Segons les xifres oficials del Bisbat de Mallorca a data 31 de desembre de 2014, la Diòcesi té 201 capellans incardinats. Això suposa una disminució respecte de 2013, quan n’hi havia 207. Les baixes no són substituïdes totalment. Per una banda, l’any passat varen morir set capellans i un va renunciar. Per l’altra, tan sols hi va haver dues noves ‘altes’: un capellà ordenat i un altre d’incardinat l’any 2014. Així mateix, cal tenir en compte que no tots els capellans que figuren en el cens estan actius, ja que molts d’ells superen amb escreix l’edat de jubilació. Pel que fa a les noves vocacions, el seminari compta amb 9 alumnes, una xifra que no es considera especialment baixa. L’Església mallorquina també té 636 monges de vida activa, 109 frares capellans i 11 diaques permanents. Aquesta és una figura recuperada pel Concili Vaticà II. Els homes casats es poden ordenar diaques. Han de ser majors de 35 anys i complir algunes condicions que demostrin que es podran dedicar als feligresos, com per exemple no tenir fills gaire petits. Poden casar, batejar, encarregar-se de la litúrgia i predicar, però no consagrar una missa o confessar. D’ermitans, tan sols resten els que varen deixar l’ermita de Betlem i ara viuen a Valldemossa. Pel que fa als actes litúrgics, l’any 2014 hi va haver 3.306 batejos, 3.204 primeres comunions, 426 confirmacions i 734 casaments. En 675 d’aquests matrimonis, els dos cònjugues eren catòlics i en 59 un membre de la parella era catòlic i l’altre no.
Pel que fa a la divisió administrativa, a Mallorca hi ha 154 parròquies, 56 de les quals estan a Palma. D’aquestes, 131 estan regides pel clero diocesà i la resta per sacerdots religiosos, és a dir, estan encomanades a ordes religiosos, com és el cas de Lluc i els Missioners del Sagrat Cor. La mancomunació d’algunes parròquies o la gestió a través d’unitats pastorals: en lloc d’haver-hi un rector encarregat d’una sèrie de parròquies, fomentar la feina conjunta dels sacerdots perquè s’organitzin millor és una de les opcions que es consideren. “De totes maneres, això no basta”, diu fra Pere Ribot: “L’Església s’ha d’obrir a les persones que no són sacerdots”. En aquest grup hi hauria tant laics com altres figures religioses, com les monges, que actualment tenen un paper poc protagonista dins l’Església.
