05/03/2017

El clarobscur dels endevins

2 min
El clarobscur dels endevins

Els últims tres segles ha correspost a la ciència l’endevinació del futur. Això no vol dir que no hagin proliferat professionals de l’endevinació de diversos tarannàs que expliquen als seus públics els misteris de l’avenir individual i col·lectiu. De fet les televisions estan plenes d’aquests professionals, bruixots populars més o menys esotèrics. No obstant això, en general, tendim a atorgar als científics la capacitat de vaticinar i resoldre els grans reptes que ens esperen. Des d’aquesta perspectiva la ciència ha substituït la religió; i el científic, el sacerdot. Només cal veure l’espai que els mitjans de comunicació dediquen a tot tipus de previsions mèdiques i farmacològiques. En les nostres creences actuals la tecnologia llegeix el futur.

Però abans que la tecnologia es convertís en teologia i la ciència passés a controlar el monopoli de les endevinalles, la humanitat va tenir una persistent fe en els vidents. Els que estaven dotats per preveure eren persones respectables i temudes. Els profetes a la Bíblia i els grans endevins com Tirèsies a la tragèdia grega s’imposaven amb la força de les seves visions. El poder dels vidents es desenvolupa en el clarobscur: són savis i bojos, criatures de la veritat i del frau, ambigus portadors de llum enmig de la foscor. Sigui com sigui, l’home té por al futur i necessita figures mediadores que amorteixin aquesta por. Així sorgeix el protagonisme dels endevins, situats sempre entre la fe i la farsa.

La pintura flamenca del Renaixement, molt atenta als intersticis de la vida quotidiana, va reflectir en diverses ocasions aquell protagonisme. Un dels seus principals mestres, Lucas van Leyden, va pintar un petit oli, L’endevina, que té una gran capacitat de suggestió. És un quadre saturat de figures, com si la multitud fos el rerefons de l’escena. Una dona ofereix una copa de vi al bufó; un gentilhome rep una flor. Qui l’hi dona, la figura central, és l’endevina. Van Leyden tradueix una estranya barreja de respectabilitat i burla, com si ens volgués advertir que les visions del futur són sempre, simultàniament, serioses i còmiques. O que el mateix futur forma part inevitablement de la tragèdia i de la comèdia.

stats