínim (16,8 dòlars).

De fet, l'actual salari mínim de 7,25 dòlars és més baix que el del 1968, que se situava, si s'ajusta la inflació, en els 10,74 dòlars. Així doncs, els treballadors amb salari mínim tenen molt menys poder adquisitiu que fa quaranta-cinc anys. Alguns empleats de McDonalds, Burger King i altres restaurants de menjar ràpid expliquen que han perdut la casa perquè no podien pagar la quota de les seves hipoteques mentre que els més joves asseguren que han de triar entre pagar un abonament de transport per anar a treballar o independitzar-se.

"Ens cremem amb les fregidores. No tenim assegurança mèdica i ens tracten injustament. Volem un augment de sou", no es cansa de reclamar Naquasia Legrand, de 21 anys, que treballa en un Kentucky Fried Chicken de Brooklyn i viu amb la seva tieta. Legrand és una de les primeres treballadores que van sortir al carrer per demanar un augment de sou a finals de l'any passat.

Les vagues d'un dia davant d'establiments de menjar ràpid al principi tenien poc seguiment, però de mica en mica han aconseguit més adeptes i l'ajuda de grans sindicats. "El nostre objectiu principal és ajudar els treballadors a augmentar els salaris", afirma en diversos mitjans americans Mary Kay Henry, presidenta del Sindicat Internacional de Treballadors de Serveis (SEIU). Henry considera essencial la formació de comitè d'empresa perquè els empleats puguin negociar unes condicions de treball dignes.

Els treballadors amb cartells amb missatges com "Menjar porqueria, salaris porqueria" i " Supersize el meu sou" s'han multiplicat i esperen que al final les seves empreses cedeixin. D'altra banda, també creuen que les seves protestes poden aconseguir un canvi en la legislació federal que fa mesos que es debat al Congrés.

Nova llei del salari mínim

A principis d'aquest any, el president Barack Obama va demanar als legisladors que aprovin una nova llei per augmentar el salari mínim fins a almenys 9 dòlars l'hora. "Un treballador que treballa molt no es mereix viure en la pobresa", va dir llavors. La seva proposta, segons les enquestes, té el suport del 80% dels ciutadans nord-americans (un 92% entre els votants demòcrates i un 62% dels republicans). Tot i així, aquest increment del sou mínim és difícil que s'aprovi a curt termini.

Els congressistes republicans, que tenen la majoria a la cambra baixa, s'hi oposen perquè consideren que perjudicarà les empreses i farà pujar l'atur. Un augment de sous, asseguren, reduirà el marge de benefici dels empresaris i els obligarà a retallar el personal. Per la seva part, els demòcrates -liderats pel senador Tom Harkin i el diputat de la cambra baixa George Miller- han presentat una nova proposta de llei que elevaria el salari mínim als 10,10 dòlars en tres anys. El debat d'aquesta legislació, però, continua estancat en les comissions legislatives de les dues cambres.

La patronal i l'Associació Nacional de Restaurants s'hi oposen i pressionen els republicans perquè no cedeixin. Tot i així, algunes empreses han donat suport a la iniciativa demòcrata. "Amb aquests salaris no es pot construir una economia forta", assegura Holly Sklar, directora de l'organització Per un Salari Mínim Just, que aplega petits empresaris de tot el país.

Els treballadors i sindicats asseguren que continuaran les manifestacions i denuncien que indústries com la del menjar ràpid tenen grans guanys que no reverteixen en l'economia. Un estudi del Projecte Nacional per la Ocupació afirma que les cadenes de menjar ràpid han augmentat els beneficis un 45% els últims anys. "És evident que les empreses han tingut uns anys bons en la crisi, i, de fet, han estat els màxims creadors de llocs de treball durant la recuperació. Però no hem vist cap millora dels salaris", afirma Annette Bernhardt, autora de l'estudi.