L’altra llacuna dels alumnes: suspens en habilitats pràctiques

Barcelona/palma“L’alumne mitjà de 15 anys seria incapaç d’interpretar en un mapa de carreteres la ruta més curta quan el temps de cada itinerari li ve donat o de comprar el bitllet més barat combinant metro, autobús i tren en una ciutat que no coneix”. Aquesta dura conclusió és el que es desprèn del nou informe PISA que l’OCDE va fer públic ahir a Madrid, i que forma part del seu estudi 2012.

El resum el feia el ministeri d’Educació per a “l’alumne mitjà espanyol”, però és aplicable a Catalunya, mentre que Balears no apareix en aquest segment de l’informe.

Tot i que els resultats catalans (483 punts) són superiors als estatals (475), encara estan per sota de la mitjana de l’OCDE (500) i l’informe destaca que la diferència entre Catalunya i Espanya no és significativa. Sí que ho és, en canvi, la de Madrid (490) i el País Basc (493), que tenen uns resultats més pròxims a la mitjana dels 44 països que van participar en l’estudi. Els resultats en aquestes proves PISA són encara pitjors que els de matemàtiques, llengua i ciències, publicats el desembre passat.

“Els nois de 15 anys que avui no tenen competències en resolució de problemes seran els adults als quals demà els costarà més trobar i conservar un lloc de treball”, alertava el director d’Educació i Habilitats de l’OCDE, Andreas Schleicher. Mal presagi per als joves catalans.

Un de cada quatre suspèn

Un 23% dels catalans de 15 anys no se’n surten en els temes pràctics

Gairebé un de cada quatre estudiants catalans de 15 anys no sap resoldre problemes de la vida real. En concret, el 23% dels alumnes que acaben l’educació secundària a Catalunya no són capaços de sortir-se’n quan se’ls posa davant de situacions que s’escapen del seu context més familiar.

A la prova havien de fer servir eines interactives, com una pantalla de compra de bitllets de metro d’un país estranger o una altra que simulava els controls d’un aparell d’aire condicionat. En el conjunt de l’OCDE un 21% dels alumnes de 15 anys suspenen, mentre que en el conjunt d’Espanya ho fan un 28%.

Pocs alumnes excel·lents

Un 9% dels alumnes poden resoldre situacions complexes

Més enllà dels que suspenen, però, hi ha un altre 24% d’alumnes catalans que “amb prou feines comencen a demostrar competència en la resolució de problemes”. És a dir, que “necessiten orientació per trobar la solució” i no saben elaborar hipòtesis per si mateixos.

En l’altre extrem, el de l’excel·lència, també ens quedem curts. Només el 9% dels catalans de 15 anys destaquen per la seva capacitat de resoldre problemes complexos, per darrere del 13% de Madrid, l’11% de tot l’OCDE i el 10% en el cas del País Basc. A tot l’estat espanyol és un 8%.

A la cua

A Corea del Sud suspèn el 7%

Tot i la semblança amb la mitjana de l’OCDE, la falta d’excel·lència queda patent quan es compara amb els resultats dels països que encapçalen la llista. A Corea del Sud i al Japó, per exemple, fins al 28% i el 22% dels estudiants de 15 anys -respectivament- són capaços de resoldre les situacions més complexes. En canvi, només un 7% dels seus alumnes va suspendre la prova. Finlàndia i el Canadà també són al capdavant.

La immigració, pitjor

L’alumnat estranger a Catalunya obté un dels resultats més baixos

La resolució de problemes és un altre àmbit en què es constata la distància entre la població escolar immigrant i la nadiua en tots els països (amb excepcions particulars, com Turquia, Hongria, Eslovàquia i Israel, on la diferència és a favor dels immigrants).

En aquest cas, la diferència de puntuació entre els escolars immigrants i els nadius és més alta al País Basc (69 punts de diferència a favor dels nadius), Madrid (65) i Catalunya (61) que en el global de l’Estat (39) i de l’OCDE (43), amb l’agreujant que els resultats dels immigrants a Catalunya són dels més baixos, només millors que els de Dinamarca, País Basc i Eslovènia.

És curiós, però, que el país on hi ha més disparitat entre uns i altres és Finlàndia, amb 85 punts de diferència, però té només un 3% d’immigració.

El factor socioeconòmic

És especialment important el nivell dels repetidors

L’estatus socioeconòmic de les famílies també genera importants diferències, tot i que són menors a Catalunya (uns 60 punts entre un extrem i altre d’aquest estatus) que a la resta de l’Estat (79) i l’OCDE (78). A Catalunya és especialment important el resultat dels repetidors. N’hi ha menys (un 20%) que al conjunt estatal (33%), però tenen puntuacions molt més baixes que els que repeteixen a l’Estat, a l’OCDE, a Madrid i al País Basc.

L’escut Wert

El ministeri ho fia tot a la Lomce

La secretària d’estat d’Educació, Montserrat Gomendio, no va amagar la duresa dels resultats, però tal com va fer el desembre passat amb els resultats PISA 2012 en matemàtiques, llengua i ciència, es va encomanar a la llei Wert com a solució a tots els mals.

En contra del que defensen els seus detractors, Gomendio va assegurar que la llei suposarà “un canvi radical” a favor dels ensenyaments competencials per substituir els memorístics.

La falta d’autonomia dels centres i, fins i tot, la “poca familiaritat dels alumnes espanyols” amb els ordinadors, en comparació amb altres països, són algunes de les causes que van apuntar els experts de l’OCDE.