Publicitat
Publicitat

CRISI LES FINANCES PÚBLIQUES

Montoro imposa més retallades

L'Estat fixa un límit de dèficit de l'1,58% per a aquest any i obliga la Generalitat a un ajust total de 2.600 milions

L'1,58% del PIB. Finalment aquest serà l'objectiu de dèficit públic de Catalunya per a aquest any (fregant l'1,6% que va avançar l'ARA el 22 de juliol). El límit sembla del tot inassumible per a la Generalitat, ja que obligaria a retallar uns 2.600 milions d'euros. Per entendre la magnitud de la tisorada cal tenir en compte que la suma dels ajustos del 2011 i el 2012 va ser de 4.039 milions, un 24% del global de la retallada autonòmica. És una xifra estratosfèrica que xoca frontalment amb la tesi que es va imposant a Brussel·les en el sentit que cal suavitzar l'aposta per l'austeritat a ultrança als territoris amb més múscul econòmic per evitar matar el creixement i enfonsar encara més el consum.

El sostre el va anunciar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en el Consell de Política Fiscal i Financera que es va celebrar ahir, quatre mesos després que el govern espanyol apostés per atorgar per primer cop objectius diferents a cada autonomia. La frase que va pronunciar el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, tot just sortir del conclave era la viva expressió de l'evident malestar del Govern: "Es pot resumir com un triomf de la uniformitat sobre la racionalitat i de la Meseta sobre el Mediterrani", va dir. Mas-Colell va emfatitzar que no volia "menysprear" el topall de l'1,58% -perquè inicialment era del 0,7%-, però alhora va voler deixar ben clar que esperava molt més. "Era la més baixa de totes les possibilitats previstes", va revelar. És a dir, era un escenari que es podia témer, malgrat que aspirava a un límit del 2,1%, equivalent al pes de la despesa de les autonomies sobre l'objectiu global d'Espanya (6,5%).

Però el que sembla que no preveia el conseller és que el ministre decidís abaixar entre 500 i 1.000 milions els recursos per a Catalunya del model de finançament per al 2014 i que la distribució asimètrica fos un experiment efímer, que no es repetirà més enllà d'aquest any. Així, el 2014 totes les comunitats tornaran a tenir el mateix límit de dèficit, que serà de l'1%. "Era un experiment estrany per al món peninsular, tornem a estar tots iguals", va dir Mas-Colell, tirant d'ironia.

De fet, l'experiència del repartiment a la carta sembla haver estat tan dura per a Montoro, amb guerra interna al PP i retrets entre autonomies, que no vol ni pensar a repetir-la. La justificació oficial que donen al ministeri és que com que totes les comunitats s'acostaran a un saldo negatiu de l'1% aquest any no té sentit fer diferenciacions el 2014, però un alt càrrec d'Hisenda reconeixia que el cost polític hi ha influït molt: "Digue'm on hi ha un manual del que hem fet i suportat", deia.

El dilema dels pressupostos

Un cop desvelat el misteri del dèficit, la Generalitat ha de decidir amb el seu soci parlamentari, ERC, si fa pressupostos o els manté prorrogats. Mas-Colell va evitar mostrar "en calent" les seves preferències. Va explicar que s'estudiarà la xifra i dimarts s'anunciarà la decisió final. Si es tenen en compte les últimes declaracions del president de la Generalitat, Artur Mas, en què esperava un sostre de l'1,8%, l'aprovació dels comptes del 2013 sembla una possibilitat força remota. ERC va avisar que el límit de l'1,58% imposa "patiment i malestar social".

Des d'Hisenda es va evitar posar més llenya al foc. Montoro va subratllar que "respecta el gran esforç" de Catalunya per reduir el dèficit, però alhora, sibil·lí, es va vantar que els serveis bàsics catalans estan garantits pel FLA, o sigui, per ell.

Rebel·lió de vot de Madrid

Per si no fos poc, el ministre va ridiculitzar el vot en contra de Catalunya: "No té cap transcendència, perquè compliran", va dir. També van rebutjar els topalls Astúries, les Canàries, Andalusia (només el 2014) i Madrid, l'única del PP que va votar en contra perquè "no pot consentir que es castigui" les autonomies que van complir la meta del 2012. Extremadura, que havia estat dels territoris del PP més bel·ligerants contra el model asimètric, finalment es va abstenir, com l'Aragó, tot i ser de les poques que podrà fer més dèficit que l'any anterior.

Montoro va respectar el "dret" al rebuig madrileny, però el seu enuig era indissimulable. Va insistir que el model no busca satisfer la "necessitat política de ningú" sinó un repartiment "proporcional" perquè la mitjana del dèficit autònomic sigui de l'1,3%, i va prometre millorar la liquiditat dels territoris. Ara la incògnita és la reacció catalana, però el Govern ja avisa que lluitarà : "No deixarem de picar pedra".