Publicitat
Publicitat

Economia civil: una tercera via realista?

Un sistema en què prevalgui l’interès de la comunitat pot ser una alternativa

L’economia civil té en comú amb altres terceres vies el fet de combinar una aparença utòpica amb una sensibilitat certa pels trets més profunds d’una societat. Els seus principis van ser enunciats entre els segles XIII i XV i fins avui han tingut una difusió limitada gairebé del tot al seu país d’origen, Itàlia. (Una referència moderna accessible és l’obra de Bruni i Zamagni Economia Civile, de la qual hi ha una traducció al castellà.) Nascuda abans de la Revolució Industrial, fruit directe de la teologia cristiana, l’economia civil està lliure de les patologies del capitalisme actual, i ens pot servir de guia per rescatar l’economia de mercat d’aquell capitalisme que no és res més que una de les seves variants.

A primera vista, l’economia civil mostra una similitud sorprenent amb l’economia de mercat dels manuals moderns: reconeix que el benefici és legítim i que és un mòbil lícit de l’interès propi, “un dels principals instints de la naturalesa humana”, segons explica un dels seus cultivadors. Els seus principis bàsics són la divisió del treball, basada en el reconeixement del treball com a necessitat (i no només com a peatge a pagar per aconseguir un sou), i l’acumulació, que inclou naturalment el dret a la propietat privada i que es legitima perquè és un mitjà per desenvolupar tant la prudència com la responsabilitat i la llibertat d’empresa. Aquesta ha de donar lloc a l’aparició de competència, que ha de complir certes normes per ser acceptable: en primer lloc, la interacció entre subjectes ha de ser lliure (s’exclou així tant la coacció com la servitud) i aquesta llibertat inclou també l’accés a la informació. En segon lloc, els agents han de ser racionals, cosa que no vol dir que persegueixin el màxim benefici, sinó tan sols que saben el que fan i poden donar compte dels seus actes. Finalment, les transaccions de mercat s’han de donar en un marc legal ben definit, vigilat per una autoritat independent amb capacitat sancionadora. Fins aquí, res que ens hagi de sorprendre.

Distàncies

La diferència irreconciliable entre l’economia civil i el capitalisme actual apareix quan ens preguntem quines finalitats persegueix cada sistema, perquè tota organització social té un propòsit. El propòsit del sistema capitalista s’inspira vagament en una moral utilitarista: maximitzar el benestar general, que es concep com una agregació del benestar de cada individu, que cadascú concep a la seva manera. A la pràctica, la magnitud per la qual es mesura el benestar individual sol ser el benefici de cadascú, i l’èxit del sistema és la mida o el creixement del PIB; com que ja se sap que no hi ha manera de combinar els benestars individuals en alguna cosa que es pugui anomenar l’interès general, aquest acaba sent el dels que tenen més força, o més influència, per imposar els seus criteris a la resta.

L’objectiu de l’economia civil com a organització econòmica és molt diferent. Aquesta organització és només una part de l’objectiu d’una bona societat: permetre el màxim desenvolupament possible de cadascuna de les persones que la componen. Els individus aïllats del manual d’economia no existeixen: com que una persona es desenvolupa necessàriament en el contacte amb d’altres, l’objectiu de la societat ha de tenir en compte el benestar de la comunitat, l’anomenat bé comú. Per ser persones necessitem viure amb d’altres, i el bé comú és justament el bé de viure junts, el que un fa per mantenir aquesta convivència (el que es fa “pel bé de tots” en comunitats petites com la família). No és que la comunitat sigui superior a la persona, com l’estat és superior a l’individu en els règims totalitaris, sinó que cada persona ha de contribuir a mantenir les comunitats que necessita per al seu desenvolupament.

Aquesta diferència fa aparèixer sota una nova llum, per exemple, el principi de la divisió del treball: per Adam Smith, la divisió del treball té la productivitat com la seva raó de ser; per l’economia civil, en canvi, neix de la necessitat que tota persona té de treballar; com que cada persona és diferent, la divisió del treball té com a raó de ser la recerca d’una tasca que s’adeqüi a les capacitats de cadascú. I així l’economia civil insufla un nou esperit a aquesta construcció tan beneficiosa que és l’economia de mercat. Una tercera via que sembla utòpica, però que es basa en realitats profundes de l’home i que, sense destruir el que té de bo l’economia de mercat, promet un món millor que el que avui tenim.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF