LlucmajorAquesta setmana us proposam una passejada pel litoral del Migjorn de Mallorca, en el terme municipal de Llucmajor. Visitarem la talaia de s’Estalella i recorrerem un litoral ferit per la mà de l’home i modelat per la força de la mar. Un terreny aspre que cobra vida gràcies a la toponímia recuperada per Cosme Aguiló el 1996. Es tracta d’un recorregut senzill, que no té pèrdua, però que convé evitar a les hores de gran dia.
La torre que visitarem fou bastida el 1577 per a la vigilància costanera i com a conseqüència de la forta pressió de la pirateria turca i berber en tot el litoral de Mallorca. La seva construcció és simultània al sorgiment de l’establit de s’Estanyol, dit primer de Garonda, per la petita llacuna que es forma en la desembocadura del torrent del mateix nom, i després de Migjorn.
El nom de s’Estalella és recordat per molts pel projecte de Gesa de crear una central tèrmica d’electricitat en aquella zona el 1991; i només per alguns, pel rodatge de la pel·lícula El tiempo de la felicidad el 1997, dirigida per Manuel Iborra i protagonitzada per Verónica Forqué i Antonio Resines.
Inici de l’itinerari
00’ Iniciam la marxa en el quilòmetre zero de la carretera Ma-6021, que uneix s’Estanyol i sa Ràpita. El trobarem a primera línia, aferrat a la tanca del Club Nàutic d’aquesta localitat costanera de Llucmajor. D’aquí, seguirem direcció sud-oest per l’avinguda Mediterrània cap al Racó de s’Arena, un petit arenalet situat dins Son Avall i parcialment dins s’Estalella. 05’ Travessam la platja i continuam caminant per la vorera de la mar fins passar per davant d’un vell niu d’ametralladora 10’ de la Guerra Civil.
Passarem per davant ca na Cossi i uns escars abans d’arribar a un grupet de cases, les casetes de sa Punta, que constituïen el nucli primitiu de s’Estanyol. 15’ Som a l’altura del Cocó de ses Llises, una vella pedrera de marès ran de mar. Som a prop de sa Punta Plana, on trobam una balisa, un petit far automatitzat, construït fa una trentena d’anys i dependent de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears. Abans, ens trobarem amb l’escar d’en Giqueta (Jaqueta), antiga i bella construcció de marès, de planta rectangular, coberta per una volta rebaixada, també de marès.
30’ Si tot va bé i hem anat, sense presses, assaborint cada passa, en mitja hora haurem passat sa Punta Negra i serem ja damunt sa Punta Plana. A prop de la mar, la balisa; a l’altre costat, es Observatoris, dues casetes de vigilància, d’una sola planta, cobertes de teulada i amb porxo d’enramada de pi, construïdes durant la Guerra Civil. Des d’aquí ja tenim a la vista la talaia de s’Estalella, per un costat, i l’arxipèlag de Cabrera, per l’altre; tot i que encara ens queden per veure un bon grapat de coses interessats, començant pel modelat capritxós del marès a causa de l’acció de segles de la mar i de la mà de l’home.
Precisament, a partir d’ara i fins a Cala en Paiàs, 50’ on trobam una caseta de planta rectangular i coberta a dues vessants, entram dins un paisatge caracteritzat per la presència de nombroses pedreres, que dibuixen un paisatge molt característic i que, com suggereix l’arquitecta Catalina Salvà en el seu bloc ‘Paisatges transformats’, hem de “revisitar des de la perspectiva de la identitat cultural i patrimonial”. Quantes de cases i edificis emblemàtics de Mallorca no s’han construït amb marès de pedreres com aquestes.
Continuam la marxa vorera de la mar, ara per un tirany que ens du a travessar una paret –es cap de sa Paret. Just devora ja hi trobam la talaia i un poc abans d’arribar-hi, la cova Foradada, cavitat marina que surt a la part alta dels penyals a través d’un esbaldrec. 1h Ja hem assolit la talaia de s’Estalella. La tornada a s’Estanyol la farem pel mateix camí.
