Publicitat
Publicitat

RECENTRALITZACIÓ, EL GOVERN DEL PP

Més de 150 mesures de Rajoy limiten l’autogovern

Un informe encarregat per Governació quantifica les invasions competencials

“L’agenda recentralitzadora i d’aplanament de les competències autonòmiques està desbocada”. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, expressava així a mitjans de març una intuïció que s’havia instal·lat en el Govern i que ha confirmat un informe encarregat per la vicepresidenta, Joana Ortega, a l’Oficina de Desenvolupament de l’Autogovern (ODA). L’estudi conclou que més d’un terç de les 120 lleis o normes que ha dictat l’executiu de Rajoy limiten o eliminen competències pròpies consolidades. L’informe titulat Recull de mesures centralitzadores adoptades o impulsades per l’Estat, que va rebre el Consell Executiu dimarts passat per analitzar-lo, conclou que almenys 157 mesures preses pel govern espanyol del PP incloses en 42 lleis envaeixen l’autogovern.

El document, al qual ha tingut accés l’ARA, alerta que les iniciatives del govern Rajoy “han tingut o segueixen tenint un caràcter netament recentralitzador o uniformista” i arriben a “posar en qüestió alguns dels principis de l’estat autonòmic que es consideraven consolidats”. Afegeix que l’anàlisi de les iniciatives legislatives adoptades per l’Estat des que Rajoy va arribar a la Moncloa el 2011 només permet arribar a la conclusió que el PP “explota a fons” tots els mecanismes que té a l’abast per ja no només precipitar una “paralització del desenvolupament de l’autogovern” en tot allò que “requereix la cooperació de l’Estat”, sinó directament per fer-lo involucionar en els àmbits polític, financer, administratiu i cultural. Aquesta estratègia, a més, ha generat una alta conflictivitat competencial.

Més enllà d’això, l’estudi de l’ODA també subratlla “la dificultat que suposa defensar l’autogovern en un context en què la producció legislativa de l’Estat ha crescut de manera espectacular” -120 normes amb rang de llei en dos anys, de les quals 56 són en forma de decret llei sense debat parlamentari.

Consultat per l’ARA, el director de l’ODA, Xavier Bernadí, alertava ahir que aquest ritme legislatiu sense precedents ha suposat una “allau normativa tan gran que situa la Generalitat en una situació d’aclaparament” que la porta a una lògica de “defensa permanent” de les pròpies competències. Aquest informe, explica Bernadí, pretén identificar la “dimensió aproximada” d’una ofensiva recentralitzadora sense precedents ni tan sols durant els anys de majoria absoluta desacomplexada de José Maria Aznar.

Àmbit polític i administratiu

L’escapçament de l’àmbit d’acció i decisió propis de la Generalitat

Es tracta d’un dels blocs amb més afectació de l’activitat recentralitzadora i d’invasió competencial de l’Estat. Així, amb lleis com la de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, l’Estat entra de ple en la limitació i regressió ja no només de les competències reconegudes i exercides per la Generalitat en matèria d’organització territorial, sinó que debilita el principi d’autonomia local. Ho fa, paradoxalment, amb el pretext de la “racionalització” i “sostenibilitat financera”, quan són precisament les administracions locals les més sanejades des del punt de vista financer. No és una anècdota, en aquest context, que el 90% dels municipis catalans hagin presentat un conflicte competencial per frenar aquesta norma. Un altre exemple és la llei de garantia de la unitat de mercat, que permet a qualsevol empresa desenvolupar la seva activitat en territori català al marge d’on hagi aconseguit la llicència. O la llei de transparència i bon govern, que regula el dret d’accés a la informació pública.

En total, una vintena de lleis i normes estatals limiten la capacitat d’autogovern. Així, pren a la Generalitat la capacitat d’acció autònoma de la seva agenda exterior, les competències sobre les platges, capacita el delegat de l’Estat per suspendre acords municipals, escapça el poder de decisió en matèria urbanística i d’usos del sòl, limita competències legislatives en matèria de salut o elimina la capacitat de fixar els criteris d’avaluació de situacions de dependència, entre altres intromissions, com ara que el Govern ja no podrà determinar la jornada laboral dels treballadors públics.

Àmbit financer

La intervenció ‘de facto’ de l’autonomia financera

Aquest és un dels àmbits en què la ultraactivitat legislativa del govern espanyol té més incidència. Així, la llei d’estabilitat pressupostària -aprovada amb els vots de CiU al Congrés- inclou diverses mesures de limitació de l’autonomia financera que permet a l’Estat “exercir una autèntica tutela financera” sobre la Generalitat. També la deixa sense marge normatiu en distribució elèctrica, sense oblidar el veto a l’impost als dipòsits bancaris, el control de la liquiditat o la gestió de beques i obvia la competència exclusiva en mediació en relacions laborals.

Cultura i ensenyament

La liquidació del model propi d’immersió lingüística

N’és paradigmàtica la llei Wert, que amenaça la immersió lingüística i deixa la Generalitat sense marge a l’hora de fixar les matèries del currículum. El document també detecta la centralització dels ajuts als projectes culturals.

L’informe alerta que els 24 projectes de llei que ara ja hi ha en tràmit al Congrés s’encaminen en la mateixa direcció. Són mesures que s’haurien de sumar a les 157 que detecta l’informe i que van des del control de les llicències esportives fins al control de les finances dels partits polítics. Un degoteig que deixa l’autogovern tocat de mort.

Les cinc laminacions competencials més greus

Reforma local

La llei anomenada de racionalització i sostenibilitat de l’administració local suposa, pels tècnics de l’ODA, el trencament del model d’organització territorial i d’autonomia local. El 90% dels municipis catalans han plantejat un conflicte de competències per aturar-la.

Llei Wert

Pels experts, esdevé el paradigma del desacomplexament recentralitzador del PP. Liquida el model d’immersió i deixa marge de maniobra limitat a la Generalitat a l’hora d’establir les matèries troncals. Unitat de mercat

La llei de garantia de la unitat de mercat preocupa especialment el Govern per la pèrdua de capacitat d’intervenció en la protecció dels valors i el model econòmic, ambiental i social propis.

Tutela financera

El bloqueig de l’Estat a l’impost de dipòsits bancaris, taxes judicials o l’euro per recepta, a més de la normativa d’estabilitat pressupostària, porta els experts de Governació a parlar de “tutela financera”.

Ordenació territorial

Bloc normatiu que incideix en l’ordenació pròpia del territori. L’Estat recupera competències urbanístiques, ambientals i comercials que fan témer pel model propi.