Publicitat
Publicitat

DAMASC, REPRESÀLIA INTERNACIONAL

Obama: "Encara no he pres una decisió sobre Síria"

Washington assegura que té evidències per justificar la intervenció

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha assegurat que encara no ha pres una decisió sobre com respondre al règim sirià de Baixar al-Assad, però ha assegurat que hi haurà una resposta internacional "contundent" pel suposat ús de les armes químiques contra la població civil.

En una entrevista a la televisió PBS, Obama ha esbossat les bases d'aquesta "resposta internacional" i les raons d'aquesta reacció, basades en què el govern de Síria no només ha trencat "normes internacionals" sinó que a més "ha creat una situació que afecta la seguretat nacional" dels Estats Units.

El president nord-americà ha assegurat que no té interès "en un conflicte amb final obert a Síria" o "una repetició d'Iraq" i ha dit que, si opta finalment per un atac, serà "limitat" i s'assegurarà que enviï el missatge a Al-Assad que no pot tornar a recórrer a les armes químiques en el conflicte civil.

En les properes hores, els Estats Units han de donar a conèixer les seves pròpies proves contra el règim d'Al-Assad, que justificarien una intervenció militar, al marge de l'ONU.

L'atac, pendent de proves

Mentre Washington sembla disposat a atacar Síria sense el vistiplau de l'ONU, Londres insisteix a intentar primer rebre l'autorització del Consell de Seguretat. La proposta britànica va topar ahir amb la previsible negativa de Rússia, que va titllar de "prematura" una intervenció contra el règim sense tenir proves que el govern de Baixar al-Assad és el responsable de l'atac químic que la setmana passada va deixar un miler de morts en un suburbi de Damasc.

La reunió dels cinc membres permanents i amb dret a veto del Consell va acabar ahir sense acord ni votació. Londres i Washington havien suggerit que un atac contra objectius militars del règim sirià podria ser imminent, però després de la reunió el ministre de Defensa britànic, William Hague, va rebaixar aquestes expectatives. Des de Londres, l'oposició laborista havia alertat que, si el govern no dóna prou temps a l'ONU per trobar proves de l'atac, no votarà a favor d'una intervenció en la sessió d'avui al Parlament britànic: "Hi haurà debats durant els dies vinents perquè hem d'intentar aprovar una resolució" al Consell de Seguretat de l'ONU. Tot i que la voluntat britànica de rebre la llum verda dels cinc membres permanents podria fer perillar el calendari de Washington, Hague ho té clar: "Si no hi ha un acord, seguim tenint una responsabilitat, nosaltres i la resta de nacions".

Que la proposta de Londres cauria en punt mort es donava per fet. Rússia, principal subministradora d'armes del règim sirià, ha vetat tots els intents del Consell de condemnar i sancionar el govern d'Al-Assad i, de fet, fonts del Kremlin ja havien avançat que bloquejarien la iniciativa britànica. "Seria prematur discutir cap possible reacció del Consell de Seguretat sense tenir l'informe dels investigadors de l'ONU", va dir ahir el viceministre d'Exteriors rus, Vladímir Titov, a l'agència Interfax.

Donant per fet el veto rus, diplomàtics occidentals van dir ahir a Reuters que la proposta britànica forma part d'una estratègia per isolar Moscou i reunir una coalició de països al voltant de Washington decidits a atacar Damasc. "Esclar que hi haurà veto de Rússia, però això forma part de l'objectiu: mostrar que ho hem intentat tot i que els russos no ens han deixat cap altra opció -va dir una font diplomàtica anònima a l'agència de notícies-. Els americans volen anar de pressa".

L'ONU vol més temps

Les presses de Washington, però, xoquen amb el protocol de l'ONU. El seu secretari general, Ban Ki-moon, va demanar ahir que es donés quatre dies més al grup de cascos blaus que busquen rastres d'agents químics a la zona de la matança per obtenir proves de l'atac. Un oficial de l'ONU va dir ahir a Reuters que els xocs amb els governs occidentals són constants perquè no es mostren disposats a esperar l'informe dels inspectors.

Washington assegura que té proves de la implicació del règim en l'atac i que les farà públiques aviat. Precisament ahir mitjans nord-americans i alemanys van filtrar que els serveis d'intel·ligència israelians van interceptar una conversa telefònica entre dos alts càrrecs sirians sobre l'atac. El Mossad hauria explicat als seus homòlegs nord-americans com un oficial del ministeri de Defensa va trucar al líder de la unitat d'armes químiques per preguntar-li per què s'havia utilitzat un agent nerviós per matar més de mil persones.

Amb tot, el govern d'Al-Assad segueix enrocat en la negació. Ahir l'ambaixador del règim a l'ONU va acabar capgirant les acusacions. Baixar Jaafari va demanar una investigació internacional sobre tres suposats atacs químics de l'oposició. Va titllar-los d'"obscenitat moral", la mateixa expressió que el secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, va utilitzar per qualificar la matança de la setmana passada.

La Lliga Àrab se'n renta les mans

Els Estats Units han actuat en ocasions anteriors sense el permís del Consell de Seguretat però han legitimat les seves intervencions amb el suport de l'OTAN o de la Lliga Àrab, com en el cas de Líbia el 2011. Aquest cop, però, l'organització panarabista no sembla disposada a aprovar públicament una intervenció militar. Ahir l'organització va avançar que la setmana vinent presentarà un comunicat per condemnar el règim d'Al-Assad, però que no donarà suport a cap represàlia.

Damasc, però, veu un atac imminent. O això deduïen ahir els testimonis que veien com l'exèrcit evacuava els probables objectius d'una ofensiva nord-americana sobre Damasc. L'opositora Coalició Nacional Siriana denunciava ahir que el règim estava concentrant presos polítics i civils precisament en els punts més susceptibles de ser atacats.