16/10/2016

La matèria fosca de la consciència

2 min
La matèria fosca de la consciència

Els somnis no es poden interpretar. S’han de respectar com una matèria fosca que actua en la nostra consciència i que sempre ens desconcerta a través del caos. De tant en tant ens sembla que podem vincular els esdeveniments somniats amb l’estat de vigília; sovint, però, som incapaços de trobar vincles amb la realitat quotidiana. Els somnis ens posseeixen amb la seva anarquia, amb les seves lleis canviades, amb els seus trencaclosques de peces inconnexes. Els antics creien que anunciaven el futur; els moderns han cregut que contenien petjades del passat. Sigui com sigui els continguts dels somnis rellisquen a la nostra ment com aigües mai canalitzades.

L’avantatge a l’hora d’enfrontar-se als somnis és que els artistes han buscat més mostrar que no interpretar. Amb arrels comunes al subsòl de l’enigma, art i somni han tingut històricament tanta relació que freqüentment se’ns presenten juxtaposats. Des d’aquesta perspectiva el surrealisme del segleXX no és sinó l’últim dels successius surrealismes. A les coves de les pintures rupestres ja hi havia artistes surrealistes que reflectien a les parets allò que havien somniat.

Alguns surrealistes moderns van caure en la temptació de fer una mena de pintura interpretativa. No és el cas de Carlo Carrà -que es reclamava tant del surrealisme com de l’anomenada “pintura metafísica”-, el qual exigia que l’artista mostrés les peces del trencaclosques sense intentar reconduir el seu sentit. Carrà era un artista que defensava la puresa de la pintura i volia obtenir una síntesi entre Giotto i Cézanne. Deia que a les seves obres no interpretava sinó que deixava veure els fragments del somni. Una tenista-maniquí, una diana, una figura geomètrica, la imatge d’una fàbrica, un mapa de Grècia: tot això queda reunit el 1917 a La musa metafísica. Un caos de significats que als nostres ulls queda constituït com un ordre.

stats