Nadal salva Munar per ara i admet que afavorí Sacresa

PalmaMaria Antònia Munar va respirar amb certa tranquil·litat ahir després d'escoltar la declaració de qui fou el seu home de confiança a Unió Mallorquina, Miquel Nadal, en la segona sessió del judici pel cas Can Domenge. Nadal "no va vendre" l'expresidenta del Consell de Mallorca i exlíder d'Unió Mallorquina, sinó que assumí plenament la responsabilitat d'haver fet un concurs a mida per a l'empresa Sacresa, a la qual es va afavorir amb informació privilegiada adjudicant-li el solar de Can Domenge per 30 milions d'euros quan hi havia ofertes que doblaven aquesta xifra.

Ara bé, la tranquil·litat pot ser just momentània. L'atípica confessió de Nadal -repetint una vegada i una altra davant el tribunal que confessava i col·laborava- deixa les portes obertes a qualsevol revelació.

Nadal digué ahir clarament que el tracte de favor a Sacresa tingué una "contrapartida", però afirmà "que del suborn ja en parlaria en el seu moment", referint-se a la investigació sota secret sumarial que s'està duent a terme en aquests moments als jutjats d'Instrucció. Per tant, calma tensa. La jugada d'ahir no està acabada i just sap Nadal quin moviment farà..., encara que no és l´únic jugador que pot moure fitxa.

Sacresa tanca el cercle

La confessió de Bartomeu Vicens (un altre dels abans homes de confiança de Munar) davant l'Audiència assegurant que es destinaren dos milions d'un suborn pagat per Sacresa a Unió Mallorquina i que ell, Munar i Nadal en cobraren cada un 450.000 aconsseguí ahir més testimonis a favor que en contra i, a poc a poc, les peces del trencaclosques s'aproximen...., tot i que, per ara, no encaixen del tot.

De part de l'empresa que va ser afavorida pel Consell, les coses estan més que clares. Pagaren els 4 milions que els demanaren perquè es materialitzàs l'adjudicació. El propietari de Sacresa i també acusat, Román Sanahuja, admeté el primer dia del judici el pagament dels 4 milions i ahir els testimonis d'un dels seus fills (membre del consell d'administració), de l'exdirector general Mario Sanz i del responsable d'expansió, l'exconseller de Cultura de la Generalitat Joan Maria Pujals, avalen aquest fet, malgrat que amb diferències sobre el seu grau de coneixement o sobre qui va demanar o no els doblers.

Per tant, el relat del fet que Sacresa pagà es comença a escriure amb claredat. Miquel Nadal, per ara, és qui està en el punt de mira.

Informació privilegiada

El fill de Sanahuja diu que està convençut que fou Nadal qui els demanà el suborn. "Ens digueren que havíem guanyat..., però que havíem de fer això (el pagament)" abans de l'adjudicació. Sanz afegeix que també sap que és Nadal qui els fa la petició i que a ell li ho diu l'exconseller de Cultura de la Generalitat Pujals. "Ens han fet aquesta petició, jo no hi don crèdit....", diu Sanz que li explicà Pujals i aquest, alhora, afegeix que qui els va traslladar la petició "d'un representant autoritzat del Consell, que era Nadal", fou Ferrà Tur, el soci mallorquí de Sacresa per Can Domenge. Ferrà Tur ho negà i també haver cobrat comissions. Tot aquest embroll, però, amb un únic nom en comú: Nadal.

Munar, tranquil·la. Ningú de Sacresa no digué que parlàs directament amb ella i Nadal va apuntar fins i tot que "Munar no sabia res de les anades i vingudes d'informació a Sacresa".

L'expresidenta del Consell Insular, deprés de la declaració de Nadal, sortí ben envalentida. Res a veure amb la Munar que l'altre dia se sentia "indefensa". Munar va voler convèncer el tribunal que Can Domenge era un tema com un altre..., quasi com si el dia del ple del Consell en què es va aprovar l'assumpte es limitàs a donar el vistiplau al que havien preparat els seus consellers.

Negà haver pres personalment la decisió de vendre Can Domenge. "Jo estava assabentada que Can Domenge es vendria però no del plec del concurs i de les condicions", afirmà. Negà també que Nadal li donàs compte de les converses amb Sacresa, "li ho ha dit ell mateix", remarcà.

I quan arribà el torn de parlar del suborn -que ja han admès Vicens, Nadal i l'empresa que pagà-, la negativa rotunda fou la resposta de Munar. "Neg rotundament que hi hagi hagut un repartiment de comissions . Vicens no m'ha donat doblers a mi, ni per al partit ni per a mi", emfatitzà.

Però després que l'empresari Sanahuja admetés que pagà, es féu veure a Munar que en una de les cartes a Vicens deia que no pensava que l'empresari s'inventàs res. "Jo ja no sé què dir-li. Veig coses molt estranyes. Primer digué que mai no havien pagat i ara diu el contrari... Clar que ara el Consell li reclama 30 milions... Jo tenc els meus dubtes", assegurà Munar.