Misc 12/02/2017

Primavera silenciosa

'Silent Spring' va suposar un punt d’inflexió en la manera com el govern dels Estats Units va prendre consciència de la importància de protegir el medi ambient

i
Mònica Planas
3 min
Primavera silenciosa

KNOCK OUTSilent spring és l’obra de referència de la biòloga, ecòloga i naturalista Rachel Carson. El llibre va suposar un punt d’inflexió en la manera com el govern dels Estats Units (i després molts d’altres) va prendre consciència de la importància de protegir el medi ambient. Carson, nascuda a Pennsilvània el 1907, va créixer envoltada de natura. Treballava en uns laboratoris per pagar-se els estudis universitaris i fer-se càrrec de la seva família: mare i germanes. Va destacar pel seu rigor, l’excel·lència dels seus estudis sobre biologia marina i les rellevants publicacions sobre història natural. Quan es va traslladar a Maine va conèixer Dorothy Freeman, una veïna amb qui va establir primer una amistat i després una relació amorosa. Com que Carson viatjava fent conferències es van enviar milers de cartes.

Mentre escrivia Silent spring, Carson va haver d’atendre la seva mare malalta, va patir la mort d’una germana i va fer-se càrrec del seu nebot de cinc anys. Redactant justament els capítols que demostraven com determinats pesticides provocaven càncer, a ella li van detectar un tumor al pit que li va fer metàstasi. El suport de Dorothy Freeman va ser decisiu. La publicació de Silent spring el 1962 va generar una gran polèmica. Va denunciar les grans indústries químiques que fabricaven DDT i altres pesticides elaborats durant la Segona Guerra Mundial per evitar plagues d’insectes. Va demostrar com s’estava matant la fauna, perjudicant la salut de les persones i degradant el medi ambient per culpa d’interessos econòmics. Carson alertava el món que no acceptés la contaminació com un sinònim inevitable de progrés. The New York Times el va escollir llibre del mes i això va accentuar els atacs furibunds d’empresaris i grans indústries contra ella per desacreditar-la. Un antic secretari general d’Agricultura, Ezra Taft Benson, va remetre una carta a Eisenhower en què li preguntava si no li semblava estrany que una dona soltera s’interessés per la genètica. L’advertia que era estrany que no estigués casada tot i ser atractiva i que això era un indicatiu del seu comunisme. The New York Times rebia cartes que menystenien la biòloga: “Podem viure sense ocells o animals, però tal com demostra la crisi de mercat que patim, no podem viure sense negoci. Carson no és més que una dona espantada per la mort d’unes quantes bestioles. Mentre tinguem la bomba d’hidrogen tot anirà bé”. La van titllar d’aficionada, de sentimental, de panteista, de mística, d’antipatriota, d’esotèrica i d’histèrica. Fins i tot quan la revista Life va dedicar-li un reportatge, a les fotos la mostraven en actitud domèstica perquè no semblés altra cosa que una mestressa de casa.

Tot i la malaltia, va continuar viatjant i pregonant les idees del seu llibre. Va contribuir a fer cristal·litzar el moviment ecologista. Va aconseguir que Kennedy prohibís el DDT i altres pesticides. Els seus criteris van posar les bases de l’Agència de Protecció Mediambiental dels Estats Units.

Pocs dies abans de morir, Rachel Carson va cremar les cartes que s’havia escrit amb la seva companya. Temia que poguessin arribar a mans dels que encara intentaven desacreditar-la. No volia que una societat encara reprimida i escrutadora jutgés la seva relació. Per sort, Freeman en va conservar un centenar que anys més tard es recollirien en un llibre. Carson va demostrar els perjudicis de la contaminació mediambiental però va ser víctima de la contaminació informativa i les mentides tòxiques per intentar que callés.

stats