Crida als governs per aturar la fuita d’immigrants

BarcelonaL’emigració és un indicador de crisi, perquè si les persones marxen és perquè consideren que aquí no tenen oportunitats”. L’afirmació és de Ricard Zapata-Barrero, director del Gritim (Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració) i del màster universitari en gestió de la immigració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Segons Zapata-Barrero, la crisi econòmica és la principal causa que molts dels estrangers i autòctons hagin decidit en els últims dos anys marxar a altres països. “Quan no hi ha oportunitats, les persones poden entrar en l’esfera de la pobresa, i abans que això passi busquen una sortida”, puntualitza. Ferran Camas, catedràtic de dret del treball i seguretat social i director de la Càtedra d’Immigració de la Universitat de Girona (UdG), recorda que la població immigrant va arribar per cobrir llocs de treball que no volien els catalans. “Ara les poques places laborals que es generen les ocupen els autòctons”, especifica.

Els experts assenyalen que hi ha dos perfils d’emigrants: estrangers joves que van venir a Catalunya i ara marxen a altres països amb una situació econòmica més bona -com Bèlgica, Anglaterra i Alemanya-, i els estrangers amb fills nascuts a Catalunya que decideixen tornar al seu país d’origen. Dins del primer perfil hi ha sobretot romanesos i marroquins. “Molts tenen el permís de residència permanent a Espanya, per tant, si no troben feina a un altre país, poden tornar”, explica Camas. En el segon grup, en canvi, hi predominen els sud-americans, sobretot de l’Equador, un país que en l’últim any ha començat a generar llocs de treball. “Hi ha conflicte en moltes d’aquestes famílies perquè els seus fills es volen quedar a Catalunya i els pares tornar al seu país”, detalla Zapata-Barrero.

El professor de la UPF deixa clar que la causa d’aquesta “mobilitat humana” no és només una crisi econòmica sinó també política. “Si la gent veiés accions polítiques que donessin confiança no marxaria”, assegura. De fet, els dos experts coincideixen a assenyalar que un país s’enriqueix amb la immigració, i fan una crida a les administracions perquè apliquin polítiques per gestionar aquests moviments demogràfics. “S’haurien de dur a terme, per exemple, polítiques d’acompanyament durant el procés en què una persona marxa amb el condicionant que torni”, exemplifica el director del Gritim. “Si es perd immigració es perd capital, riquesa cultural i diversitat, unes característiques que formen part del nostre ADN”, insisteix Camas.

Neteja del padró

Aquesta caiguda, però, no es pot atribuir tota a la crisi econòmica. “Una part dels estrangers, sobretot anglesos i alemanys, desapareixen del padró perquè han passat a ser espanyols”, explica Amparo González, investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Un altre factor a tenir en compte, assegura, és la neteja del padró municipal d’estrangers de la Unió Europea que s’ha fet arran de la llei aprovada el 2008 i que obliga aquests ciutadans a renovar cada dos anys la inscripció al padró. “S’ha notat per primer cop durant el 2013, perquè la majoria d’estrangers comunitaris tenien targeta de residència d’una durada de cinc anys”, concreta González. Segons la investigadora del CSIC, és difícil valorar quin pes té cada una d’aquestes causes en el descens d’estrangers dels últims dos anys.