KNOCK OUT
Misc 05/02/2017

Un gran home?

"La marquesa de Châtelet i Voltaire van tenir un vincle molt fructífer"

i
Mònica Planas
3 min
Un gran home?

Émilie du Châtelet va néixer a París el 1706. Se la considera una de les grans sàvies de França. Era matemàtica, física, filòsofa i escriptora. La solidesa de les seves investigacions i la fermesa a l’hora de reivindicar les seves teories la van portar a posar en dubte el cartesianisme de Dortous de Mairan. I així es va esdevenir, el 1741, el primer debat científic públic entre un home i una dona. Émilie du Châtelet va convertir els treballs d’Isaac Newton i Leibniz en molt més accessibles en traduir-los al francès. Amb les seves aportacions es va guanyar el respecte dels científics de l’època i va contribuir, de manera determinant, a la ciència del segle XVIII.

Filla d’una família benestant, va rebre la mateixa educació que els seus cinc germans homes. Però amb només divuit anys va haver de sucumbir a un dels requisits de l’època: un matrimoni de conveniència. Es va casar amb un militar, el marquès de Châtelet, i van tenir tres fills. Com que el marit havia de viatjar per atendre responsabilitats oligàrquiques, l’Émilie va gaudir de les atencions de tres amants diferents. Fins que a la boda del duc de Richelieu va retrobar-se amb el filòsof Voltaire. Sobre ell hi havia una ordre d’arrest i ella el va amagar al castell de Cirey, propietat del seu marit. Allà va començar la relació d’amor entre tots dos. I també un vincle molt fructífer. Van col·laborar en estudis matemàtics, físics i filosòfics. L’Émilie va influir poderosament en l’obra de Voltaire. Les seves discussions apassionades sobre ciència i filosofia eren conegudes pel seu entorn. Amb el benentès del marquès, Voltaire va invertir diners en el castell i l’Émilie va crear un laboratori al hall i, el més important, una de les biblioteques més grans d’Europa del moment. Les personalitats científiques, polítiques i intel·lectuals més rellevants del continent van visitar Cirey per compartir estudis i reflexions. En les cartes que Voltaire s’escrivia amb els seus amics deixava constància de la bona qualitat de vida que assegurava una profitosa activitat intel·lectual. Els convidats al castell havien de passar el dia tancats en solitari a les habitacions llegint o treballant, tal com feien l’Émilie i Voltaire. La parella s’enviava petites notes d’amor i apunts de ciència a través del servei. Al vespre, es reunien per debatre i compartir teories, riure representant obres de teatre als convidats, menjant i bevent vi i xampany.

L’Émilie va reivindicar que les dones a França poguessin accedir a la mateixa educació que els homes. Va exigir al seu pare que reconegués la paternitat d’una filla que havia tingut amb una amant i que li pagués els estudis com va fer amb ella.

A la correspondència de la parella amb les seves amistats explicaven la profunda admiració, respecte i devoció que tenien l’un per l’altre. Però res és per sempre. El 1745 van acabar la relació. Voltaire s’havia enamorat d’una altra dona i l’Émilie d’un jove poeta. Però van mantenir l’amistat i la convivència. Dos anys més tard, l’Émilie es va quedar embarassada i en una carta va expressar el seu temor al part. Efectivament, el 1749, pocs dies després de donar a llum una nena, l’Émilie va morir. Voltaire, devastat, va escriure una carta al rei Frederic II de Prússia, bon amic de la parella. Li comunicava la mort de la marquesa du Châtelet: “ Era un gran home, amb l’únic defecte que era una dona ”. Va tenir sort Voltaire que aquesta vegada l’Émilie ja no li podia rebatre tan dubtosa anàlisi i desafortunat epitafi.

stats