Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ, ELS EFECTES DE LA COMPAREIXENÇA

L'arriscat camí del president espanyol

Rajoy opta per enrocar-se, defugir responsabilitats i encarar el nou curs polític més aïllat

En política, els errors es paguen. Mariano Rajoy, però, no està disposat a assumir cap cost. Els assessors de la Moncloa van optar ahir per limitar la resposta del president espanyol al terreny de l'ètica: demanar disculpes i prometre que un comportament com el de Luis Bárcenas no es tornarà a repetir. Home conservador amb un alt sentit de la lleialtat, està convençut que només se li pot retreure haver confiat massa en l'extresorer, a qui ell va donar la clau de la caixa. Aquest enrocament, que ara ha cosit les files del PP al seu voltant, pot ser a mitjà termini la peça que faci trontollar la majoria popular. El debat al Senat marca un punt i a part en la legislatura, amb un cap de l'executiu cada cop més sol.

Sense marge per a l'empat

El futur polític de Rajoy queda en mans de la investigació judicial

La defensa de Rajoy consisteix en tres elements: presentar-se com a víctima, afirmar que el partit va actuar quan es van descobrir comptes a Suïssa i qualificar les crítiques de l'oposició d'atacs a la recuperació econòmica. En aquest esquema no hi ha lloc per al matís: considera falses totes les acusacions contra ell. És una aposta amb un risc elevat, ja que deixa el seu futur polític en mans de la investigació judicial. "Em pregunto si un president pot mentir", va dir el portaveu del PNB, Aitor Esteban. És probablement la pregunta sobre la qual pivotarà bona part del debat polític en aquest afer a partir del nou curs polític. A partir d'ara, en la batalla amb Bárcenas ja no hi ha marge per a l'empat.

Adéu a possibles aliats

Incapacitat del president per refer ponts amb CiU i PNB

El cas Bárcenas ha accentuat la incapacitat del cap de l'executiu central per refer ponts amb els nacionalismes que representen CiU i PNB, les dues forces polítiques amb qui va festejar al principi de la legislatura. A la demanda d'explicacions que li va fer Josep Antoni Duran i Lleida, el president del govern espanyol va respondre brandant la majoria absoluta. El discurs del portaveu del PP, Alfonso Alonso, més agressiu, va evidenciar ahir que els populars pensen arribar al final del mandat només amb les pròpies naus. En l'argumentari governamental, l'estabilitat és el valor suprem a preservar, fins i tot sacrificant possibles aliats per quan les urnes no els siguin tan favorables.

Rubalcaba guanya temps

Va saber trobar en els SMS a Bárcenas el punt feble de Rajoy

Contra l'hemeroteca, els SMS. El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'havia preparat la intervenció amb la precisió d'un fiscal. Apel·lant a la teoria del "tresorer infidel", va saber contrarestar les cites de Rajoy i detectar el punt dèbil de la defensa: els missatges de text que el president va enviar a Bárcenas invaliden el suposat allunyament entre el detingut i ell. Menys dur que els altres partits d'esquerra -probablement perquè tenia molt més temps per desgranar el missatge-, va reforçar-se davant dels seus. En una formació encara sense un candidat definit a les eleccions espanyoles, el secretari general va guanyar temps.

Més solitud a la dreta

L'inquilí de la Moncloa escenifica el seu trencament amb El Mundo

Fent servir una frase del cap de l'oposició, Rajoy va qüestionar ahir les filtracions a El Mundo . Era l'escenificació d'un altre trencament, en aquest cas amb el diari de més influència entre el públic conservador, sobretot a Madrid. Això, sumat al no de l'aguirrista Ignacio González a l'objectiu de dèficit asimètric, fa preveure que la temperatura entre les dues famílies del partit tornarà a pujar. Per si de cas, Rosa Díez no va estar-se de collar una mica més els seus adversaris polítics.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT