Les incògnites sobre la segona novel·la de Harper Lee

'The New York Times'UN MATÍ DE FINALS DE L’ESTIU PASSAT, TONJA B. CARTER S’OCUPAVA DELS AFERS JURÍDICS DE HARPER LEE, una clienta molt preuada del seu despatx, quan va començar a fullejar un manuscrit. Al principi va donar per fet que era Matar un rossinyol. Els personatges li resultaven familiars, com ho resultarien a milions de lectors: Atticus Finch, l’advocat compromès, i Scout, la seva eixerida filla. Però els passatges eren diferents. L’Atticus era molt més gran. La Scout ja era adulta. La trama es desenvolupava a Alabama durant els anys cinquanta, un temps d’una gran conflictivitat racial, i no durant la depressió dels anys 30. Desconcertada, Carter va fer una ullada al text mirant d’esbrinar què tenia entre les mans. La novel·la es titulava Go set a watchman i és possiblement un dels descobriments més monumentals de la literatura nord-americana contemporània. “Em vaig quedar de pedra. En aquell moment no sabia si estava acabada”, recordava Carter en una entrevista recent, en la qual va explicar àmpliament la troballa per primera vegada. Carter va anar a veure Lee i li va preguntar si la novel·la estava acabada. “Va dir: «Acabada? Suposo. Era la mare del Rossinyol »”.

La recuperació del manuscrit ha suscitat un debat intensíssim, en gran part especulatiu, sobre per què Lee ha esperat tant per tornar a publicar, si el llibre estarà a l’altura de la seva aclamada primera novel·la i si l’autora, que fa molt de temps que s’ha retirat de l’àmbit públic, ha sigut víctima de pressions o manipulacions. Des que els rumors sobre el nou llibre van començar a córrer pel poble de Harper Lee, els interrogants que durant molt de temps han envoltat aquesta escriptora enigmàtica i poc amiga de la promoció a qui la majoria coneix com a Nelle no han fet més que intensificar-se. Alguns amics pròxims van quedar molt sorpresos de sentir que Lee havia escrit una segona novel·la, atès que sovint havia afirmat amb vehemència que no en tornaria a publicar cap. Però altres persones del seu cercle més íntim en coneixien l’existència des de fa temps. Almenys un familiar recorda haver llegit fragments del manuscrit de Go set a watchman a mitjans dels 50. “No hi ha dubte que era la seva lletra. I no s’havia perdut -comenta Hank Conner, el nebot més gran de Lee-. És evident que el tenia la família”.

ESTÀ EN CONDICIONS L’ESCRIPTORA?

El que hauria d’haver sigut un descobriment literari triomfant, una troballa que hauria pogut ampliar de manera significativa el llegat d’una de les escriptores més aclamades del país, s‘ha convertit ràpidament en una polèmica desconcertant. Si bé els debats sobre obres descobertes i publicades pòstumament són freqüents i han afectat novel·les inacabades de mestres com Vladimir Nabokov i David Foster Wallace, no és gens habitual que les intencions literàries d’un escriptor viu estiguin envoltades de tanta incertesa. Els veïns de Monroeville especulen sobre la fragilitat psíquica de Lee. Es diu que no reconeix vells amics, que no pot haver donat el vistiplau a la publicació i que mai no va voler escriure una segona obra. Tot i això, els que millor la coneixen es riuen d’aquestes teories de la conspiració i asseguren que Lee, que té 88 anys i un estat de salut delicat, encara és plenament capaç de decidir per ella mateixa.

La dona que ha suscitat aquestes especulacions frenètiques viu a Meadows, un centre per a la tercera edat on els estadants viuen de manera independent però se’ls ofereix assistència. Lee viu gairebé apartada d’una opinió pública àvida de més notícies. Tan sols fa declaracions a través de la seva advocada i amiga Carter, que la protegeix dels curiosos. Després que s’escampessin els dubtes, Lee va afirmar a través de la seva advocada que estava “encantadíssima de les reaccions que havia suscitat el Watchman ”. Fa uns dies Carter afirmava en missatges de mòbil i de correu electrònic que Lee se sent “extremadament dolguda i humiliada” per les insinuacions que apunten que l’haurien ensarronat. “És una dona molt forta, independent i sàvia que hauria d’estar disfrutant del descobriment d’una novel·la que durant molt de temps havia estat perduda -diu Carter-. En lloc d’això es veu obligada a defensar la seva pròpia credibilitat i la seva decisió”. Altres persones molt pròximes a Lee, com dos amics que la van visitar a Meadows fa uns dies, donen fe de la il·lusió que sent per la publicació de la novel·la. Cynthia McMillan, una assistent dels residents de Meadows que s’ha cuidat de Lee uns quants anys, afirma en una entrevista que Lee té el cap ben clar, entén el que passa amb el descobriment del manuscrit i sembla il·lusionada per la possibilitat de tornar a publicar. “Sembla que li fa il·lusió, i així té alguna cosa de què ocupar-se després de la mort de la seva germana”, comenta McMillan, que diu que l’escriptora està “d’allò més lúcida”.

De tota manera, en aquesta localitat d’uns 6.500 habitants segueix regnant en gran part l’escepticisme. Lee hi ha viscut des de la infància i la seva aura hi és ben present. A la plaça del poble hi ha murals que representen escenes de Matar un rossinyol, i unes quantes setmanes a l’any els veïns interpreten una obra basada en la novel·la a l’ajuntament. Els veïns solien veure l’escriptora equipada amb pantalons de xandall i ulleres fosques buscant gangues a Dollar General, una cadena nord-americana de botigues de tot a un dòlar, i sopant amb la seva germana Alice, que tothom coincideix a afirmar que la protegia zelosament, a la taula negra del David’s Catfish House. Tanmateix, amb el pas dels anys Lee va desenvolupar una relació tensa amb els veïns, en particular els que pretenien fer diners gràcies a la seva fama. Va deixar de signar llibres a les botigues del poble quan es va assabentar que se subhastaven exemplars signats seus a eBay. El 2013 va demandar el museu de la localitat adduint que les vendes de samarretes, bosses i tasses de Matar un rossinyol constituïen una infracció dels seus drets d’autor, però l’any passat les dues parts van arribar a un acord que va posar fi al litigi. Possiblement la reticència de l’escriptora, juntament amb el silenci de Carter -trencat recentment- i la falta d’informació de l’editorial Harper -que forma part de HarperCollins-, ha alimentat l’interès pel nou llibre. La falta d’informació havia obligat l’editorial Harper a sortir al pas per refutar les insinuacions que apuntaven que s’havia entabanat Lee perquè acceptés el que s’havia negat a acceptar durant 50 anys. “Deia: «He escrit un bon llibre i ja n’hi ha prou»”, recorda Starling Lawrence, exeditor en cap de W.W. Norton i amic de Lee.

SORPRESA, SOSPITES I NEGOCI

Alguns dels escèptics són amistats de Lee de fa molts anys que viuen lluny i no hi han pogut parlar des de fa temps pels seus problemes auditius. Com la majoria, es van assabentar per la premsa del descobriment de Go set a watchman el 3 de febrer, quan Lee ho va anunciar i va comunicar la data de publicació del llibre: el 14 de juliol. “No tenia ni idea que hi havia un llibre amagat i la Nelle sempre havia insistit molt que no publicaria res més”, diu Claudia Durst Johnson, escriptora i amiga seva des del 1980. “Em sorprèn, i em preocupa fins a quin punt ho controla realment”, diu.

Gran part de les especulacions s’han centrat en Carter, que havia sigut assistent del despatx d’advocats del poble on treballaven el pare i la germana de Harper Lee, i on ara treballa com a advocada. Des que el 2006 va aprovar l’examen que li permet exercir, Carter s’ha ocupat cada vegada de més afers de Lee, cosa que ha ofès alguns veïns que creuen que ha restringit l’accés a l’escriptora. Tot i això, molts són del parer que Carter ha administrat com tocava les qüestions de les germanes Lee. “La Tonja té tota la confiança de la Nelle -assegura Diane McWhorter, periodista i amiga de Lee, a qui va visitar un parell de vegades l’estiu passat-. I puc dir sense por a equivocar-me que la Tonja no faria res que la Nelle no volgués que fes”. Carter també sembla haver-se guanyat la confiança de l’editor de Lee. Va ser un contacte clau per a HarperCollins en la negociació de l’acord per al nou llibre. “Hi parlàvem a través de la seva advocada i amiga Tonja Carter”, explica Jonathan Burnham, vicepresident i editor de Harper, que afegeix que “no era necessari” parlar directament amb Lee. Carter diu que la insinuació que podria estar traient profit de Lee l’angoixa. “No hi ha manera de descriure com em sento”, explica. Preguntada sobre per què no havia donat més informació sobre la troballa, cosa que pot haver aixecat sospites, respon: “Sóc advocada, no famosa. La gent hauria de centrar-se en el regal que Harper Lee fa al món”.

Joy Brown, que amb el seu difunt marit Michael havia ofert ajuda econòmica a Lee a mitjans dels 50 perquè pogués escriure Matar un rossinyol, afirma que fins al mes de gener no va tenir coneixement de l’existència del manuscrit. Brown explica que Carter, l’agent i l’editor de Lee la van anar a veure al seu domicili de Manhattan, on van estar reunits un parell d’hores. “No volien que l’anunci m’agafés per sorpresa i em van fer jurar que ho mantindria en secret”, recorda Brown.

Cinquanta-cinc anys després de la seva publicació, Matar un rossinyol continua sent una de les obres més influents de la literatura nord-americana. Se n’han venut més de 40 milions de còpies i, segons dades dels documents judicials, en un període de sis mesos les vendes de la novel·la reporten a Lee gairebé 1,7 milions de dòlars de mitjana en drets d’autor. No hi ha cap dubte que la nova novel·la també serà un fenomen de vendes. Poc després que se n’anunciés el títol, es va produir una onada de precomandes que la va col·locar al número u a Amazon. HarperCollins té previst fer-ne una primera impressió de dos milions de còpies.

Go set a watchman hauria sigut el debut literari de Lee si el seu editor no l’hagués rebutjada. Lee va acabar la novel·la, que passa 20 anys després de Matar un rossinyol, a mitjans dels 50, però el seu editor, Tay Hohoff, li va dir que n’escrigués una versió nova adoptant la perspectiva de la Scout com a nena petita. Lee va desar el llibre original. Fa unes setmanes va afirmar en un comunicat que es pensava que s’havia perdut. Quan Carter li va revelar el seu descobriment al mes d’agost, l’escriptora va quedar parada, com explica l’advocada, i li va demanar si podia repetir el que acabava de dir. Carter li va reiterar que havia trobat una novel·la, i la va anomenar Go set the watchman. “És Go set a watchman ”, la va corregir Lee a l’instant.

Jennifer Crossley Howard ha contribuït informant des de Monroeville i Ginia Bellafante des de Nova York. Elisa Cho i Alain Delaquérière han contribuït en la recerca.