El PP i ICV volen fer comparèixer l’expresident al Parlament

BarcelonaL’estupefacció i la decepció de les primeres hores per l’anunci dels diners no declarats que Pujol tenia a l’estranger s’han transformat en rebuig i censura dels partits de l’oposició. De manera unànime, les formacions polítiques ja van reprovar els fets amb contundència dissabte, però ahir el PP i ICV van tornar a condemnar públicament el frau de la família Pujol i a demanar mesures: els populars exigeixen una investigació immediata, paral·lela a la que pugui obrir la justícia, per aclarir els detalls.

El PP va fer servir gairebé les mateixes paraules que ICV el dia abans i va assegurar que la gravetat de la confessió de Pujol “no es liquida amb un comunicat”. Així ho va expressar la presidenta del partit, Alícia Sánchez-Camacho, que va demanar una comissió d’investigació sobre el cas i, com els ecosocialistes abans-d’ahir, va instar l’expresident Pujol a explicar-se al Parlament. “És exigible que doni explicacions a la cambra”, va assenyalar Camacho, i va dir que els catalans han sigut víctimes “d’una gran mentida” i un “engany històric”. La líder del PP va fer extensiva la seva demanda i va exigir també a CiU donar explicacions i depurar responsabilitats. De fet, va dirigir-se a Artur Mas, i va reblar que “quan una persona ha presidit la Generalitat de Catalunya i el seu partit durant dècades no pot dir que el frau fiscal és una qüestió personal i privada”.

Sense pensió ni despatx

ICV-EUiA va voler anar més enllà i va demanar que es retirin totes les atencions que Pujol rep com a expresident de la Generalitat. En concret, els ecosocialistes es refereixen a tres prerrogatives a les quals encara té dret. En primer lloc, reclamen que se li deixi de pagar l’oficina que té al passeig de Gràcia de Barcelona, on treballen una cap de gabinet i dues secretàries, tal com preveu el decret 195/2003. El lloguer va sumar 175.000 euros l’any passat, més uns 15.000 de comunitat. L’expresident disposa també de cotxe oficial i servei de seguretat. El secretari general d’ICV, Josep Vendrell, va indicar que “el que ha fet no té res d’honorable, sinó al contrari”, i per això també exigeixen retirar-li el segon dret, el tractament protocol·lari vitalici de “molt honorable”.

Però la prerrogativa que més rebutgen a ICV-EUiA és la tercera, la pensió vitalícia. Segons l’Estatut dels expresidents, aprovat pocs mesos abans que Pujol deixés la presidència de la Generalitat, quan els expresidents són majors de 65 anys tenen dret a una pensió de jubilació que correspon a un 60% del que cobraven mentre eren al càrrec. És el cas de Pujol, que la rep des que va deixar de ser president l’any 2003, i són 86.416 euros a l’any. Mentre no assoleixen els 65 anys, els expresidents reben una assignació mensual durant la meitat del temps que han sigut presidents i que és del 80% de la retribució que tenien quan eren al càrrec. Aquestes mesures, diu l’Estatut, serveixen per “atendre les seves necessitats amb dignitat i decòrum” i de “protecció dels familiars més pròxims”.

Fets en lloc de disculpes

Des d’Iniciativa asseguren que en lloc de demanar perdó, “si té dignitat”, el que hauria de fer Pujol és renunciar a la pensió i a la resta de privilegis. “I si no ho fa, que se li retirin”, va exigir el diputat.

La condemna política a Pujol ja és irrevocable. Els partits han encaixat amb profunda decepció l’ensorrament d’un referent polític i ho aprofiten per desgastar CiU.

Camacho es va negar a explicar-se per Método 3

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va plantar el Parlament el dia que havia de donar explicacions pel cas Método 3. Aleshores, Camacho va al·legar que a la cambra hi compareix “el govern, no l’oposició” i va lamentar que s’hagués convocat una comissió d’afers institucionals i no “una d’investigació” per aclarir el seu cas. L’exsecretari d’organització del PSC, José Zaragoza, també va rebutjar donar explicacions al Parlament. La comissió va reprovar la presidenta popular i li va demanar que dimitís com a senadora per designació autonòmica, una petició sense precedents. L’Audiència de Barcelona va arxivar el cas després que Camacho arribés a un acord amb els imputats: va retirar les demandes a Método 3 a canvi de 80.000 euros.