17/05/2015

Menorca, prohibit fer travesses

3 min
Ningú no dubta que el PP serà el més votat, però falta saber si tindrà majoria absoluta.

Una confessió sincera per començar aquestes línies: si a les anteriors eleccions m’atrevia a fer travesses sobre els resultats electorals, aquesta vegada la incertesa és tal que no gosaria participar en cap aposta sobre el veredicte de les urnes d’aquí a una setmana. La composició de les institucions menorquines després del 25 de maig és imprevisible, i les enquestes, lluny d’aclarir el panorama, no fan més que augmentar la incertesa.

El principal dubte és saber si el Partit Popular aconseguirà revalidar la majoria absoluta que va aconseguir el 2011 al Consell Insular. Ningú no dubta a hores d’ara que els conservadors seran la llista més votada. Però tampoc ningú no dubta que si el PP no arriba als set consellers, li serà gairebé impossible continuar governant. Perquè els partits que parteixen com a possibles socis dels populars (El Pi i Ciudadanos de Menorca-UPCM) tenen molt difícil obtenir representació a l’administració insular. El Pi, perquè històricament les apostes centristes no han triomfat al Consell i les enquestes li pronostiquen el mateix resultat aquest any. I Ciudadanos de Menorca-UPCM perquè, tot i el moment d’eufòria que viu Ciudadanos en l’àmbit espanyol, a Menorca la situació és una altra. La formació insular no està sota el paraigua de l’organització d’Albert Rivera, i açò li resta força. Si, com sembla, aquestes formacions no entren al Consell de Menorca, el PP s’ho juga tot a la seva pròpia carta.

A l’altra banda, l’esquerra espera precisament que el PP no sumi set consellers, i que ells sí que ho facin. Però també en aquest bàndol les coses són molt incertes. Primer, perquè el PSOE parteix pràcticament de zero, apostant per una candidata desconeguda fins fa mesos, Susana Mora, que ha d’intentar rescatar un partit que va patir una derrota estrepitosa el 2011 i que durant aquest mandat ha exercit una oposició que ha passat molt desapercebuda. Alguns analistes asseguren que el millor resultat que pot aconseguir el PSOE és mantenir els quatre consellers actuals. Per tant, la resta de l’esquerra hauria d’enfortir i molt la seva presència al Consell per fer possible un pacte d’esquerres.

I l’esquerra a l’esquerra del PSOE es presenta més dividida que mai. MÉS per Menorca és una suma de persones independents i partits (PSM-MÉS per Menorca, Esquerra Republicana, Equo i Iniciativa-Verds), però no és la suma de tots els partits de l’esquerra. Podemos i Esquerra de Menorca-Esquerra Unida presenten candidatura pròpia, i caldrà veure si aquesta divisió suma o resta. D’entrada, l’aspiració de MÉS per Menorca és la d’obtenir un segon conseller. Falta saber si Esquerra de Menorca o Podem aconsegueixen asseure’s al saló de plens de l’edifici de la plaça de la Biosfera. Alguns van promoure una candidatura conjunta de totes aquestes tres forces i van existir converses per fer-ho possible, però la falta d’entesa ha desembocat en un escenari molt plural que per una banda pot incitar a mobilitzar l’electorat de cadascun d’aquests partits, però que per altra banda pot fer que alguna de les tres forces es quedi fora del Consell per un escàs nombre de vots. El pronòstic és més incert que mai. Les urnes ho diran, i si els vots possibiliten un pacte d’esquerres, llavors s’haurà de veure si hi ha entesa entre els actors que l’haurien de fer possible.

Aquest és el panorama al Consell. Als ajuntaments, la cosa està també bastant embullada. Actualment, el PP governa a sis dels vuit ajuntaments de l’illa. Aspiren a conservar la majoria absoluta a Maó, Alaior i Sant Lluís, però si bé en aquest darrer municipi el repte sembla possible, a Maó i Alaior la cosa és molt incerta. A Alaior, perquè tota l’esquerra s’ha unit, i a Maó, perquè el previsible desgast del PP va acompanyat de la irrupció d’una plataforma d’electors a l’esquerra del PSOE a qui s’auguren bons pronòstics.

L’altra gran incògnita és Ciutadella. El principal bastió del PP ha viscut un mandat molt convuls. Caldrà veure si açò li passa factura, i quins són els resultats de l’esquerra, perquè el PSM aspira seriosament a superar el PSOE en intenció de vot. I caldrà veure si, de nou, la UPCM de Joan Triay torna a tenir la clau del govern, i si és així, si opta per l’esquerra o per la dreta.

Es Mercadal i es Migjorn Gran apunten cap a la continuïtat del govern d’esquerres, i a Ferreries tot apunta a un canvi. L’esquerra va quedar el 2011 a només 20 vots de governar, i és molt probable que aquesta vegada l’Entesa superi el PP i torni a governar.

Però tot açò és política ficció. Especulació sobre un panorama més incert que mai. Repetesc: aquesta vegada, no em cerqueu per fer apostes. Em seria més fàcil fer un pronòstic sobre el possible guanyador de la Champions League.

stats