Després del creixement: escenaris i alternatives

BarcelonaEl vell debat torna. És cert que sempre hi ha hagut veus que reclamen canvis, però el consens sobre l’estancament de l’economia posa sobre la taula la necessitat de determinar quins han de ser els fonaments sobre els quals construir el sistema productiu d’ara endavant.

N’hi ha que prenen l’estancament secular com la constatació que el capitalisme s’ha esgotat i aposten per obrir un nou capítol. D’altres prefereixen fer un punt i a part i consideren que aquest és un altre dels cicles de l’economia i que una nova revolució tecnològica dispararà la productivitat. Entremig hi ha els que aposten per reformar els mercats i incorporar l’economia col·laborativa i circular, que ja ve impulsada per la tecnologia, per aconseguir un sistema més ètic i sostenible. Dins la disparitat d’escenaris i alternatives, però, hi ha un element de consens: ens trobem en un moment de canvi.

Els tecnooptimistes

La tecnologia com a impuls de la productivitat i el nou creixement

El premi Nobel d’economia i professor a la Universtitat de Princeton Paul Krugman ja reforçava les evidències de la teoria de l’estancament secular l’any 2013 a través dels seus articles d’opinió al New York Times. Tot i això, últimament s’ha mostrat més optimista sobre l’escenari futur, posant sobre la taula el paper de la tecnologia com a revulsiu per al creixement. “Potser no serà en aquesta dècada, però sí en aquesta generació que viurem un salt extraordinari impulsat per la tecnologia”, deia en un article el novembre del 2013.

En el mateix text citava el llibre La segona era de les màquines. Treball, progrés i prosperitat en l’època de les tecnologies brillants, dels economistes Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee. Se’ls considera els precursors del tecnooptimisme que defensa que la força de la tecnologia actuarà com ho va fer la màquina de vapor en la Revolució Industrial. Els dos autors reconeixen que això inicialment comporta un impacte negatiu en l’ocupació, però sostenen que, a llarg termini, la productivitat augmentarà de manera exponencial i generarà llocs de treball de més qualitat que compensaran també l’envelliment de la població. S’hi suma l’economista Miquel Puig: “Només podrem pagar les pensions en un futur si els salaris dels joves augmenten gràcies a la inversió en noves tecnologies”.

“Si es comptabilitzés la informació i la tecnologia dins el PIB, aquest indicador creixeria molt més”, afirma Krugman. Tot i això, també admet que, en un model basat en la tecnologia, la riquesa podria acumular-se només en mans dels “propietaris dels robots”.

Créixer sense créixer

Una economia sostenible a partir del model col·laboratiu i circular

Aquesta és una proposta d’un grup de recerca de l’escola de negocis Iese, impulsat pel filòsof especialitzat en ètica empresarial Joan Fontrodona. “Els recursos són limitats i cada cop creem més necessitats”, explica Fontrodona. Aquest professor considera que l’estancament de l’economia fa pensar que les empreses ja no assoliran els beneficis que han tingut fins ara. De fet, aclareix que “s’ha de canviar el concepte de benefici en terme monetari i pensar també a quantificar els beneficis socials i ambientals”. Per això, defensa que el sistema mateix ja està canviant cap a iniciatives disruptives que optimitzen l’ús de recursos preexistents com l’economia col·laborativa o la circular, que aposta per allargar la vida dels productes al màxim a través del reciclatge i la reutilització.

El decreixement econòmic

Una reducció radical del consum i de la dependència dels salaris

Aquesta teoria té el seu grup d’investigadors de referència internacional a la Universitat Autònoma de Barcelona i aposta per “abandonar l’obsessió pel creixement”. Federico Demaria és un dels membres d’aquest grup de recerca i coeditor del llibre Decreixement, un vocabulari per a una nova era. Aquest economista polític creu que “el creixement era un mitjà per aconseguir benestar i progrés, però ha fracassat, ja que només s’ha incrementat la desocupació, la desigualtat, la insostenibilitat i la pobresa”.

En aquest cas, el decreixement considera que els 250 anys d’un elevat i constant nivell de progrés del PIB han sigut una excepció en la història i que, a partir d’ara, s’han de tenir en compte altres factors. “El PIB és un indicador arbitrari que no pot reflectir la complexitat de l’economia”, diu. Entre les seves propostes hi ha índexs relacionats amb el benestar, la disminució de la desigualtat i els nivells de contaminació i ús dels recursos naturals com a nous factors per determinar la bona direcció de l’economia.

En el seu lloc web hi tenen deu propostes concretes per a una economia de decreixement. Entre d’altres, hi ha la d’incorporar índexs alternatius per mesurar el creixement de l’economia, fer una reforma fiscal que es basi en la taxació de l’ús dels recursos més que de la renda del treball, impulsar noves formes d’intercanvi com el cooperativisme o l’autoabastiment local per reduir la dependència dels salaris, i establir una renda màxima i una de mínima amb tipus impositius elevats sobre els grans capitals i sobre els recursos contaminants.

“No anem contra els mercats”, explica Demaria. Segons aclareix, l’economia de mercat funciona i s’ha de continuar utilitzant, però com una opció més entre d’altres per “reduir l’especulació i la dependència salarial i del consum”.

El decreixement posa èmfasi en la necessitat de reduir dràsticament el consum “perquè els recursos materials i energètics s’esgoten” i “és innegable que el nivell actual és insostenible”, diu Demaria. Per això, considera que l’economia col·laborativa i la circular no són sostenibles, ja que l’energia o els materials no són reciclables per sempre.

Tres propostes per al canvi de model econòmic:

El tecnooptimisme

• En un context d’estancament secular, proposa incorporar la informació i la tecnologia en el càlcul del PIB.
• Sosté que l’aplicació de noves tecnologies digitals com la robòtica faran créixer la productivitat.
• S’entén el digital com un motor per augmentar els beneficis i redistribuir-los un cop s’hagin creat noves maneres de treure’n rendibilitat.

Créixer sense créixer

• Proposa un capitalisme sostenible centrat en les persones més que en els mercats.
• Aposta per un canvi de mentalitat empresarial i per passar a comptabilitzar factors com la sostenibilitat en els beneficis empresarials.
• Potencia iniciatives disruptives com l’economia col·laborativa i l’economia circular per reformar el sistema.

El decreixement

• Reducció del consum en sentit general, no només de recursos i incentius a les activitats no contaminants.
• Fomenta l’autonomia de les persones dels seus salaris a través d’altres tipus d’intercanvi com el cooperativisme.
• Defensa un sistema fiscal basat en els gravàmens sobre els recursos en lloc de sobre les rendes del treball.