Publicitat
Publicitat

Els avions contribueixen al canvi climàtic

Com més llarg és el vol d'un avió, més gran és l’impacte que produeix en el medi ambient

Com més llarg és el vol d'un avió, més gran és l’impacte que produeix en el medi ambient. Així ho demostra un estudi de la Woods Hole Oceanographic Institution (WHOI) i de la Universitat de Wisconsin-Madison, segons el qual hi ha una clara relació entre el clima i la durada dels vols d’avió. Es suggereix que podria existir un circuit de retroalimentació entre les emissions de carboni dels avions i el canvi climàtic, segons publica Nature Climate Change. És a dir, que el mateix augment de l’escalfament global influeix en l’increment de les emissions dels avions.

UN PROCÉS QUE ES RETROALIMENTA

Els viatges aeris que es fan a tot el món suposen un 3,5 per cent dels gasos d’efecte hivernacle d’origen antropogènic que estan darrere del canvi climàtic, segons els científics que formen part del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). No obstant això, no es coneix amb detall l’impacte de l’escalfament del planeta en el transport aeri i com podria això, al seu torn, afectar la taxa d’escalfament en si mateixa. Aquest nou estudi aporta noves dades sobre aquesta qüestió. “Els patrons de circulació del vent de nivell superior són el factor que més influeix en els temps de vol”, afirma a Europa Press l’autor principal de l’estudi, Kris Karnauskas, investigador del departament de geologia i geofísica de la WHOI. “Els temps de vol més llargs suposen que els avions consumeixin més combustible, amb les consegüents emissions addicionals de CO a l’atmosfera, que, al mateix temps, poden retroalimentar i amplificar els canvis emergents en la circulació atmosfèrica”, explica el científic.

L’estudi va començar quan una doctoranda, que firma l’estudi com a coautora, Hannah Barkley, estudiant de doctorat en el programa conjunt entre el MIT i la WHOI d’oceanografia, va plantejar a Karnauskas una pregunta aparentment simple. Barkley va agafar un vol directe entre Honolulu i la Costa Est, una ruta que ha fet força vegades com a científica de camp, i es va adonar que la durada del vol va ser molt inferior a l’habitual. La doctoranda va preguntar a Karnauskas per què podria ser.

“El primer que em va venir al cap va ser mirar les dades sobre els vents d’aquell dia”, diu Karnauskas. Ràpidament van consultar una base de dades dels vents al web de l’Administració Nacional Oceanogràfica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA). Van anar seleccionant els corrents segons l’altitud del vol i la data, i van veure que el corrent en raig d’aquell dia va ser extraràpid. “Hi va haver una gran franja de vents de l’oest extraràpida que s’estirava des de Honolulu, a Hawaii, fins a Newark”, relata Karnauskas. La troballa va despertar la seva curiositat, ja que era una cosa inusual. Van decidir analitzar dècades de dades sobre els vols entre Honolulu i la costa oest nord-americana (Los Angeles, San Francisco i Seattle) de quatre companyies aèries diferents. Van aconseguir les dades de sortida i arribada de cada aerolínia i les rutes recorregudes per cada vol en els últims 20 anys. Com que els vents de nivell superior bufen d’oest a est, el tram cap a l’est d’un vol d’anada i tornada és generalment més ràpid que el tram cap a l’oest.

Karnauskas es va adonar que, independentment de la companyia aèria, la diferència per a totes les aerolínies va ser igual en els últims 20 anys. “El que estava provocant que la durada d’aquests vols canviés era exactament el mateix i no era part del procés de presa de decisions del pilot”, diu Karnauskas. La hipòtesi que va néixer és que la variabilitat del clima (no només el clima dia a dia) determina els temps de vol.

EL DETECTIU DELS VENTS

Aquest expert va començar una autèntica activitat detectivesca rebuscant en volums massius de dades atmosfèriques per poder obtenir una imatge clara sobre com és l’atmosfera en dies en què la diferència en els temps de vol és realment gran. Quan va comparar els gràfics de les diferents línies aèries, en els temps de vol i en la variabilitat del vent segons escales de temps climàtiques, Karnauskas diu que va quedar “bastant impressionat” quan es va adonar que els patrons eren pràcticament idèntics. En les dades també va poder veure clarament que el que es coneix com a fenomen climàtic del Niño-Oscil·lació del Sud (ENSO) també influeix en la durada del vol. A mesura que la temperatura de l’oceà Pacífic equatorial puja i baixa, les ones atmosfèriques s’expandeixen cap a les latituds altes dels dos hemisferis, on canvien els patrons de circulació. L’investigador va detectar que tan sols observant l’estat de l’oceà Pacífic tropical podia predir les diferències de temps de la ruta aèria. “Probablement està influint en els vols de tot el món”, afirma Karnauskas.

IMPACTE DEL CANVI CLIMÀTIC

Segons les dades obtingudes, doncs, les alteracions en la circulació atmosfèrica induïdes pel canvi climàtic farien augmentar la durada del vol durant algunes jornades. Segons l’estudi, cada dia hi ha aproximadament uns 30.000 vols comercials entre els Estats Units i la resta del món. Si el temps total d’anada i tornada canvia en un minut, els avions comercials estarien a l’aire aproximadament 300.000 hores més per any. Això es traduiria en un increment de consum de combustible aproximat de gairebé 4.000 milions de litres, que es traduirien en 10 milions de quilos de CO alliberats a l’atmosfera.