08/10/2017

El mar com a coneixement

2 min
Constitueix la gran metàfora de la vida. A la imatge, el cap de Barbaria, a Formentera.

La literatura necessitava fins a tal punt el mar que bé podríem dir que, sense l’existència del mar, amb prou feines existiria la literatura. El Poema de Guilgameix recorre el mar, Ilíada es desenvolupa sota la permanent tutela del mar, a Odissea el protagonista és el mar mateix. Al llarg de la història de la literatura aquesta relació ha estat constant i va arribar segurament a la seva màxima fecunditat al segle XIX: Coleridge, Stevenson, London, Conrad… El mar constitueix la gran metàfora de la vida, i a les seves fronteres de la vida és difícil esbrinar què és més arriscat, si la tempestat o la bonança. Molts escriptors recreen tremendes tempestats. Molt més difícil és expressar la bonança, sobretot aquella calma absoluta que redueix l’Univers a pura immobilitat.

Joseph Conrad ho fa magistralment a La línia d’ombra, en què representa l’erosió moral i psicològica dels homes presoners de la quietud. La meva preferida, tanmateix, en aquest sentit és el Poema del vell mariner de Samuel Coleridge. El protagonista d’aquest gran poema explica als seus captivats oients, convidats a un casament, les seves aventures als mars del sud, de l’extrem sud, quan el mar i la vida es gelen. L’escenografia és impressionant, amb el vaixell en què ha viatjat atrapat en les turbulències i després entre els gels, tancat en una calma eterna, desesperant, convertit en un vaixell fantasma els tripulants del qual, presos de la maledicció, moren lentament i inexorablement.

Només hi queda el vell mariner, el que torna, el que després explica la història del vaixell fantasma als que volen escoltar-la, com és el cas dels petrificats convidats al casament. Però la gran paradoxa és que, en realitat, el vell mariner en aparença física és un jove mariner al calendari: el temps s’hi ha bolcat a sobre transformant els dies en anys, i el mar li ha proporcionat, concentrades, totes les experiències d’una llarga existència. Després de la dura i reveladora experiència dels mars del sud, és jove en edat però els seus cabells blancs delaten que ja és posseïdor d’aquest ambivalent tresor que fa que un home sigui “més trist i més savi”.

stats