Tema del dia 19/08/2017

Jean-Pierre Filiu: “La solució a l’EI és que els pobles de la regió puguin decidir el seu futur”

Entrevista al professor de la Universitat Sciences Po de París

Cristina Mas
3 min
Jean-Pierre Filiu: “La solució a l’EI és que els pobles  de la regió puguin decidir el seu futur”

BarcelonaJean-Pierre Filiu, arabista de Sciences Po, és un dels principals experts en el Daeix. Respon a les preguntes de l’ARA per telèfon des de París, l’endemà de l’atemptat a Barcelona.

L’atac a Barcelona no el deu haver sorprès.

La propagada jihadista justifica els atemptats pels bombardejos de la coalició internacional, però Espanya no és el primer país que ha rebut un atac sense estar-hi implicat. La pregunta és si aquests bombardejos ens acosten a la fi de l’amenaça del Daeix o si alimenten més atemptats.

Quin balanç fa dels atacs de la coalició tres anys després?

L’estratègia i la tàctica es defineixen a Washington i no tenen en compte la urgència de l’amenaça terrorista a Europa. La planificació militar dels EUA al Pròxim Orient (que no ha canviat d’Obama a Trump) es declina en anys: el tempo nord-americà no és l’europeu, perquè nosaltres ens enfrontem amb una amenaça immediata. A més, consideren el Daeix un enemic clàssic. Però el Daeix desapareix d’un lloc i reapareix en un altre i actua sense fronts. La seva guerra és política. L’estratègia militar americana és molt lenta: tres anys per recuperar Mossul, que el Daeix va ocupar en cinc dies. Però a Europa hi ha cèl·lules dorments i poden continuar reclutant perquè demostren que poden resistir davant d’una gran coalició d’exèrcits.

Per què han atacat aquí?

Per a ells Europa és un teatre d’operacions únic, sense fronteres. També per oportunisme: actuen allà on poden. En tercer lloc, pretenen provocar el rebuig d’una part de la població local contra els musulmans: la Rambla és un centre turístic emblemàtic però també és al costat del Raval.

Trencar la convivència.

Sí, fer que els musulmans que viuen a Barcelona se sentin rebutjats. I trencar el missatge d’una ciutat acollidora amb els refugiats. L’acollida i la imatge d’un Occident obert i solidari amb els refugiats és una amenaça per al Daeix: contradiu el seu discurs d’odi.

El fet que el Daeix perdi terreny pot accelerar els atemptats a Europa?

El calendari terrorista a Europa és independent del que passa al Pròxim Orient: és un altre fracàs de l’estratègia de la coalició. Més bombardejos a Síria i l’Iraq no vol dir menys atemptats al continent europeu.

Com caldria reaccionar ara?

La reacció als atemptats d’Atocha el 2004 va ser exemplar i confio que ara la resposta serà igualment sòlida i que la societat no caurà en la trampa terrorista. Ara el que cal és solidaritat i abordar-ne les causes.

Com?

A Síria i l’Iraq, mentre les poblacions locals (sunnites) no siguin amos del seu destí, el Daeix seguirà avançant. Les apostes americanes (xiïtes i kurdes) no ajuden. Ara es planteja lliurar Raqqa a Al-Assad, després d’expulsar-ne els jihadistes. Les màquines de fabricar terroristes que són els règims sirià i iraquià seguiran funcionant. Fa tres anys que porten a terme aquesta política i el resultat és molt pobre. La solució és que els pobles de la regió puguin decidir el seu futur.

Com es finança el Daeix?

Ara ja és una organització autofinançada que obté els recursos extorsionant les poblacions dels territoris que controla. Amb el temps ha acumulat un gran botí: centenars de milions de dòlars saquejats a la banca iraquiana, tràfic de petroli i el contraban d’antiguitats.

Els atacs del Daeix a Europa provoquen una gran reacció, però no passa el mateix quan els morts són sirians o iraquians.

La campanya europea del Daeix va començar el 2014 amb l’atac al museu jueu de Brussel·les, i des d’aleshores han deixat centenars de morts al continent. Però sigui quin sigui el balanç, és incomparable amb el mal que han causat a les poblacions sota el seu domini a Síria i l’Iraq: desenes de milers de morts, sense comptar la destrucció del patrimoni, les violacions, l’extorsió...

stats