Jo vaig estudiar Humanitats. Ho confés. I sé que, a dia d’avui, sembla una d’aquelles confessions dels grups de teràpia. En una societat que tot ho mesura pel rendiment econòmic que en pots treure, estudiar Humanitats equival a tirar el futur al fems. Jo no l’hi vaig tirar, i dic que, si pogués i hagués de tornar a triar, seria reincident. No és l’elecció dels estudiants, allò que els barra les oportunitats, sinó el sistema. I en un sistema que és evident que ha fallat, esborrar dels currículums aquelles matèries que, precisament, potencien l’esperit crític, permetin-me que els digui que em sembla molt perillós. Hi ha qui troba que, en un moment com l’actual, resulta obscè triar una carrera sense sortides laborals. Però més obscè em resulta que la mercantilització del sistema educatiu fabriqui alumnes amb coneixements molt útils, però que no saben pensar.
