El ciclisme, pràctica de risc?

"Cada vegada que surto a entrenar-me m’acomiado de la meva dona i el meu fill perquè no sé si els tornaré a veure. Fins quan ha de durar?”, escrivia el ciclista professional andalús Luis Ángel Maté al seu compte de Twitter el matí del 7 de maig. Aquell dia hi va haver el fatal accident a Oliva (Alacant) en què sis ciclistes van ser envestits per una conductora èbria i tres van morir. Aquest lament, però, no venia sol. Dues setmanes abans havia publicat una carta en memòria de Michele Scarponi, guanyador del Giro d’Itàlia del 2011, amb qui havia compartit equip i entrenaments a Sierra Nevada. Scarponi va morir després de xocar amb una furgoneta entrenant-se a Filottrano (a la província d’Ancona, Itàlia), l’endemà d’acabar el Tour dels Alps, on havia guanyat una etapa.

Dos dies després de l’accident d’Oliva, el triple vencedor del Tour de França Chris Froome, actualment resident a Mònaco, també explicava a través de les xarxes socials que havia sigut atropellat. “Ha sigut a propòsit, un conductor impacient que m’ha empès fora de la calçada. Per sort estic bé, tot i que la bicicleta no pot dir el mateix. El conductor ni s’ha aturat!”, escrivia, i ho acompanyava d’una fotografia de la seva bicicleta destrossada.

I la cadena no para. El nord-americà Nicky Hayden, campió mundial de MotoGP de l’any 2006 i actual pilot de Superbikes, moria dilluns a l’hospital de Cesena, on estava ingressat des del dia 17. Hayden va ser atropellat quan s’entrenava en bicicleta amb uns amics a Rimini, un accident -que va provocar ell, ja que es va saltar un stop- que li va causar lesions múltiples i un gravíssim dany cerebral que va acabar sent irreversible. Era un més dels molts esportistes de motor que cada cop fan servir més la bicicleta com a part del seu entrenament, fins al punt d’acabar competint en algunes proves d’aventura. El mateix dia de la mort de Hayden moria al mateix hospital la triatleta italiana Julia Viellenher, que havia sigut atropellada per un camió.

“Som els dèbils”

El fet és que els accidents de trànsit en què es veuen involucrats ciclistes són una constant, i no se’n salva ningú, ni els practicants aficionats ni les estrelles mundials. Segons dades del 2016 del departament d’Interior, malgrat el descens de la sinistralitat global a les carreteres, el nombre de ciclistes morts o ferits greus en accidents de trànsit a Catalunya va augmentar un 31% en vies urbanes i un 11% en vies interurbanes. En total, la direcció general de Trànsit (DGT) va comptar 7.186 accidents amb bicicletes implicades a l’estat espanyol l’any passat (una xifra que triplica les de fa deu anys), mentre que el Servei Català de Trànsit comptabilitzava en 1.856 els accidents amb bicicleta a Catalunya durant el 2015.

“Com a societat no ens podem permetre tenir homicides en potència al volant i que gent que estima anar en bicicleta no torni a casa”, es queixa el director de la DGT, Gregorio Serrano, trist pels resultats malgrat haver invertit 200.000 euros en la millora de la senyalització en punts conflictius. “En tota la meva carrera vaig tenir només un ensurt fort: una furgoneta que no em va veure i em va picar per darrere a gran velocitat. Vaig tenir molta sort, perquè podria haver mort. Però a banda d’això, tret de petits incidents que podem tenir tots, en sortir de rotondes o alguns avançaments perillosos, no hi veia tant de perill. Ara, sincerament, sí que n’hi veig molt més”, explica l’osonenc Josep Jufré, professional entre els anys 1996 i 2012, i actual responsable de la secció de ciclisme del Club Natació Vic.

“El conductor ha de saber que el ciclista està en una posició de debilitat. Hi ha conductors que estan al volant i els veus amb ràbia, es pensen que tenen dret a fer-te mal i que aquí no passa res. S’haurien de parar a pensar que està en joc una vida humana”, afegeix Jufré, que apunta al fet que en els últims anys han augmentat el nombre de llicències de ciclistes com un dels possibles factors que cal tenir en compte a l’hora de valorar l’augment de la conflictivitat entre bicicletes i vehicles de motor.

L’osonenc dirigeix a Vic l’escola de ciclisme amb més nens llicenciats de Catalunya, on treballen progressivament la introducció en el món de la circulació oberta. “Ha de ser una evolució molt progressiva i amb molta consciència. Sobretot, abans de sortir amb els nens a la carretera, es fan bones xerrades d’educació viària, per prendre consciència que som un vehicle i que ens posem en un lloc com la carretera, on ens trobem molts perills. I s’ha d’anar molt a poc a poc. Nosaltres, per sort, tenim una pista tancada per començar a aprendre a anar concentrats, i a partir d’aquí anar evolucionant: fer-los rodar en polígons tranquils, arribant-hi sempre per carrils bici. I quan ja hi estan més habituats comences a introduir una carretera secundària de molt poc trànsit, per després ja anar sortint amb grupets el diumenge. Però és un treball lent, d’anar marcant en aquests passos els moments en què hi ha hagut perill i anar-ne aprenent”, apunta.

Una llei més justa?

Els angles des dels quals afrontar aquesta problemàtica creixent són diversos. José Chulvi, l’alcalde de Xàbia (el poble d’on eren les víctimes del recent accident d’Oliva), va ser el primer a assumir que calia una reflexió. “Segurament en calent no és el moment, però aquesta tragèdia irreparable ens ha d’obligar a tots a reflexionar i a exigir que es prenguin totes les mesures necessàries per augmentar la seguretat dels ciclistes a la carretera i evitar que en un futur hàgim de seguir lamentant víctimes”, deia en el moment de declarar el dia de dol.

És una reivindicació que ve de lluny. El 2 de març la lleidatana Anna González va portar més de 200.000 signatures al registre del Congrés de Diputats amb les quals demanava una reforma del Codi Penal en matèria d’accidents de trànsit. González portava tres anys treballant en la campanya #PorUnaLeyJusta després de perdre el seu marit en un accident de trànsit: ell havia sortit en bicicleta i després de l’accident el conductor va fugir, sense que hi hagués conseqüències. “#PorUnaLeyJusta sol·licita, únicament, un judici penal en imprudències lleus i un nou tipus penal en delictes d’omissió del deure de socors. Independentment d’això, penso que en sinistres amb alcohol i drogues la pena s’hauria d’equiparar a l’homicidi voluntari”, escrivia la lleidatana com a reacció a l’accident d’Oliva, abans d’explicar que deixava les aparicions públiques per “desconnectar i agafar distància”.

Arran de l’accident d’Oliva, Gregorio Serrano no va trigar a convocar una “comissió urgent de seguretat viària per aprovar un pla especial de protecció i seguretat per a ciclistes”. Segons va anunciar el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, la trobada va aprovar un seguit de mesures que anaven en tres línies d’actuació: la millora de les senyalitzacions en determinades vies, més presència policial, tant a efectes de gestió de la mobilitat com per elevar els controls d’alcoholèmia, i la intensificació de les campanyes de conscienciació.

En aquest sentit, s’incrementaran els controls d’alcohol i drogues a les carreteres els matins de dissabte i diumenge en carreteres convencionals. Se’n faran més de 100.000 d’alcohol i 30.000 de drogues. També s’ha informat que s’actuarà amb més contundència sobre els conductors reincidents en sancions per alcohol o drogues, als quals es retirarà el carnet de conduir. Unes mesures que es volen acompanyar amb noves innovacions que s’han d’estudiar, com senyalitzacions intel·ligents i marques de separació del metre i mig obligatori que reforcin les campanyes de sensibilització en marxa. Josep Jufré creu en la força d’aquestes campanyes: “Vull pensar que hi ha una part de la gent que va prenent consciència. Fa temps que s’ha apostat per la campanya del metre i mig, i la gent ho veu. Hi ha casos com aquest d’Oliva en què, per molt Codi Penal que hi posis, sabem que hi ha gent que no és conscient. Crec que han de funcionar més les campanyes, tant per als mateixos ciclistes com per als conductors, del respecte de tots, assumint que tothom té la seva part de responsabilitat”.

De fet, molts conductors de vehicles es queixen també dels ciclistes. L’Antonio és conductor de camions d’una empresa de transport vallesana. Prefereix no dir el nom de la seva empresa, però lamenta l’actitud de molts ciclistes. “Entenc que ells són la part dèbil, però et trobes tants ciclistes que respecten les normes com d’altres que no. Per a ells és un dret fer esport, però en el nostre cas es tracta de la feina. I molts cops és frustrant anar per una carretera estreta, quan tens feina, veient com al davant un grup de ciclistes ocupen gairebé tota la calçada. Què has de fer, perdre una hora per una carretera petita, fent cua, perquè no pots avançar un ciclista?”, es queixa, tot apuntant que el nombre de ciclistes ha crescut molt els últims anys.

Fins i tot en curses

El cert és que la difícil convivència entre vehicles de motor i bicicletes no és tan sols un problema en trànsit obert. Per estrany que pugui semblar, molts ciclistes no es poden sentir segurs ni a les mateixes curses professionals. El ciclisme professional va viure un 2016 tràgic amb la mort del jove belga Antoine Demoitié a la Gant-Wevelgem i amb el coma del qual tot just fa quatre mesos es va despertar Stig Broeckx després de patir una fractura de crani i hemorràgies cranials en una caiguda massiva a la Volta a Bèlgica. En tots dos casos els accidents van ser causats per motocicletes de cursa.

El debat sobre els vehicles en cursa, molt tens l’any passat, sembla haver-se calmat, però en qualsevol moment es podria tornar a convertir en un assumpte de primera línia si es repeteixen tragèdies com les que cada cop són més habituals entre els practicants del ciclisme, un esport convertit ara en una pràctica de risc.

Cicloturisme

Allargar la temporada o massificar les carreteres?

TEXT: C. BUADES / J. PASTELLS

El boom de la mobilitat sostenible i de les bicicletes com a mitjà de transport urbà ha anat acompanyat d’un auge, també, del cicloturisme. A les Balears, per exemple, el valor paisatgístic de moltes de les seves carreteres i l’aposta de les administracions per la desestacionalització han suposat que l’impacte del turisme a les carreteres no es vegi només a través dels cotxes de lloguer –que a l’estiu pot ser de més de cent mil vehicles sense conductor–, sinó també en la gran afluència de cicloturistes, que ha provocat que es comencin a posar en marxa mesures per fer més segures les vies que utilitzen.

Totes les illes ja tenen un mapa de vies ciclistes, i en el cas de Mallorca està previst millorar-les amb 40 actuacions abans del 2019. Actualment només un terç de les carreteres de l’illa són recomanables per a les bicicletes i això fa que augmenti el grau de perillositat quan els turistes hi circulen. De fet, els ciclistes són notícia cada any a les Balears perquè es produeixen nombrosos atropellaments mortals. L’últim cas es va produir al mes d’abril, quan un turista britànic, activista de la seguretat viària, va morir atropellat al Port d’Alcúdia.

Tot i que cap dels consells insulars té dades concretes sobre quants cicloturistes els visiten cada any, des de la conselleria de Turisme estimen que els ingressos totals per aquest tipus d’activitat superen els 60 milions d’euros. Des de l’Agència de Turisme de les Balears es vol fer un estudi actualitzat que valori l’impacte d’aquest tipus de turisme i que serveixi de guia a les administracions a l’hora de fomentar-la o de regular-la. Si bé hi ha consens que el cicloturisme és una eina que serveix per allargar la temporada (els seus pics d’afluència són la primavera i la tardor), no falten veus crítiques sobre l’impacte d’aquest turisme en el territori.

Entrenaments i turisme

El cicloturisme és també una de les apostes de creixement de Girona, que té vies específiques per facilitar aquesta pràctica. Des que Lance Amstrong va anar a viure a la ciutat perquè hi trobava un espai perfecte per als seus entrenaments, són molts els ciclistes professionals que han seguit els seus passos. De fet, hi ha 2.500 ciclistes federats i un centenar de professionals que hi preparen la temporada. Ho deia, exagerant una mica, l’exciclista professional David Millar en un article de The Telegraph: “Entrenar-se a Girona és com pedalar al cel”.

Any rere any creix el nombre de persones que trien la demarcació per fer-hi vacances enfilats a la bicicleta, i les empreses de cicloturisme no paren de créixer. No és per casualitat que Girona acollirà del 2 al 4 de juny el festival ciclista més gran del món, el Sea Otter Classic, que per primer cop se celebrarà a Europa. Combina la part comercial amb competicions de nivell internacional i atraurà més 25.000 persones. “Girona és una capital mundial dins del sector de la bicicleta”, diu l’alcaldessa, Marta Madrenas. “El festival reafirma l’aposta estratègica pel ciclisme”, destaca la regidora de Turisme, Glòria Plana, que també assegura que s’extremaran les mesures de seguretat. L’objectiu és que el sector segueixi creixent.