DE RERUM NATURA
Misc 13/03/2016

El principi de Heisenberg i la política actual

Vladimir De Semir
2 min

Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (UPF)EL FÍSIC ALEMANY Werner Heisenberg va establir el 1927 l’anomenat principi d’indeterminació o d’incertesa, fita fonamental de la mecànica quàntica, pel qual s’afirma que és impossible conèixer simultàniament la posició i la velocitat d’una partícula elemental. Dit d’una altra manera: si podem mesurar amb precisió el moment lineal (que relaciona velocitat i massa) és impossible saber el lloc en el qual està situada la partícula, i si coneixem la seva posició no podem determinar la velocitat a la qual es desplaça. Aquest famós principi de Heisenberg, que va contribuir al fet que li atorguessin el premi Nobel el 1932, ha tingut profundes conseqüències en el desenvolupament de la física moderna postnewtoniana i també en el progrés del pensament i la filosofia del segle XX. Una forma complementària d’enunciar aquest principi d’incertesa és que l’acte d’observar un determinat fenomen hi influeix i el canvia, per la qual cosa no podem conèixer mai la realitat del que observem. Per tant, sempre hem de treballar amb probabilitats i amb un cert nivell d’error. Veiem una representació de la realitat, no la realitat mateixa. És una realitat interpretada. El periodista, quan observa i explica el món, ¿està sotmès també al principi d’incertesa de Heisenberg? No hi ha dubte que sí, la nostra mirada i la nostra interpretació afecten decisivament allò que observem, i modifiquen l’original. Això ho saben perfectament molts dirigents polítics que utilitzen aquest principi -segurament sense saber qui era en Heisenberg- per influir en el missatge públic de les seves idees. Des de fa un temps ho apliquen en les seves aparicions públiques als platós de televisió i tertúlies radiofòniques, fins i tot al Congrés dels Diputats. Diuen el que diuen perquè saben que són observats pels periodistes i pel públic. Executen una teatralització estratègica que respon al que els interessa en aquell moment precís com a missatge per negociar amb altres o per crear un estat d’opinió molt determinat. Res respon a la realitat o molt poc. I els periodistes col·laborem conscientment o inconscientment a fer més efectiu aquest principi d’incertesa o, més aviat, de manipulació política.

stats