Publicitat
Publicitat

Al ciutadà Navarro l’esbronquen al CAP

Navarro va presentar ahir el seu llibre-entrevista amb el periodista Xavi Casinos per mostrar el seu vessant més real

Pere Navarro està preocupat perquè no se’l coneix: “Per a la gent ets un absolut desconegut. Hem de reivindicar que els polítics tenim vida íntima, que som persones, que anem al súper, que a vegades hem d’arreglar un endoll, que també anem al centre d’atenció primària”. Navarro va presentar ahir el seu llibre-entrevista amb el periodista Xavi Casinos per mostrar el seu vessant més real. La conclusió és que si a les xarxes socials i als mitjans de vegades el maltracten, a la vida real també.

Navarro feia temps que tenia un dolor al peu. Ho anava endarrerint fins que va decidir que havia d’anar a mirar-s’ho precisament just abans del debat sobre la consulta al Congrés. El cas és que, segons el seu propi relat, Navarro va trigar més de 15 dies a anar al CAP: “El metge em va fotre una bronca! Fins i tot va dir paraulotes”.

La presentació del ciutadà Navarro, l’home que arregla endolls i a qui esbronquen al CAP, va ser molt breu, 45 minuts, sense torn de preguntes. Potser no calien les preguntes perquè la majoria dels assistents eren companys de partit. Potser també perquè tot ho explica el llibre. “Els llibres dels que es dediquen a la política sovint són pamflets, busquen el titular de la notícia. Aquest llibre és totalment el contrari, és un llibre que explica una cosa absolutament autèntica des de la sinceritat i el compromís”. És un llibre tan sincer que Casinos i Navarro van confessar que el gran moment de tensió durant les seves entrevistes va ser quan el periodista, amant de Sherlock Holmes, va descobrir que el líder del PSC prefereix Agatha Christie i Poirot. El president Montilla va afegir que ell és partidari de l’inspector Wallander.

Navarro és tan sincer que va assegurar sense dubtar ni un moment que “l’esquerra a Europa sempre ha estat en crisi”. Per a la presentació del segon volum seria important aclarir si també considera una crisi de l’esquerra la Revolució Russa, les majories absolutes de González o les dels socialdemòcrates suecs, per posar-ne alguns exemples.

A Navarro també el maltracta el seu partit: el setembre del 2012, quan es va presentar a l’executiva del PSOE amb el seu discurs de reforma federal, els companys a Madrid el van rebre com si fos marcià. Any i mig després, està convençut que “a l’altra banda de l’Ebre molta gent parla de reformar la Constitució”. Navarro va garantir a l’audiència que perseverarà fins que el federalisme triomfi a una banda i l’altra de l’Ebre. El tema, de moment, es fa esperar més que a ell al CAP.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF