12/02/2017

Todorov i la temptació del bé

4 min
Tzvetan Todorov, mort aquesta setmana, ens advertia que “allà on s’aixeca l’alba del bé, els nens i els ancians moren, la sang brolla”.

Unes setmanes abans de morir, Tzvetan Todorov dialogava amb Boris Cyrulnik sobre el totalitarisme, el nazisme, la barbàrie i la capacitat que tenen les persones per sobreposar-se a les clatellades del destí. El text d’aquest diàleg, publicat al diari Le Monde, era una reflexió feta per dos intel·lectuals que tenen una extensa obra en què la reflexió és indissociable de l’experiència personal viscuda.

Todorov, nascut a Sofia, Bulgària, emigrat a França, l’experiència del comunisme. Cyrulnik, l’experiència d’haver sigut un dels escassos jueus que van sobreviure a la ciutat de Bordeus -de fet, dels 1.700 jueus que hi havia només en van sobreviure dos, un d’ells Cyrulnik-, quan, amb l’ocupació alemanya, la comunitat jueva va ser deportada als camps de la mort.

Cyrulnik era aleshores un nen i, com recorda a les seves memòries, va salvar la vida perquè es va amagar al doble sostre dels lavabos on els col·laboracionistes francesos els havien agrupat abans d’entregar-los a la Gestapo. Tota la seva família seria aniquilada als forns crematoris d’Auschwitz i ell es convertiria en un neuropsiquiatre i pedagog, conegut arreu per ser el pare de la resiliència, que és la capacitat que tenen alguns per sobreviure i reconstruir-se en l’adversitat.

“Som morals -deia Cyrulnik- amb aquells que comparteixen el nostre món, però som perversos amb els altres perquè, com diuen Deleuze i Lacan, és pervers aquell que viu en el món sense l’altre”.

El bé amb mitjans abominables

Citant Vassili Grossman, el gran escriptor rus de Vida i destí, Todorov ens advertia també en aquella conversa sobre els perills de “la temptació del bé”, ja que “allà on s’aixeca l’alba del bé, els nens i els ancians moren, la sang brolla”.“Els grans criminals de la història -deia Todorov- han estat sempre animats pel desig de fer el bé”. Fins i tot Hitler. O el comunisme com una utopia universal. O els jihadistes d’avui. A tots ells, afegia, “no els mou el desig de fer el mal, sinó el desig de fer el bé... amb uns mitjans que ens semblen abominables”.

Aquest diàleg, però, a més de ser una reflexió sobre el segle XX, era també -i sobretot- un crit d’alerta sobre els nous totalitarismes del segleXXI, que ens arriben ara a cavall dels règims democràtics liberals, per proclamar, renegant del capitalisme democràtic i humanista, noves doctrines messiàniques, construïdes, com ja passava amb els vells totalitarismes del segle XX, sobre l’ideal de la puresa -un ideal tan descerebrat com criminal-, que té l’estranger, el diferent, l’altre, com un enemic: l’enemic.

Ara, amb la mort de Tzvetan Todorov la setmana passada, ens assabentem que justament uns dies abans de morir Todorov havia enllestit l’edició del seu últim llibre, que es publicarà dimarts a França amb el títol El triomf de l’artista. Todorov hi estableix, precisament, una línia de continuïtat entre aquells vells totalitarismes i “les democràcies liberals del present”.

“Els grans països occidentals -escriu Todorov-, amb els Estats Units al capdavant, han aprofitat el final de l’equilibri del terror (la Guerra Freda), i la fi de la competència, la rivalitat, entre els camps del socialisme i el del capitalisme, per engegar una nova política ofensiva. El seu objectiu declarat és promoure els grans valors democràtics i els drets de l’home, però el que en realitat fan és reforçar el seu poder i influència sobre la resta del món, de tal manera que cada vegada s’acosten més al totalitarisme”.

Sobre aquesta deriva de les democràcies cap a noves formes totalitàries, Todorov fixa la guerra contra l’Iraq del 2003 com el moment en què es van esquerdar tots els principis, es van trencar els límits. I cita el discurs de G.W. Bush del setembre del 2002 com l’arrencada d’aquesta nova època totalitària, animada per la consigna eterna del bé contra el mal, els bons i els dolents, convertida en la insuportable cantarella doctrinal de la nova administració Trump. Recordem el que va dir Bush en aquell discurs: “La nostra responsabilitat davant la història és clara: respondre als atacs de l’11-S vol dir alliberar el món del mal”. Recordem el que va dir al cap d’uns dies en una recepció oficial a la Casa Blanca: “La important missió que té el govern dels Estats Units és assegurar el triomf de la llibertat sobre els seus enemics”. “Extermineu sense pietat els enemics de la llibertat”, ens recorda de passada Todorov citant Lenin.

¿La democràcia tindrà la capacitat de desfer-se d’aquests nous lideratges que ens amenacen amb la temptació del bé des de dins? ¿Als EUA, a Europa, a Rússia? A mesura que es va creant el nou equip de govern de Trump -aquesta sinistra banda de cowboys, de cuatreros, de la borsa i dels negocis-, hi ha motius per tremolar. L’últim nomenament com a ministra d’Educació de la figura de Betsy DeVos, germana del fundador de l’empresa de mercenaris Blackwater, casada amb un multimilionari, partidària de finançar amb fons públics les escoles privades, no anima precisament a l’optimisme.

stats