Publicitat
Publicitat

2013EL REPÀS DE L'ANY

Diccionari del 2013: De la 'a' a la 'z'

El 2013 és l'any en què Catalunya ha deixat clara la seva voluntat de votar. I a Balears els polítics corruptes comencen a entrar a la presó i més de cent mil veus han "cridat" contra el TIL i la política de Bauzá. Hem descobert que ens espiaven gràcies a la denúncia de l'exanalista de la CIA Snowden, ens ha deixat el mite de Mandela i tenim un papa diferent.

abc

Adelson, Sheldon

El magnat dels casinos Sheldon Adelson va anunciar el 13 de desembre que finalment no construirà Eurovegas, ni a Madrid ni enlloc. El motiu van ser, segons la Moncloa, les "inassumibles" condicions que l'empresa demanava. Las Vegas Sands demanava que el govern espanyol li tornés la inversió i una indemnització si futures reformes legals perjudicaven el projecte. Abans, ja havien posat sobre la taula exigències com la possibilitat de fumar als casinos, exempcions fiscals i permís per construir gratacels sense límit d'altura.

Alep

La ciutat d'Alep és el símbol del mal que viu Síria. Una ciutat històrica destruïda sota les bombes, on la vida ha deixat pas als combats i a la mort. En aquest tercer any d'aixecament contra el president sirià, Baixar al-Assad, la tensió es va disparar després de l'atac químic que el règim va executar el 21 d'agost als afores de Damasc. L'ús d'armament no convencional era la "línia vermella" que el president nord-americà, Barack Obama, havia fixat. I s'inicià una escalada bèl·lica que gairebé culmina amb una intervenció estrangera a Síria. Rússia hi intercedí i el 14 de setembre va aconseguir que Al-Assad acceptés desmantellar el seu arsenal químic sota tutela internacional.

Alpha Pam

El jove senegalès que va morir d'una tuberculosi que no li fou diagnosticada s'ha convertit en el símbol de les fatals conseqüències de les retallades a la sanitat pública. No tenia targeta sanitària i... no existia. La seva mort fou un terratrèmol que evidencià pràctiques irregulars a la sanitat pública balear, com per exemple obligar a pagar per l'assistència a urgències. Unes 20.000 persones de Balears no tenen targeta sanitària, com no en tenia Alpha Pam.

Avortament

La dona ja no podrà decidir. L'avantprojecte de la llei de l'avortament estableix que només es podrà avortar quan hi hagi risc per a la mare i en cas de violació. I s'elimina el supòsit de la malformació. El perill greu per a la salut física o psíquica de la mare haurà de ser avalat per dos informes de metges diferents. El govern del PP es carrega així l'avortament lliure -per decisió pròpia de la dona- que l'actual llei, vigent des del 2010, permet fins a la setmana 14 de gestació. Professionals mèdics i col·lectius feministes han carregat contra la llei. El Govern també hi està en contra.

Bayern

El club bavarès s'ha erigit en el gran protagonista futbolístic de l'any després de guanyar la Lliga de Campions a Wembley, la lliga i la copa alemanya amb Jupp Heynckes de tècnic. Pep Guardiola ha agafat el seu relleu a la banqueta i de moment ja ha guanyat la Supercopa d'Europa i el Mundial de Clubs. El tècnic català ja porta tres Mundials de club en els últims sis anys.

Belmonte, Mireia

Després de les dues medalles de plata als Jocs Olímpics de l'any 2012, la badalonina no ha deixat de créixer i ha guanyat dues medalles de plata i un bronze als Mundials de natació de Barcelona. L'agost va batre el rècord del món dels 800 i els 400 lliures en piscina curta, i posteriorment va guanyar 4 medalles d'or als campionats europeus.

Berlusconisme

El berlusconisme ha arribat a la seva fi el 2013. El magnat, dues vegades primer ministre i figura clau de la política italiana els últims anys, va aconseguir un bon resultat a les eleccions legislatives del mes de febrer i va facilitar la investidura del nou primer ministre, Enrico Letta, del centreesquerra. Però pocs mesos després va partir peres amb el seu delfí polític, Angelino Alfano, i els seus camins, convergents fins aleshores, es van dividir. Berlusconi va refundar el seu partit, Força Itàlia, i va retirar el suport al govern Letta, que es va mantenir al poder amb els vots dels fidels a Alfano.

Broggi, Moisès

El cirurgià i humanista català va protagonitzar la primera portada de l'any -la del 2 de gener- en morir l'últim dia de l'any 2012 a l'edat de 104 anys. El seu llegat i la seva influència i projecció sobrepassaven l'àmbit mèdic. Compromès amb la justícia i amb la llibertat de Catalunya, Broggi -que va ajudar a néixer l'ARA, ja que ell va ser la imatge de la primera portada- va tenir una llarga vida de dies plens.

Cacic (Fabra)

La secció primera de l'Audiència de Castelló condemnava el novembre l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, a quatre anys de presó per la comissió de quatre delictes contra la hisenda pública. Els magistrats encarregats de jutjar l'anomenat cas Naranjax han considerat provat que Fabra va cometre quatre delictes fiscals i l'han condemnat a pagar una multa de 693.000 euros i a indemnitzar Hisenda amb la mateixa quantitat. Amb la condemna a Fabra, s'acabava una coneguda nissaga de cacics que van deixar la seva empremta a la Plana durant els segles XIX i XX.

Canal 9

A les 12.19 h del matí del 29 de novembre, un policia tallava el cable que permetia a Canal 9 seguir emetent. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, n'havia decretat el tancament setmanes abans com a resposta a la decisió del Suprem de no acceptar l'ERO que eliminava la major part de llocs de treball. Els treballadors van seguir emetent, dient tot el que se'ls havia censurat abans.

Castor

El castor és l'animal nacional del Canadà que dóna nom al magatzem de gas submarí davant la costa d'Alcanar i Vinaròs perquè un dels socis de l'empresa responsable, Escal UGS, és canadenc: Dundee Energy. (33%). El Castor va provocar el pànic a les Terres de l'Ebre i al Baix Maestrat entre el setembre i l'octubre, quan es van produir quasi 600 terratrèmols per culpa de la injecció de gas, i alguns van arribar a ser perceptibles per la població. El magatzem està aturat des del 26 de setembre pendent de l'informe de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya.

Corrupció a la balear

Han començat a caure les condemnes que han obligat a entrar a la presó els primers polítics balears implicats en casos de corrupció. Al capdavant, l'expresidenta del Parlament i del Consell, Maria Antònia Munar, que és una interna més des de juliol. Amb ella, els seus vicepresident i conseller, Miquel Nadal i Francesc Buils. Josep Juan Cardona, exconseller del PP, és també a la presó (d'Eivissa) amb la pena més alta imposada mai per corrupció: 17 anys. L'expresident Jaume Matas sabrà ben aviat si hi ha d'ingressar per complir la primera condemna ferma: 9 mesos per tràfic d'influències.

Chavisme

El 5 de març del 2013 el chavisme quedava orfe del seu líder. El risc d'una fractura social conflictiva estava a flor de pell, però l'executiu del president Nicolás Maduro, l'ungit per Hugo Chávez, ha sabut obrir-se camí a cop de mesures populistes. Si bé a l'abril va guanyar per un estret marge en unes presidencials que l'oposició encara no ha reconegut, les últimes municipals del desembre han posat de manifest que el chavisme encara té un llarg recorregut per davant.

Compostel·la

El 24 de juliol va ser un dia negre al sistema ferroviari espanyol. Fins a 78 persones van morir i més de 150 van resultar ferides en l'accident d'un tren Alvia a Santiago de Compostel·la. El maquinista es va situar des del primer moment al centre de totes les mirades per l'excés de velocitat en què circulava el tren -a 192 quilòmetres per hora i no a 80 poc abans d'agafar el revolt d'Angrois, on va descarrilar-, però també es va qüestionar l'estat de les infraestructures ferroviàries i els mecanismes de seguretat disponibles.

Dacca

El 24 d'abril l'esfondrament d'un taller tèxtil a Dacca, la capital de Bangla Desh, en què van morir més de 1.000 persones i 2.500 més van quedar ferides, va posar al descobert la precarietat del sector econòmic que fa bategar aquest país. Sous de misèria, jornades inacabables i edificis insegurs són el centre del cercle viciós sobre el qual aixequen el seu imperi grans marques de moda que, obligades per les circumstàncies, malden per controlar -amb més o menys èxit- les condicions dels tallers on es cus la seva roba.

Deflació

Catalunya i Espanya tenen una economia tradicionalment inflacionista, cosa que sempre ha suposat un problema competitiu respecte a la resta de països europeus. Però els preus han baixat en picat en el segon semestre d'aquest any, fins al punt de flirtejar amb el risc de caure en deflació. La deflació, aparentment atractiva perquè implica un descens dels preus, és molt perillosa: els ciutadans deixen de consumir a l'espera que els preus segueixin baixant.

Desimputar (infanta)

Filigrana jurídica que va permetre a la infanta Cristina deixar d'estar imputada pel cas Nóos i que ha posat en escac la monarquia. Després que el jutge la imputàs a l'abril per la suposada participació en la trama de desviament de fons públics organitzada pel seu marit, Iñaki Urdangarin, i el soci d'aquest, Diego Torres, l'Audiència de Palma va suspendre'n la imputació un mes després fent cas de la Fiscalia, malgrat que Cristina formava part de la junta directiva de Nóos. Castro, després de Reis, dirà si la torna a imputar.

'Escrache'

Concepte heretat de la lluita argentina dels anys 90 i que a casa nostra ha popularitzat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), inicialment per pressionar els polítics del PP que no estaven disposats a permetre la ILP sobre la dació en pagament. Aquest tipus de mobilització consisteix a perseguir la persona que es vol escarnir. I la PAH l'ha practicat, per exemple, amb Mariano Rajoy i la secretària general del PP, M. Dolores de Cospedal.

Espriu (Salvador)

La celebració del centenari del naixement de Salvador Espriu va constatar que el seu discurs complex i inimitable encara estimula noves lectures. L'Any Espriu es va proposar retornar la popularitat a l'escriptor, que als anys 60 del segle passat es va convertir en un dels símbols de la literatura catalana.

Expapa

El papa Benet XVI renunciava al papat el 28 de febrer (no passava des de feia 500 anys) i, poc després, l'argentí Jorge Mario Bergoglio es convertia en el nou papa de l'Església catòlica, amb el nom de Francesc. Per primera vegada a la història el papa no és europeu, per primera vegada és llatinoamericà i per primera vegada és un jesuïta. El pontificat de Francesc ha estat marcat, fins ara, pel canvi de rumb en el discurs del Vaticà, tant pel que fa al paper de la dona, l'actitud davant gais i lesbianes o la crida a tornar a l'essència de l'Església, amb un discurs més social, a favor dels pobres i crític amb el capitalisme.

Femen

Femen és una organització feminista internacional que ha esclatat aquest any amb accions provocatives arreu del món. Enmig d'esdeveniments rellevants o davant de grans figures polítiques, com Vladímir Putin, apareixen ensenyant els pits amb missatges pintats al tors nu defensant que el cos de la dona és només seu i és la seva força. A Espanya es van fer visibles a l'octubre dins el Congrés de Diputats amb el lema "L'avortament és sagrat" escrit al pit. Van ser detingudes per haver interromput una sessió parlamentària i van ser posades en llibertat 12 hores després.

'Haiyan'

El tifó més potent que s'ha registrat mai a les Filipines es va emportar ciutats senceres al seu pas per les illes del sud-est del país, sobretot a les de Samar i Leyte. Es calcula que més de 6.000 persones van morir, 1.700 continuen desaparegudes i milions de ciutadans es van quedar sense casa, només a les Filipines, per les riuades, inundacions i vents de més de 200 km/h que van acompanyar el pas del tifó. Vistes les dimensions de la catàstrofe, les ONG -i alguns governs- van activar les alarmes i es van abocar a pal·liar els danys provocats per aquest fenomen que va batre rècords.

Incendi (a la Serra)

Devastador fou l'incendi que el mes de juliol arrasà més de 2.347 hectàrees de la serra de Tramuntana de Mallorca, declarada Patrimoni de la Humanitat. Fou l'incendi més greu dels darrers 30 anys a l'illa, una tragèdia mediambiental que tingué en alerta Mallorca durant dues setmanes. El foc afectà els municipis d'Andratx, Estellencs i Calvià, el segons dels quals fou desallotjat per la proximitat del foc al nucli urbà. Un dels paistages més bells va quedar ennegrit.

Kennedy

Els nord-americans han pogut sentir a flor de pell aquest 2013 com el llegat de John F. Kennedy, cinquanta anys després del seu assassinat, continua viu. Amb el seu record, els EUA han redescobert un home que va trencar motlles i va revolucionar l'estil presidencial per fer-lo més humà i directe. La comparativa amb Obama s'ha fet inevitable en les commemoracions d'aquest 2013, com també ho ha estat el retorn de l'ombra conspirativa que, encara avui, envolta el seu assassinat a Dallas.

Khodorkovski

L'alliberament de l'exmagnat rus Mikhaïl Khodorkovski va agafar tothom per sorpresa. Després de passar una dècada empresonat per frau fiscal, el president rus, Vladímir Putin, va anunciar l'inesperable: concedia l'amnistia al seu principal enemic polític. Khodorkovski va arribar a ser l'home més ric de Rússia gràcies a les privatitzacions salvatges durant els caòtics anys noranta. Khodorkovski va finançar l'oposició i va acabar tancat a Sibèria. Ara l'exmagnat rebutja entrar en política, tot i l'esperança que el seu alliberament ha despertat en una oposició debilitada. Poc després de Khodorkovski van ser alliberades també les dues membres del grup Pussy Riot, que van denunciar que tot plegat era un rentat d'imatge de Putin de cara als Jocs Olímpics de Sotxi.

Lampedusa

Una nova tragèdia, una més, va impactar en les consciències mundials el 3 d'octubre quan es va saber que havia naufragat una barcassa amb 500 persones a bord que es dirigia des del nord d'Àfrica cap a l'illa italiana de Lampedusa. El somni europeu es va truncar fatalment per a aquestes persones que fugien de la desesperació provocada per la violència i la misèria als seus països africans. La gran majoria van morir i el clam i la indignació per evitar noves tragèdies com aquelles es va fer gran. Però l'Europa fortalesa -la que posa traves a l'arribada de refugiats- no afluixa i la resposta no va anar més enllà de reforçar el patrullatge pel Mediterrani.

Lou Reed

Semblava impossible. Potser per això el diumenge 27 d'octubre a les xarxes socials s'especulava que Lou Reed no havia mort, que tot plegat era una broma de molt mal gust. Però la notícia avançada per la web de la revista Rolling Stone era certa: havia mort Lou Reed, poeta d'aquell rock amarat per la humitat, la carn i la sang dels carrers de Nova York, un dels músics que van capgirar la història de la música popular amb el grup The Velvet Underground i després amb discos com Transformer.

'Lo imposible'

El 2013 no va ser l'any de l'estrena de Lo imposible, però sí el de la consagració de la cinta com a fenomen comercial -és el segon film més taquiller de la història a l'Estat- i del seu director, J. A. Bayona, com a referent d'una generació de cineastes forjada a l'Escac. La pluja de premis Gaudí (6) i Goya (5) i la nominació a l'Oscar de Naomi Watts tancaven el cicle triomfal de la pel·lícula.

Madiba (Mandela)

Amb la mort de Nelson Mandela el 5 de desembre Sud-àfrica es va bolcar a retre homenatge a un dels últims grans líders del segle XX, símbol de la lluita contra l'apartheid. Mandela, que va passar gairebé 30 anys empresonat, va ser homenatjat en un multitudinari funeral que va deixar imatges com la històrica encaixada de mans entre Barack Obama i Raúl Castro. L'actual president sud-africà es va endur una bona xiulada del públic, reflex de la impopularitat que travessa el partit de Mandela, el Congrés Nacional Africà, esquitxat per la corrupció.

Malala

L'adolescent pakistanesa Malala Yousafzai va ser tirotejada per un grup talibà el 2012 per haver reivindicat el dret a l'escolarització dels nens. Un any després, aquesta jove de 16 anys s'ha recuperat de la bala que li va travessar el crani i ha rebut premis de prestigi internacional. Tot i no rebre el Nobel, el Parlament Europeu li va concedir el premi Sakhàrov a la llibertat de consciència.

Mallorca, Reial

El Mallorca va patir el descens a Segona Divisió després de les setze temporades més glorioses de l'entitat a la màxima categoria. El club, immers en una convulsió constant, i l'equip no foren capaços de mantenir-se entre l'elit del futbol de l'Estat tot i tenir-hi opcions fins a la darrera jornada.

Martí de Riquer

La filologia romànica va perdre un dels grans referents: Martí de Riquer va morir el 18 de setembre als 99 anys. L'autor de Los trovadores i Aproximació al Tirant va deixar una obra de gran abast. Va publicar el primer llibre amb 20 anys i va ser professor des dels 27. Va dedicar la seva vida al comentari magistral i renovador del bo i millor de la literatura medieval.

Merkel

Angela Merkel va encetar el 17 de desembre el seu tercer mandat després d'imposar-se, contundentment, a les urnes i pactar amb els socialdemòcrates una Gran Coalició que li assegura un suport parlamentari -505 de 631 escons- difícil de repetir. Enfortida, amb més autoritat que mai dins i fora del seu país, tothom coincideix que no hi haurà canvis en la política europea que ha executat els últims anys per front a la crisi de l'euro basada en l'austeritat i la retallada als comptes públics.

Método 3

Aquesta agència de detectius, ara ja liquidada, ha donat nom a l'escàndol d'espionatge polític protagonitzat per Alícia Sánchez-Camacho i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola al restaurant La Camarga. Malgrat l'acord entre Sánchez-Camacho i Método 3 per tancar el cas sense que es conegui l'entrellat de la conversa enregistrada, fonts policials l'han considerat l'embrió del fals informe contra Artur Mas i Jordi Pujol utilitzat durant la campanya del 25-N del 2012. El cas també ha esquitxat el diputat del PSC a Madrid José Zaragoza, que va haver de deixar els càrrecs al grup del PSOE. També va provocar la dimissió del llavors director general de Serveis Penitenciaris, Xavier Martorell (CDC), per la seva relació amb l'agència.

Motociclisme

Els dos mallorquins participants en el Mundial, Jorge Lorenzo i Lluís Salom, no pogueren alçar el títol, però mantingueren les opcions fins a la darrera cursa a València. Els dos oblidaren els problemes físics que els obligaren a disputar algunes curses amb molèsties per demostrar la seva vàlua. D'altra banda, Marc Márquez va fer història després de convertir-se en el campió del món més jove de la categoria reina del Mundial de motociclisme, i ha va fer en el seu primer any a MotoGP.

Mursi (Egipte)

El govern islamista a Egipte va durar només un any i tres dies. Al juliol, l'exèrcit complia la seva promesa: forçar la dimissió del president Mohammed Mursi si no feia front a les manifestacions massives contra el govern. Mursi està empresonat i s'enfronta a cadena perpètua o pena de mort per la suposada implicació en la mort d'una dotzena de manifestants el desembre del 2012. S'enfronta també a un altre procés per haver fugit de la presó durant la revolució contra Mubàrak.

Nadal

Rafel Nadal ha protagonitzat un 2013 de somni, en el qual ha recuperat el número 1 del tennis mundial després de superar una lesió que el va mantenir apartat de les pistes durant set mesos. El manacorí va sumar 10 títols, entre els quals han destacat el vuitè Roland Garros i el seu segon Obert dels EUA.

Neymar

El futbolista internacional brasiler s'ha convertit en el gran fitxatge mediàtic del Barça de Sandro Rosell. Oficialment ha costat 57 milions d'euros, però un soci del club ha denunciat l'operació, que ha acabat amb una investigació de l'Audiència Nacional sobre el preu real de Neymar. El jugador, provinent del Santos, s'ha fet un lloc ràpidament amb el seu joc imaginatiu, marcant 14 gols i donant 16 assistències.

Palau (cas)

El jutge del cas del Palau de la Música, Josep Maria Pijuan, elevava a 6,6 milions la quantitat que suposadament va percebre CDC de Ferrovial per via del Palau a canvi d'obra pública. En una compareixença al Parlament al juliol, Artur Mas va negar que ell tingués control sobre la tresoreria del partit i es va comprometre a retornar fins a l'últim cèntim si es demostrés l'acusació.

Parot

L'etarra Henri Parot va acabar donant nom a la doctrina creada el 2006 pel Tribunal Suprem perquè els condemnats a 30 anys o més, com Parot, no poguessin accedir a beneficis penitenciaris. Que la doctrina s'apliqués amb caràcter retroactiu va portar el Tribunal Europeu de Drets Humans a anul·lar-la perquè violava la Convenció Europea de Drets Humans. En aplicació de la sentència, han sortit de la presó desenes de presos d'ETA i delinqüents comuns que seguien tancats en aplicació de la doctrina Parot.

Pregunta

L'11 de desembre compareixien el president de la Generalitat, Artur Mas, amb els líders dels grups de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP per anunciar un acord per la pregunta i la data de la consulta. El 9 de novembre del 2014 és la data triada pel catalanisme sobiranista per resoldre el contenciós Catalunya-Espanya a les urnes. Mas optava per una pregunta encadenada, amb dues parts: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat?", i "en cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?". Rajoy no la pensa permetre.

Prestige

Onze anys després de la pitjor catàstrofe ecològica d'Europa, l'Audiència Provincial de la Corunya va absoldre els tres acusats -el capità, el cap de màquines i l'exdirector general de la Marina Mercant- dels delictes contra el medi ambient, danys en espais naturals protegits i provocats per l'enfonsament del Prestige

el 2002. Segons la sentència del 5 de desembre, després de deu anys d'instrucció i nou mesos de judici "ningú sap amb exactitud quina va poder ser la causa del que va passar ni quina hauria d'haver estat la resposta apropiada a la situació d'emergència".

Puig Antich

Per primer cop des que Puig Antich va ser executat al garrot vil, el 1974, un jutjat investiga el cas, dins la causa pels crims i desaparicions del franquisme. Ha hagut de ser una jutge argentina, Maria Servini, qui ha obert la causa, perquè la llei d'amnistia del 1977, criticada per l'ONU, en bloqueja cap investigació a Espanya. Servini ha admès a tràmit la querella contra l'assassinat de Lluís Companys, entre altres desenes de represaliats per Franco.

Recessió (adéu a la)

La paraula recessió és un concepte tècnic per definir una economia que acumula dos o més trimestres caient. L'economia espanyola ha estat nou trimestres en caiguda lliure (la seva recessió més llarga des de la Transició), després de créixer un minso 0,1% entre els mesos de juliol i setembre. Tot i així, si comparem aquesta dada amb el mateix període de l'any anterior, Espanya va caure un 1,2%. És a dir, que l'Estat estava pitjor que un any enrere. Amb tot, la sortida de la recessió ha disparat l'optimisme del govern, malgrat que Espanya segueix batent rècords d'atur a Europa i les perspectives són d'un creixement escàs per als pròxims anys. Rajoy ha dit que el 2014 serà "l'any de l'inici de la recuperació econòmica".

"Relaxing cup of..."

La candidatura de Madrid va ser derrotada per tercer cop consecutiu en el seu intent per ser escollida seu dels Jocs Olímpics d'estiu, en aquest cas el 2020, que va recaure en Tòquio. La presentació de la candidatura madrilenya, marcada pels diners gastats i un optimisme desfermat, serà recordada pel discurs de l'alcaldessa Ana Botella, que amb un anglès molt deficient va presumir de poder prendre una "relaxing cup of café con leche in la Plaza Mayor ".

Snowden

El juny d'aquest 2013 Edward Snowden, un consultor tecnològic que havia treballat a la CIA i a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units, filtra a la premsa documents classificats sobre programes d'espionatge nord-americans. La NSA hauria tingut accés a registres telefònics i d'internet de l'operadora de telefonia Verizon i de servidors de Microsoft, Yahoo, Google, Facebook, Skype, YouTube i Apple. Snowden es refugia a Rússia -provinent de Hong Kong- per evitar l'extradició als EUA. Es diu que de les seves filtracions, només se n'ha publicat el 5%.

Sobres (de Bárcenas)

Els sobresous en negre que segons l'extresorer del PP Luis Bárcenas -empresonat des del juny- percebien en sobres destacats dirigents del PP, entre els quals Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal, han generat un autèntic terratrèmol polític a Espanya. Bárcenas va fer pública la suposada comptabilitat en negre del PP -certificada per la Policia- al gener. El cas ha fet fer un gir radical al cas Gürtel, amb l'obertura d'una peça separada pels sobresous en negre. El jutge Pablo Ruz veu confirmat que el PP va tenir una comptabilitat en negre "continuada en el temps". Aquest desembre el jutge va ordenar l'escorcoll de la seu de Génova. Rajoy ho nega tot.

Ses Covetes

Més de 20 anys de lluita del GOB, al terreny i a totes les instàncies judicials, tingueren recompensa. El mes d'abril, les excavadores esbucaven els apartaments il·legals de ses Covetes (Campos), històric símbol de l'urbanisme il·legal a les Illes.

TIL

La imposició del Tractament Integrat de Llengües (TIL) per part del Govern de José Ramón Bauzá va provocar que els docents de les Illes Balears convocassin una vaga que es va allargar tres setmanes. El punt culminant de la protesta va ser la històrica manifestació de més de 100.000 persones el 29 de setembre a Mallorca en defensa de l'educació i contra Bauzá.

Taksim

La popular plaça Taksim d'Istanbul ha esdevingut aquest 2013 un símbol de la lluita contra els tics autoritaris del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan. Una reforma urbanística a la plaça va ser el detonant d'una espontània protesta contra el govern islamista turc. La violència policial va acabar d'encendre el foc de la contestació i una acampada es va establir durant setmanes a Taksim, fins al desallotjament per la força. La protesta turca va coincidir amb l'esclat d'una altra al Brasil contra l'estil presidencial de Dilma Roussef a només un any de la celebració dels Mundials de futbol aquest 2014.

Ucraïna

El rebuig del president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, a firmar un Acord d'Associació amb la Unió Europea ha posat l'oposició en peu de guerra. Manifestants proeuropeus ocupen la plaça de la Independència de Kíev per demanar la dimissió d'un govern i un cap d'estat que han lligat el futur del país i la seva deteriorada economia a Rússia. Davant la impotència d'una oposició desestructurada, Ianukóvitx ha obert els braços a la influència de Moscou, que ha ofert una ajuda de 15 milions d'euros i una rebaixa del preu del gas als seus veïns.

Via Catalana

L'Onze de Setembre del 2013 més d'1,6 milions de persones van unir els 400 quilòmetres de la façana litoral de Catalunya amb una cadena humana sense precedents a la UE. La Via Catalana -inspirada en la Via Bàltica que el 1989 va precedir la independència d'Estònia, Letònia i Lituània- va evidenciar la vitalitat del clam independentista un any després de la manifestació del milió i mig, i tornava a situar el procés d'autodeterminació a primera plana dels principals mitjans de comunicació internacionals.

Wert (llei)

La llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), coneguda com a llei Wert, s'ha convertit en la primera reforma educativa de la democràcia -i ja és la setena- aprovada només amb els vots a favor de l'equip de govern. El Congrés va donar-li el vistiplau el 28 de novembre. Serà difícil, però, que tingui una llarga vida perquè l'oposició ja ha deixat clar que la derogarà quan el PP perdi la majoria absoluta. Catalunya la recorrerà al Constitucional.